Concurs d'il·lustració Reinventa la llegenda de Sant Jordi

 

Reinventa la llegenda de Sant Jordi.

Com és el drac? Verd? Negre? Blau-grana?

I Sant Jordi? Com vesteix? Arriba a cavall o en patinet? I la princesa, duu espasa o un mòbil?

A la  teva versió de la llegenda... tot és possible!

A la biblio hi trobaràs contes amb il·lustracions ben boniques per inspirar-te.

I llibres sobre com millorar els teus dibuixos.

Demana'ls!

Tens fins al 21 d'abril per portar la teva creació a la biblioteca.

Consulta les bases completes del concurs.

Llegeix-ne més

Concurs d'escriptura Reinventa la llegenda de Sant Jordi

Reinventa la llegenda de Sant Jordi.
Escriu, en prosa o poesia, un text sobre la llegenda de Sant Jordi.
· I si el drac es menja el cavaller?
· I si la princesa salva Sant Jordi?
· I si el drac és youtuber?
· I si una noia ha cuidat el drac de petit i ara vola amb ell i escup foc sobre les ciutats?
· I si és el Naruto qui derrota el drac Shenron i amb la porta màgica del Doraemon... ?
Les possibilitats són infinites...

A la biblio hi trobaràs contes i poemes de Sant Jordi per inspirar-te. Demana'ls!


Tens fins al 21 d'abril per portar la teva creació a la biblioteca.
Consulta les bases completes del concurs.

Llegeix-ne més

Llegir té premi

Torna el concurs de lectura més esperat per infants i joves!

Aconsegueix fantàstics premis llegint des de casa.

Infants i joves de 8 a 16 anys
Període concurs: 6 de juliol - 13 de setembre
Inscriu-te a http://llegirtepremi.cat

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Teresa Colomer ens recomana:

#SantJordiconfinat Teresa Colomer ens recomana:
📖 El boig de Mataró
✍️ Jacint Verdaguer

"A Mataró hi havia un home tocat del cap que feia de les seves amb gran disgust del veïnat i sobretot de la seva família. Aqueixa tractà de tancar-lo a Sant Boi i demanà consell al senyor batlle. El senyor batlle,que era molt determinat,els respongué:
-Això rai!Feu-me´l venir.
L´hi feren anar i l´alcalde li digué si volia anar a donar un tomb amb ell:
-Voleu anar gaire lluny ? -digué el boig.
-A Barcelona, i si allí esteu animat per caminar, potser encara anirem un xic més enllà.
-Prou, prou. Anem -contestà el boig.
I dit i fet,prengueren un carruatge i cap a Barcelona falta gent. Un cop foren allí, com qui va a donar un passeig pel pla de Llobregat, es deixa-ren caure a Sant Boi. El boig, que no ho era bé, olorà alguna cosa de les intencions de sos companys i abans d’arribar al manicomi baixà del carruatge i s’hi encaminà, avançant-se un xic de la comitiva. Trucà i digué que hi duien un boig que tenia la mania que ara era batlle de Mataró. Així que aquest arribà, els porters procuraven tancar-lo a dins, i com més cridava que era el batlle, més fort l’agafaven, fins que el tingueren reclòs a dintre. Prou costà desfer la troca ordida per aquell cap que creien sense cervell, i no es deixà pas engabiar en la bogeria, a on havia engabiat el senyor batlle de Mataró."

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Lluís B. Vila ens recomana:

#SantJordiconfinat Lluís B. Vila ens recomana:
📖 Bartleby el escribiente
✍️ Herman Melville

En el apuro y en la justificada expectativa de una obediencia inmediata, yo estaba en el escritorio con la cabeza inclinada sobre el original y con la copia en la mano derecha algo nerviosamente extendida de modo que, al surgir de su retiro, Bartleby pudiera tomarla y seguir el trabajo sin dilaciones

En esta actitud estaba cuando le dije lo que debía hacer, esto es, examinar un breve escrito conmigo. Imaginen mi sorpresa, mi consternación, cuando sin moverse de su ángulo, Bartleby, con una voz suave y firme, replicó:

-Preferiría no hacerlo.

Me quedé un rato en silencio perfecto ordenando mis atónitas facultades. Primero, se me ocurrió que mis oídos me engañaban o que Bartleby no había entendido mis palabras. Repetí la orden con la mayor claridad posible; pero con claridad se repitió la respuesta:

-Preferiría no hacerlo.

-Preferiría no hacerlo –repetí como un eco, poniéndome en pie, excitadísimo y cruzando el cuarto a grandes pasos-. ¿Qué quiere decir con eso? ¿Está loco? Necesito que me ayude a confrontar esta página; tómela –y se la alcancé.

-Preferiría no hacerlo –dijo.

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Núria Mondaray ens recomana:

#SantJordiconfinat Núria Mondaray ens recomana:
📖 Tota una vida per recordar
✍️ Núria Pradas

La Sophie Simmons, amb només setze anys, deixa la seva família a Nova York l’any 1932 per anar a Los Angeles en plena depressió perseguint el seu gran somni: treballar com a animadora de dibuixos a Disney Studios. Aviat descobrirà, però, que no és un món per a dones.

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Daisy Esterilla ens recomana:

#SantJordiconfinat Daisy Esterilla ens recomana:
📖 La filla estrangera
✍️ Najat El Hachmi

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat "Gibet" ens recomana:

#SantJordiconfinat "Gibet" ens recomana:
📖 El Amor en Tiempos de Cólera
✍️ Gabriel García Márquez

-Capitán, el niño está preocupado y muy incómodo debido a la cuarentena que el puerto nos impuso.

-¿Qué te preocupa, muchacho? ¿No tienes suficiente comida? ¿No duermes lo suficiente?

-No es eso, Capitán. No puedo soportar no poder desembarcar y abrazar a mi familia.

-Y si te dejan salir del barco y se contaminan, ¿cargarías con la culpa de infectar a alguien que no puede soportar la enfermedad?

-Nunca me lo perdonaría, pero para mí inventaron esta plaga.

-Puede ser, pero ¿y si no fue inventado?

-Entiendo lo que quiere decir, pero me siento privado de mi libertad, Capitán, me privaron de algo.

-Y tú te privas aún más de algo.

-¿Está jugando conmigo?

-De alguna forma. Si te privas de algo sin responder adecuadamente, habrás perdido.

-¿Entonces quieres decir, como dices, que si me quitan algo, para ganar debo privarme de otra cosa?

-Exactamente, yo hice cuarentena hace 7 años atrás

-¿Y de qué te tuviste que privar?

-Tuve que esperar más de 20 días en el barco. Había meses en que ansiaba llegar al puerto y disfrutar de la primavera en tierra. Hubo una epidemia. En Porto Abril, se nos prohibió bajar. Los primeros días fueron duros. Me sentí como tú. Pronto comencé a enfrentar esas imposiciones usando la lógica. Sabía que después de 21 días de este comportamiento se crea un hábito, y en lugar de quejarme y crear hábitos desastrosos, comencé a comportarme de manera diferente a los demás. Empecé con la comida. Me propuse comer la mitad de lo habitual. Luego comencé a seleccionar los alimentos más digeribles, para no sobrecargar el cuerpo. Comencé a nutrirme con alimentos que, por tradición histórica, habían mantenido al hombre sano. El siguiente paso fue agregar a esto una purificación de pensamientos no saludables y tener pensamientos cada vez más elevados y nobles. Me propuse leer al menos una página cada día de una discusión que no conocía. Me puse a hacer ejercicios en el puente del barco. Un viejo hindú me había dicho hace años que el cuerpo mejoraba al retener la respiración. Me puse a respirar profundamente cada mañana. Creo que mis pulmones nunca habían alcanzado tal capacidad y fuerza. La tarde fe la hora de la oración, el momento de agradecer a una entidad por no haberme dado, como destino, privaciones graves durante toda mi vida. El hindú también me había aconsejado que tuviera la costumbre de imaginar que la luz entraba en mí y me hacía más fuerte. También podría funcionar para los seres queridos que estaban lejos, por lo que también integré esta práctica en mi rutina diaria en el barco. En lugar de pensar en todo lo que no podía hacer, estaba pensando en lo que haría una vez que llegara a tierra firme. Visualizando las escenas de cada día, las vivia intensamente y disfrutaba de la espera. Todo lo que podemos obtener en seguida, rápido, no es interesante. Esperar sirve para sublimar el deseo y hacerlo más poderoso. Me privé de comidas ricas, botellas de ron y otras delicias. Me habían privado de jugar a las cartas, de dormir mucho, de practicar el ocio, de pensar solamente en lo que me estaban privando.

-¿Cómo terminó, Capitán?

-Adquirí todos esos nuevos hábitos. Me dejaron bajar del bote mucho más tarde de lo esperado.

-¿Te privó de la primavera, entonces?

-Sí, ese año me privaron de la primavera y muchas otras cosas, pero aún así florecí, llevé la primavera dentro de mí y nadie me la puede quitar.

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Dana Bustamante ens recomana:

#SantJordiconfinat Dana Bustamante ens recomana:
📖 Un pringat total (Diari del Greg nº 1)
✍️ Jeff Kinney

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Martha Najera ens recomana:

#SantJordiconfinat Martha Najera ens recomana:
📖 De nom, Emili
✍️ Isabel-Clara Simó

Quan jo tenía deu anys, un fet va trasbalsar la nueva vida: la mort dels meus pares. El món em va caure al damunt, fins que vaig conèixer els meus nous pares.
Ara tot és diferent: visc en una nova casa, amb una nova família i vaig a una escola on tinc nous amics, i fins I tot un enemic....

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Sirjan Kaur ens recomana:

#SantJordiconfinat Sirjan Kaur ens recomana:
📖 Combray (Pel cantó d’en Swann, I)
✍️ Marcel Proust
(Traducció de Josep M. Pinto)

«Durant molt temps me’n vaig anar a dormir d’hora. De vegades, tot just apagada l’espelma, els ulls se’m tancaven tan depressa que no tenia temps de dir-me: “M’estic adormint”. I, mitja hora més tard, em desevetllava la pensada que ja era hora de buscar el son; volia desar el llibre que creia tenir entre les mans i bufar el llum; mentre dormia no havia deixat de reflexionar sobre el que acabava de llegir, però aquestes reflexions havien agafat un tomb una mica particular; em semblava que jo mateix era allò de què parlava l’obra: una església, un quartet, la rivalitat entre Francesc I i Carles V. Aquesta creença sobrevivia uns segons al meu despertar; no sorprenia la meva raó, però pesava com escates sobre els meus ulls i els impedia adonar-se que el llum ja no era encès. Tot seguit (…)»

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Marissa ens recomana:

#SantJordiconfinat Marissa ens recomana:
📖 L'amor i la lectura
✍️ Sílvia Tarragó

Quan va sortir al carrer, l’Anna va veure que ja hi havia diverses parades de roses instal·lades al llarg de la via. Al barri es respirava un ambient plàcid, de calma i oci, però no era el típic d’un diumenge. S’ensumava una certa inquietud continguda en el trànsit dels vehicles, en el pas de vianants i en les remors que arribaven des dels edificis.

En el ritme mandrós d’aquell matí, s’intuïa l’acceleració gradual que vindria després, quan les parades de llibres i roses omplissin la ciutat i encaressin el dia per proclamar-lo, per omplir-lo de la seva identitat única, joiosa i bigarrada, i rebre el bullici de les multituds.

Aquell seria el primer any que l’Anna viuria la diada des de l’altra banda. Per primera vegada a la seva vida, no formaria part de la gentada, sinó que veuria desfilar i desplegar la seva estela d’alegre entusiasme des de darrere el taulell.

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Marisol Pajuelo ens recomana:

#SantJordiconfinat Marisol Pajuelo ens recomana:
📖 Calella, flash-back
✍️ Francesc Grau i Viader

“… Les dones de Pequín ajudaven a les tasques de la pesca “remendant” les malles que algun dofí havia mal més.
Assegudes a la sorra, amb una agulla de fusta botida de fil, anaven adobant amb destresa els desperfectes de la xarxa estesa al llarg de la platja com un camí pel qual la mainada es complaïa a passar sense mirament i hi causava més dany que una mola de roasses. Si faltaven braços també s’agafaven a la corda i ajudaven a tirar l’art. Contribuïen a l’economia domèstica recorrent els carrers amb les balances i la panera plena de peix acabat de pescar, lluent, fresquíssim, i no tornaven a casa fins que no l’havien venut. Anunciaven la mercaderia a crits, amb aquell espinguet tan propi de les peixateres…”

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Carme Mollfulleda ens recomana:

#SantJordiconfinat Carme Mollfulleda ens recomana:
📖 El joc de l'àngel
✍️ Carlos Ruiz Zafón

La pluja no va arribar fins al capvespre. Quan va començar a caure, va davallar en cortines de gotes furioses que en pocs minuts van encegar la nit i van negar terrats i carrerons sota un mantell negre que picava amb força contra parets i vidres. A poc a poc, entre l'estufa de carbó i la llar de foc, la casa es va anar caldejant. Però jo encara tenia fred. Em vaig aixecar i vaig anar al dormitori a buscar mantes per embolicar-m'hi. Vaig obrir l'armari i vaig començar a furgar dins els grans calaixos de la part inferior. L'estoig encara hi era, amagat al fons. El vaig agafar i el vaig col·locar sobre el llit. El vaig obrir i vaig contemplar el vell revòlver del pare, l'única cosa que em quedava d'ell. El vaig empunyar, acariciant el gallet amb l'índex. Vaig obrir el tambor i hi vaig introduir sis bales de la capsa de munició que hi havia al doble fons de l'estoig. Vaig deixar la capsa damunt la tauleta de nit i em vaig endur el revòlver i una manta a la galeria. Un cop allà, em vaig estirar al sofà embolicat amb la manta i amb el revòlver sobre el pit. Vaig clavar els ulls en la tempesta darrere els finestrals. Sentia el tic-tac del rellotge que hi havia a la lleixa de la llar de foc. No em calia mirar-lo per saber que faltava tot just mitja hora per la reunió amb l'amo de la sala de billars del Cercle Eqüestre.

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Joan ens recomana:

#SantJordiconfinat Joan ens recomana:
📖 Mecanoscrit del segon origen
✍️ Manuel de Pedrolo

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Anna Pujol ens recomana:

#SantJordiconfinat Anna Pujol ens recomana:
📖 La néta d'Adam
✍️ Patrícia Gabancho

Aquesta era la ciutat de Borges, del jove escriptor en proves però amb un projecte literari molt potent que compartia amb quatre amics, confabulats tots cinc, i que vivia en un Palermo memoriós, on les cases eren baixes i tenien zaguán i en el pati la parra feia una ombra densa i melosa; l’home que encara conservava un xic de vista però ja declinant, la pitjor de les condemnes per a un escriptor, per a un lector. Angélica havia anat, reverencial, al carrer que ara duu el nom de Borges, molt a prop de Malabia. Hi ha una placa al lloc on va viure,però no pas la casa. La Buenos Aires entranyable: Angélica sentia que la seva família era part de la història més rica, fundacional i tanguera de l’Argentina, la de les petites trifulgues de l’arrabal, aquell suburbi de llum estantissa, de llambordes humides, de putes i comissaris. Però la Bela no la seguia per aquest camí. Les arrels de la Bela eren en aquell casalot mig aristocràtic del carrer Uriburu, amb el majordom que es deia Pilar i la seva dona, Eufemia, la cuinera, grassa i abillada amb un davantal blanc. Quan Angélica o Andrés, petits com escarabats, entraven als seus dominis, la filla, que havia heretat la plaça, els amenaçava brandant el ganivet més gros que tenia a l’abast i ells xisclaven d’excitació, tot corrent al voltant d’una enorme taula de marbre que hi havia al mig de la cuina, que també era enorme. Angélica ho recorda com si hagués vist l’escena al cinema, tan fràgil és la memòria; no sap si en recorda l’experiència o si li han explicat que passava això, però si hi pensa, si tanca els ulls i fixa la imatge, apareix la gran taula de marbre blanc, o era simplement de fusta?, que s’omplia de verdures quan venia el verduler, i venia amb carro de cavall. Angélica és capaç de dir que el panadero que portava el pa a Malabia duia bigoti gris i un cavall bru i una cistella amb les barres grosses que vessaven per dalt. Però potser no. Potser és la manera que ella té de recordar el record. Uriburu és massa llunyà, el jove matrimoni de l’Aris i la Bela només hi va viure acollit un any, tan gran era la casa, mentre esperaven que s’acabés de construir Malabia.

Angélica té la impressió que la Bela mai no va saber que havia viscut un període il·luminat de la història de Buenos Aires.

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Carme Guri ens recomana:

#SantJordiconfinat Carme Guri ens recomana:
📖 La veritable història d'una mentida
✍️ Ramon Erra

–Què vols dir?
–La meva gran amiga Elisa, ja te n'he parlat, és la que vol que li porti quincalla a granel per a la seva botiga del carrer Església de Calella. És bastant alegre amb els seus passadors antiquats i les pestanyes exagerades. Em vull basar en ella, per a l'Eulària de ficció. Sortir de l'Eulària real i les seves tristeses. Crec que és el millor. Amb el perfum i posant-li un clip ja la tenim. És una dona, la meva amiga Elisa, que sembla que es desplaci fliotant. Darrera el taulell és com un imant amb la seva aroma de pàtxuli. I les mans sempre li van cap al taulell i cap al calaix, perquè porta uns anells molt pesats a cada dit, menys el petit. Du una medalla blanca i negra que se li enfonsa. És com si cantés una cançó del Bowie que entabanés la gent. La veritat és que hi ha clients que davant d'ella senten que els tiben els ànims.
–D'acord, em sembla bé com entens la nostra Eulària.
–Per mi seria una figura lluminosa. Amb aires oraculars. Agafo paraules de l'Elària real, els poso pàtxuli i el clip dels cabells de l'Elisa. I ja està, rodada. Ja ho veig. Tot i que també li ha de passar alguna cosa dolenta.
–Que et vols venjar d'ella? Que estàs gelosa pel teu oncle?
–Amb l'Eulària tinc contradiccions, ho reconec.
–Tu pinta-la com et sembli. Després canviarem els noms. Mourem coses.

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Judith Farré ens recomana:

#SantJordiconfinat Judith Farré ens recomana:
📖 La veritable història d'una mentida
✍️ Ramon Erra

_ El lector mitjà, ja el sento: Amb lo maca que hauria sigut una novel·leta que comenci pel començament i una cosa porti a l'altra, amb una mica d'intriga, si faran, si no faran, per arribar a un final més o menys feliç, amb descripcions ben dibuixades de paisatges, que el tema ho permet, tot això, i uns diàlegs una mica treballats amb paraules que van caient en desús, sats què vull dir, nena?
_ De vegades penso, Arimany, que no hi ha res tan poderós i tan alliberador com escriure la veritat, la pròpia...

Has de saber que quan hi ha la separació amb una persona estimada, la seva imatge es congela entre estèrnum i cervell i ja no canviarà. Ni de roba. Ni de pentinat. Ni del tacte de les puntetes dels seus ditets de vuit anys el dia que ella, la mare, es va llevar de bon matí sabent que al cap d'una estona agafaria el cotxe que la duria al tren i cap a Roma. La nena allà, esmorzant la seva llet condensada amb colacao, tres colors i tres textures, i després una remenada i unes galetes fontaneda, bona maria, i adeu mama, així que avui no m'acompanyes fins a la cantonada de l'escola?

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Calella De Tots ens recomana

#SantJordiconfinat Calella De Tots ens recomana:
📖 Amor Total
✍️ Laia Noguera i Clofent

III

Era una dona que es va construir

una familia sana i envejable,

amb uns fills molt educats

I un marit amb una feina bona, de responsabilitat,

i ella també.

Li havia costat molts de diners

i molts anys de la seva vida.

Quan havia parit tots els fills

i va tenir el marit ben lligat,

Es va dedicar a cuidar-los.

Perqué els fills

no sabien que era el bé i el mal

i el marit era un desastre a la cuina

i sense ella no eren capaços

de moure un dit sense equivocar-se

i era necessari que ella

els ho fes tot.

Era tant bona mare i tant bona esposa

que quan la familia sortia a passejar

els diumenges a la tarda tothom els deia

"oh!", "ah!" I " uh!"

i ella n'estava tota cofoia,

mentre continuava cuidant el marit,

els fills, els néts i els veíns.

I un dia es va morir.

Sant Jordi confinat s'avorreix molt... Regala-li una lectura!

Il·lustració: Montse Morales Hermoso

#SantJordiconfinat

Fem-li arribar un fragment del llibre que més t’agradi indicant el títol i l’autor. Posa el teu nom (o nick inventat). Extensió recomanada: 20 línies aproximadament. 

Envia-ho al Facebook de la Biblioteca o al correu: b.calella.csp@diba.cat i ho publicarem. Quan tornem a obrir, celebrarem un Sant Jordi ben especial, amb una lectura pública de les vostres propostes. Ah! els més petits podeu enviar un dibuix del vostre conte preferit i premiarem els millors. Poseu títol, nom i edat. Animeu-vos a participar! 

Llegeix-ne més