Margaret Atwood publicava l'any 1985, The Handmaid's Tale que en català s'ha traduït sota el títol d'El conte de la serventa és una distòpia que té el mèrit innegable d’haver-se avançat, i molt en el temps.
Aquesta brillant obra distòpica havia passat força desapercebuda a casa nostra fins fa poc. L’any 2017, la HBO va començar a emetre la sèrie homònima basada en aquesta novel·la de Margaret Atwood. Va ser llavors quan Quaderns Crema va decidir encarregar-ne la traducció catalana a Xavier Pàmies, publicada a principis de 2018.
L’Offred viu a la República de Galaad, un règim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení per part del govern. En un futur no gaire llunyà assolat per una natalitat en declivi, les dones fèrtils com ella només tenen una missió a la vida: garantir la descendència de l’elit dominant. El seu relat descarnat—a estones fred i irònic, d’altres vehement—desvelarà les tenebres d’una societat que es pretén virtuosa i ens demostrarà que ni l’estat més repressor pot contenir el desig de llibertat. Des de la seva publicació el 1985, El conte de la Serventa ha esdevingut un veritable clàssic de la literatura en llengua anglesa, i és que aquesta sàtira colpidora del fanatisme religiós i el totalitarisme interpel·la més que mai el nostre present i ens fa considerar la fragilitat dels nostres drets i llibertats més preats.
En definitiva, un clàssic de la literatura anglesa finalment traduït al català; una crítica ferotge al patriarcat i una obra mestra que no té res a envejar a G.Orwell o A. Huxley.
Margaret Atwood Ottawa, Canadà, (1939) és una poeta, novel·lista, crítica literària, professora universitària i activista política canadenca.
Atwood ha continuat escrivint fins a l'actualitat amb un gran èxit de crítica i de lectors. Avui en dia, segueix lluitant per la defensa dels drets humans, la llibertat d'expressió i altres causes.
Comentaris de l’autora sobre l’obra:
“Quan vaig començar a escriure, El conte de la Serventa es titulava «Offred», que és com es diu el personatge principal. Aquest nom està format a partir del nom de pila d’un home, Fred, i del prefix anglès of amb el sentit de ‘pertanyent a’. A mitja redacció de la novel·la el títol va passar a ser El conte de la Serventa, en part com un homenatge als Contes de Canterbury de Chaucer però també com una al·lusió als contes màgics i populars. Un relat explicat pel personatge principal posseeix, per als oients distants en el temps o en l’espai, un caràcter extraordinari o fantàstic, tal com també el posseeixen els relats explicats per la gent que ha sobreviscut a algun esdeveniment esgarrifós. ¿És una predicció, El conte de la Serventa? Aquesta és l’altra pregunta que em fan, i cada vegada més a mesura que determinats cercles de la societat nord-americana prenen el poder i promulguen decrets que recullen el que deien que volien fer ja el 1984, mentre jo escrivia aquesta novel·la. No és cap predicció, però, perquè predir el futur no és possible; hi ha masses factors que hi intervenen i masses possibilitats imprevisibles. Si de cas és una antipredicció: si el futur es pot descriure en detall, potser no passarà. Aquest desig, però, tampoc té garanties d’esdevenir realitat.”
Selecció de webs:
Margaret Atwood a les Biblioteques
Margaret Atwood a la Viquipèdia
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta!