Luis Garcia Berlanga; 1953
Un poble de Castella fingeix ser andalús, amb tots els tòpics i clixés possibles, per uns americans carregats de diners que hi han de parar per invertir-hi. La il·lusió col·lectiva dels seus conciutadans que es pleguen al poderós “Caballero Don Dinero”, i que veuran truncats els seus anhels i, a més al final, el tocarà pagar la festa.
Una metàfora àcida sobre la política i la riquesa caiguda del cel. Aparentment, una “espanyolada” (amb flamenca inclosa, encara que sols digui ozú) i per sota les rialles, una fotografia sociològica de l’Espanya dels cinquanta i una història més atemporal del que sembla.
Uns joves cineastes Berlanga i Bardem i el dramaturg Miguel Mihura, escriuen a sis mans un guió ple de genialitats i rèpliques antològiques. I amb un Pepe Isbert immortal: “como alcade vuestro que soy os debo una explicación. Y esta explicación que os debo, os la voy a pagar...”
