Estiu

 

Ali Smith, Inverness, 1962 és una de les més brillants escriptores de l'actualitat. Per la seva originalitat i per explicar-nos la realitat que ens envolta d'una forma entenedora, interessant i enriquidora.

Per aquesta trobada, us convidem a llegir Estiu, la quarta part de la tetralogia de les estacions (Tardor-Hivern-Primavera-Estiu) que es poden llegir per separat o conjuntament.

Estiu comença així:

Tothom deia: I?

Com a i què? Com a arronsament d'espatlles o i què vols que hi faci? O m'importa un rave o de fet hi estic d'acord, em sembla bé.

D'acord, no tothom ho deia.

Obra de Ali Smith al catàleg Aladí:

Novel·les en català

Novel·les en castellà

Novel·les en anglès (idioma original)

On trobar el quartet d’Estacions (es poden llegir de forma independent)

· Tardor
· Hivern
· Primavera
· Estiu

Altres recursos:

A la darrera visita de la Ali Smith al CCCB vam parlar d’Estiu i li van fer una entrevista sobre el llibre. A més d’una fitxa de lectura, trobareu l’enllaç amb la xerrada per si us ve de gust escoltar-la.

Un interessant article al núvol con es parla del Quartet estacional, en el que està inclòs Estiu.

Una entrevista escrita al Babelia de El País.

Resenya en castellà sobre Estiu a El asombrario.

Llegeix-ne més

Julia

 

Julia, publicada el 1970, va ser la primera novela d'Ana María Moix. Un retrat de la societat barcelonina dels anys 70 a través d'una jove protagonista que es nega a crèixer i a tornar-se adulta del tot. Un petit univers familiar de relacions complexes com el pas cap a la maduresa.

Anna Maria Moix (Barcelona, 1947 - 2014) fou una escriptora i traductora (traduí del francés obres de Louis Aragon, Beckett, Duras, Nothomb, Françoise Sagan entre d'altres). També treballà dirigint col·leccions per les editorials Plaza & Janés i Bruguera. Fou directora de Bruguera del 2006 al 2010.

Era germana del també escriptor Terenci Moix.

Anna Maria Moix a la Wikipedia

Obra d'Anna Maria Moix a les biblioteques.

Documental "Ana María Moix: Passió per la paraula"
Viatge vital i literari de l'escriptora i intel·lectual Ana María Moix, amb testimonis dels seus coetanis més emblemàtics.

Conferencia "Barcelona anys 60" amb Esther Tusquets & Ana Maria Moix

Llegeix-ne més

Léxico familiar

 

Natalia Ginzburg, Palermo, 14 julio 1916 - Roma 7 d'octubre de 1991, és una de les escriptores italianes més importants del segle XX. La seva narrativa senzilla i plena de detalls, la visió de la quotidianitat com una fórmula per recordar i explicar el que veia al seu voltant, li dóna un extraordinari valor a la seva obra, ja que va patir directament les conseqüències de ser jueva a la Itàlia de Mussolini.

Entre totes les seves publicacions, destaca Léxico familiar, un llibre que parla de la seva família des d'un peculiar punt de vista: el d'observadora.

Obra en català de Natalia Ginzburg a biblioteques 

Obra en castellà: 

Obra en versió original (italià) 

On trobar Lèxico familiar: (darrera edició) 

Altres recursos: 

Trobareu dos podcast en els que parlen sobre Natalia Ginzburg i la seva obra: 

Un article per reconèixer la vàlua de la seva obra. 

Llegeix-ne més

El Danubi

 

Paisatges, ambients, trobades, reflexions, experiències d’un viatge que, amb humor i tendresa, recorre el vell riu, des de les seves fonts fins al Mar Negre. Un viatge exterior, doncs, i alhora una aventura interior amb una curosa i erudita documentació que esdevé objecte de ficció i digressió fantasiosa per al viatger atent als llocs, als llibres i a les persones. Com un petit Decameró danubià, narra històries i anècdotes, destins individuals i col·lectius que han quedat adherits a les ribes del riu i del temps.

El viatge, doncs, és el tema i el gènere d’El Danubi. O si voleu, El Danubi és una novel·la amb dos protagonistes i una trama: el riu i el viatger que viatgen.

Claudio Magris (Trieste, Itàlia, 10 d'abril de 1939) és un escriptor italià, traductor i acadèmic de la Universitat de Torí. Entre 1994 i 1996 fou membre del Senat italià, amb el Gruppo Magris. Actualment (2011) és columnista i assagista en destacats diaris europeus, especialment al Corriere della Sera. Durant molts anys s'ha dedicat a analitzar diversos aspectes relacionats amb les fronteres i amb la identitat de les persones.

Recursos web:

Claudio Magris Wiquipèdia
Doctorat honoris causa per a Claudio Magris. Universitat de Barcelona
Meravelles de l’Europa Central: “El Danubi”, Claudio Magris

Obres de Claudio Magris al catàleg Aladí

«La Trieste de Magris». Reportatge de l'exposició del CCCB:

CLAUDIO MAGRIS – Entrevista i recorregut per la seva obra:

Llegeix-ne més

La dona que va decidir no sortir del llit durant un any

 

 

Mai has pensat a deixar-ho tot i tornar-te’n al llit? Aquest pensament el va fer un bon dia  l’Eva i el va dur a terme religiosament durant tot un any.

El dia que els seus fills bessons marxen a la universitat la protagonista es fica al llit en ple dia. Ni està malalta, ni cansada, ni té una aventura. Senzillament, ha decidit dir-ne prou. Aquest és el punt de partida d’una novel·la narrada amb un to d’humor agredolç, farcida de situacions d’allò més excèntriques.

Hi desfilen diversos personatges ben peculiars: els fills egoistes, el marit infidel, la mare que es queixa per tot, la sogra setciències o la companya de residència que procura treure profit de l’entorn. Cap d’ells sap quant  temps durarà la nova situació forçada per l’Eva.  Però a amics i familiars els queda clar que ella ja no és la dona que ho fa tot i s’ha oblidat de si mateixa i que, mentre duri el seu descans, seran els altres qui n’hauran de tenir cura.

Una crítica contra la societat actual que no valora la tasca de la dona que es dedica a la família, no sent empatia per la gent del voltant, es mostra superficial, adora falsos ídols, menteix a les xarxes socials, practica el consumisme i segueix les modes.

Sue Townsend (1946-2014). Columnista, periodista, guionista i escriptora britànica. Col·laborà en diaris com The Observer, The Sunday Times i The Daily Mail.

Autora de la saga del personatge d’Adrian Mole,  que va esdevenir un clàssic de la literatura juvenil britànica,  va escriure un total de set volums dels diaris d’aquest adolescent. Les seves aventures tenen lloc a Anglaterra, des de l’època de la primera ministra Margaret Thatcher fins a la de l’executiu del laborista Tony Blair. Townsend reconeix que, en molts aspectes, el seu protagonista reflecteix les seves pròpies experiències. Aquests llibres apleguen la crítica social de l’escriptora amb la divertida visió de les coses característica de Mole. La saga ha estat traduïda a 48 idiomes i d’ella se n’han venut més de 10 milions de còpies. Ha estat adaptada a la ràdio, la televisió i el teatre.

A part, va escriure altres cinc novel·les i nombroses peces teatrals. En destaquen: La Reina y yo (1992), Niños fantasmas (1997) i La Mujer que vivió un año en la cama (2012).

El 1980 li fou diagnosticada una diabetis a conseqüència de la qual va perdre la visió. El 2009 es va sotmetre a un trasplantament de ronyó i el 2012 va patir una apoplexia. Casada i amb quatre fills, va néixer a la ciutat anglesa de Leicester i fou allí on va situar les seves obres més famoses.

Article a El País 
Article blog Lecturalia

Obres de Sue Townsend al Catàleg Aladí
Sue Townsend a la wikipèdia

Llegeix-ne més

Quan érem orfes

 

Londres, anys trenta. Christopher Banks s’ha convertit en un detectiu mundialment famós, però sempre l’ha turmentat un cas que no ha pogut resoldre mai: la misteriosa desaparició dels seus pares a Xangai quan era un nen. A Londres sempre ha viscut bé, però no s’ha adaptat mai a la vida anglesa. En la vigília de la Segona Guerra Mundial, Banks creu que ha arribat el moment de tornar a Xangai, on va viure durant la infantesa, per treure l’entrellat del cas més important de la seva vida i poder reconstruir tot allò que va perdre.

El més important en aquesta novel·la no és el fet de que el protagonista sigui un detectiu, el més interessant és el “laberint psicològic” recorregut pel protagonista al llarg de tota l’obra.

Obres portades al cinema:
El que resta del dia dirigida per James Ivory (1993)
No em deixis mai dirigida per Mark Romanek (2010)

Kazuo Ishiguro va néixer a Nagasaki, al Japó, el 1954 i des del 1960 viu a Anglaterra. Ha estudiat a les universitats de Kent i d’East Anglia i actualment viu a Londres, on se’l considera un dels escriptors contemporanis més brillants. El 1995 va ser nomenat Oficial de l’Orde de l’Imperi Britànic, i, el 1998, Cavaller de les Arts i les Lletres pel govern francès. La seva obra ha estat traduïda a més de quaranta llengües. El 2017 ha estat guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.

Recursos web:

Article PuntAvui
Article a Núvol Digital de cultura

Kazuo Ishiguro a Wikipèdia

Obra de Kazuo Ishiguro al Catàleg Aladí

Entrevista a “El Cultural”

Kazuo Izhiguro conferència de premsa (en espanyol)

Llegeix-ne més

Secrets imperfectes

 

Roger Eriksson, un jove de setze anys que havia patit abusos a l’escola i a l’institut es buscava la vida per tal d’encaixar, apareix mort en un bassal d’una zona boscosa. Ha estat apunyalat repetidament i li falta el cor. Cap pista.

La Unitat Nacional d’Homicidis de Suècia investigarà el cas. Concretament, se n’encarregarà l’equip de policies liderat per un criminòleg expert, Torkel Torsten, i el seu assessor, el psiquiatre criminal Sebastian Bergman, el qual acceptarà treballar-hi per interès.

Michael Hjorth (Visby, 1963) És un dels productors de cinema i televisió més reconeguts de Suècia i un guionista que ha treballat, entre d’altres, en els guions de diverses pel·lícules de Wallander, de Henning Mankell.

Hans Rosenfeldt (Boras, Västra Götalands Iän, 1964). És el més destacat guionista de Suècia i el creador de la sèrie de televisió escandinava de més èxit, la premiada sèrie policíaca The Bridge (El Puente).

Tots dos han escrit a quatre mans la Sèrie Bergman, que consta de les següents novel·les:

1. Secrets Imperfectes
2. Crims duplicats
3. Morts prescindibles
4. Silencis inconfessables
5. Càstigs justificats
6. Mentides consentides
7. Veritats enterrades

La sèrie està protagonitzada per Sebastian Bergman, un psiquiatre criminal molt bo que gasta un caràcter insofrible. Despectiu, desagradable i egoista.

No hi ha ningú més destructiu per a Sebastian Bergman que ell mateix, la qual cosa portarà la seva personalitat al límit i la paciència dels seus companys també.

Sèrie molt bona, amb casos molt negres i personatges únics. Grans dosis d’acció i força intrigues personals. Lectura àgil, intensa i addictiva. Cada novel·la té un final d’infart que et fa salivar per la següent.

Es nota molt la carrera televisiva dels autors. Les novel·les presenten l’estructura d’una sèrie de TV i aquest detall té molt a veure amb l’èxit que han aconseguit.

De fet, se n’ha filmat una minisèrie televisiva de quatre episodis a Suècia ( Den fördömde, 2010-2013).

 

Selecció webs:

 Protagonistas de Novela Negra (1) Sebastian Bergman

Tràiler sèrie:

Catàleg Aladí Sèrie Bergman

Llibres digitals a E-Biblio

Altres novel·les a la biblioteca virtual

Llegeix-ne més

Gegants de gel

 

Gegants de gel (Premi Llibreter 2015) (Premi Crexells 2015)

“Un francès, un anglès, un mexicà i un alacantí es troben en un bar i…” Aquest podria ser el principi d'un acudit, però també és l'argument de “Gegants de gel”, amb la peculiaritat que aquest bar es troba a la remota Ushuaia, la ciutat (digne d'aquest nom) més austral del planeta, i el nom del bar és Katowice. Allà, on només hi van els que busquen els extrems de tot, es reuniran al voltant d'una taula convidats per la mestressa, la Dominika, i explicaran cadascun les seves vivències i, molt especialment, què els ha portat fins allà. Un grapat de vides, amb motxilles plenes de rocs a l'esquena, que conflueixen en l'últim lloc que es podria esperar. Explicaran tots la veritat quan els toqui el torn?

El guanyador del premi, Joan Crexells, explica que per ell era especialment important que el fil conductor fos el concepte d’identitat i la frontera "explicats des del punt de vista literari". Per Joan Benesiu el concepte d’identitat està en la gènesi de tota la nostra cultura. En aquest sentit, l’autor volia que els seus personatges es qüestionessin el concepte d’identitat sense ser conscients de què ho fan. Sent gent comuna amb problemes derivats de la pèrdua de la identitat que intentaran trobar en aquest viatge.

Joan Benesiu (Beneixama, 1971), pseudònim de l’escriptor Josep Martínez Sanchis. Guanyador del Premi Creixells XLV. La combinació de la seva prosa, suggeridora i enigmàtica, amb una veu molt personal deixa entreveure una narrativa d’alta volada que ens ofereix una literatura ambiciosa alhora que plaent.

Article a Vilaweb:

Noticia del Premi Llibreter per l'obra "Gegants de gel" Matins TV3

Article guanyador Premi Crexells

Joan Benesiu a wikipèdia

Obres de Joan Benesiu al Catàleg Aladí de biblioteques

Conversa Literària - Joan Benesiu i Manuel Baixauli:

Presentació de "Gegants de gel" a l'Espai Mariola Nos:

Videoblog ESGARRINXADES UTÒPIQUES, de Jordi Romeu Carol…

Llegeix-ne més

La casa de foc

 

Una nit d’hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l’encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l’eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. “Aquesta nena es perdrà”, diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre’s, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d’una vall on tothom hi arriba fugint d’alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se’n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d’aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d’ell mateix. 

Francesc Serés (Saidí, 1972) ha publicat la trilogia de novel·les De fems i de marbres, els reculls de contes de La força de la gravetat, Contes russos i Mossegar la poma. També ha escrit dues obres de no ficció, Matèria primera i La pell de la frontera. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els quals, el Premi Nacional de Literatura, el Premi Ciutat de Barcelona.

Francesc Serés a la biblioteca de Calella presentant "La casa de foc":

L'obra de Francesc Serés al Catàleg Aladí de biblioteques

Llegeix-ne més