Dilluns 2 d'octubre a les 18:30 h.
A la biblioteca Can Salvador de la Plaça
550è aniversari de Nicolau Copèrnic
Aprofitant els 550 anys del seu naixement, el 1473, volem fer unes quantes òrbites al voltant d’un tema tan atractiu com és l’astronomia. Observar el cel de nit sol ser un espectacle fascinant, però comprendre què passa en aquesta mena d’arc fosc que ens envolta i tenir una idea de les immenses distàncies que ens separen dels astres que veiem com puntets, ajuda no només a conèixer, sinó també a apreciar millor el que observem (i el que no podem observar directament).
La Xarxa de Biblioteques Municipals ha programat diverses activitats que ens portaran tastets d’univers, perquè després, llegint, observant o simplement somiant, siguem capaços de viatjar pel nostre compte pel cosmos.”
Toni Pou (el Masnou, 1977) es va llicenciar en Física a la Universitat de Barcelona i des de llavors s’ha dedicat al periodisme i la divulgació científica des d’una òptica literària. Escriu de ciència al diari Ara i publica habitualment a la revista El Món d’Ahir. A més de col·laborar puntualment amb El Matí de Catalunya Ràdio i amb el programa En Línia de TVE, imparteix classes de comunicació científica a diverses universitats.
Si un dit assenyala la lluna
Una emocionant apologia de la imaginació i la creativitat aplicades a les ciències.
Un dia de fa uns quants anys, el narrador d’aquest llibre va veure un vídeo a YouTube que el va esperonar a emprendre un viatge que el duria primer a Florència i més tard al desert xilè d’Atacama. Al vídeo, Italo Calvino, autor de Per què llegir els clàssics i ell mateix un dels escriptors més importants del segle XX, hi deia, sense cap ombra de dubte, que Galileu era el més gran prosista de la llengua italiana. Per què un home de lletres com Calvino professava tanta admiració literària per un home de ciència com Galileu? Què és el que comparteixen l’un i l’altre, malgrat la rígida separació del saber en ciències i lletres?
Antic professor de física frustrat per les limitacions dels programes acadèmics, periodista especialitzat en la divulgació de la ciència, lletraferit empès per una curiositat fèrtil i un sentit de l’existència que podríem qualificar de romàntic, el narrador té la intuïció que la resposta només la trobarà en el telescopi amb què Galileu va canviar el món ara fa 400 anys. Què si no un cert esperit artístic i molta imaginació podria haver omplert de sentit la distància entre allò que la ciència òptica del segle XVII permetia albirar i les conclusions revolucionàries a les quals va arribar?
A Si un dit assenyala la lluna, Toni Pou ens fa partícips d’una original aventura intel·lectual narrada per una veu sàvia i humil que observa, investiga, passeja, especula, viatja, fabula, dubta, explica anècdotes, es deixa endur per les giragonses de l’atzar, es meravella i de vegades també confon ficció i realitat...
