#SantJordiconfinat Carme Mollfulleda ens recomana:

#SantJordiconfinat Carme Mollfulleda ens recomana:
📖 El joc de l'àngel
✍️ Carlos Ruiz Zafón

La pluja no va arribar fins al capvespre. Quan va començar a caure, va davallar en cortines de gotes furioses que en pocs minuts van encegar la nit i van negar terrats i carrerons sota un mantell negre que picava amb força contra parets i vidres. A poc a poc, entre l'estufa de carbó i la llar de foc, la casa es va anar caldejant. Però jo encara tenia fred. Em vaig aixecar i vaig anar al dormitori a buscar mantes per embolicar-m'hi. Vaig obrir l'armari i vaig començar a furgar dins els grans calaixos de la part inferior. L'estoig encara hi era, amagat al fons. El vaig agafar i el vaig col·locar sobre el llit. El vaig obrir i vaig contemplar el vell revòlver del pare, l'única cosa que em quedava d'ell. El vaig empunyar, acariciant el gallet amb l'índex. Vaig obrir el tambor i hi vaig introduir sis bales de la capsa de munició que hi havia al doble fons de l'estoig. Vaig deixar la capsa damunt la tauleta de nit i em vaig endur el revòlver i una manta a la galeria. Un cop allà, em vaig estirar al sofà embolicat amb la manta i amb el revòlver sobre el pit. Vaig clavar els ulls en la tempesta darrere els finestrals. Sentia el tic-tac del rellotge que hi havia a la lleixa de la llar de foc. No em calia mirar-lo per saber que faltava tot just mitja hora per la reunió amb l'amo de la sala de billars del Cercle Eqüestre.

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Joan ens recomana:

#SantJordiconfinat Joan ens recomana:
📖 Mecanoscrit del segon origen
✍️ Manuel de Pedrolo

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Anna Pujol ens recomana:

#SantJordiconfinat Anna Pujol ens recomana:
📖 La néta d'Adam
✍️ Patrícia Gabancho

Aquesta era la ciutat de Borges, del jove escriptor en proves però amb un projecte literari molt potent que compartia amb quatre amics, confabulats tots cinc, i que vivia en un Palermo memoriós, on les cases eren baixes i tenien zaguán i en el pati la parra feia una ombra densa i melosa; l’home que encara conservava un xic de vista però ja declinant, la pitjor de les condemnes per a un escriptor, per a un lector. Angélica havia anat, reverencial, al carrer que ara duu el nom de Borges, molt a prop de Malabia. Hi ha una placa al lloc on va viure,però no pas la casa. La Buenos Aires entranyable: Angélica sentia que la seva família era part de la història més rica, fundacional i tanguera de l’Argentina, la de les petites trifulgues de l’arrabal, aquell suburbi de llum estantissa, de llambordes humides, de putes i comissaris. Però la Bela no la seguia per aquest camí. Les arrels de la Bela eren en aquell casalot mig aristocràtic del carrer Uriburu, amb el majordom que es deia Pilar i la seva dona, Eufemia, la cuinera, grassa i abillada amb un davantal blanc. Quan Angélica o Andrés, petits com escarabats, entraven als seus dominis, la filla, que havia heretat la plaça, els amenaçava brandant el ganivet més gros que tenia a l’abast i ells xisclaven d’excitació, tot corrent al voltant d’una enorme taula de marbre que hi havia al mig de la cuina, que també era enorme. Angélica ho recorda com si hagués vist l’escena al cinema, tan fràgil és la memòria; no sap si en recorda l’experiència o si li han explicat que passava això, però si hi pensa, si tanca els ulls i fixa la imatge, apareix la gran taula de marbre blanc, o era simplement de fusta?, que s’omplia de verdures quan venia el verduler, i venia amb carro de cavall. Angélica és capaç de dir que el panadero que portava el pa a Malabia duia bigoti gris i un cavall bru i una cistella amb les barres grosses que vessaven per dalt. Però potser no. Potser és la manera que ella té de recordar el record. Uriburu és massa llunyà, el jove matrimoni de l’Aris i la Bela només hi va viure acollit un any, tan gran era la casa, mentre esperaven que s’acabés de construir Malabia.

Angélica té la impressió que la Bela mai no va saber que havia viscut un període il·luminat de la història de Buenos Aires.

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Carme Guri ens recomana:

#SantJordiconfinat Carme Guri ens recomana:
📖 La veritable història d'una mentida
✍️ Ramon Erra

–Què vols dir?
–La meva gran amiga Elisa, ja te n'he parlat, és la que vol que li porti quincalla a granel per a la seva botiga del carrer Església de Calella. És bastant alegre amb els seus passadors antiquats i les pestanyes exagerades. Em vull basar en ella, per a l'Eulària de ficció. Sortir de l'Eulària real i les seves tristeses. Crec que és el millor. Amb el perfum i posant-li un clip ja la tenim. És una dona, la meva amiga Elisa, que sembla que es desplaci fliotant. Darrera el taulell és com un imant amb la seva aroma de pàtxuli. I les mans sempre li van cap al taulell i cap al calaix, perquè porta uns anells molt pesats a cada dit, menys el petit. Du una medalla blanca i negra que se li enfonsa. És com si cantés una cançó del Bowie que entabanés la gent. La veritat és que hi ha clients que davant d'ella senten que els tiben els ànims.
–D'acord, em sembla bé com entens la nostra Eulària.
–Per mi seria una figura lluminosa. Amb aires oraculars. Agafo paraules de l'Elària real, els poso pàtxuli i el clip dels cabells de l'Elisa. I ja està, rodada. Ja ho veig. Tot i que també li ha de passar alguna cosa dolenta.
–Que et vols venjar d'ella? Que estàs gelosa pel teu oncle?
–Amb l'Eulària tinc contradiccions, ho reconec.
–Tu pinta-la com et sembli. Després canviarem els noms. Mourem coses.

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Judith Farré ens recomana:

#SantJordiconfinat Judith Farré ens recomana:
📖 La veritable història d'una mentida
✍️ Ramon Erra

_ El lector mitjà, ja el sento: Amb lo maca que hauria sigut una novel·leta que comenci pel començament i una cosa porti a l'altra, amb una mica d'intriga, si faran, si no faran, per arribar a un final més o menys feliç, amb descripcions ben dibuixades de paisatges, que el tema ho permet, tot això, i uns diàlegs una mica treballats amb paraules que van caient en desús, sats què vull dir, nena?
_ De vegades penso, Arimany, que no hi ha res tan poderós i tan alliberador com escriure la veritat, la pròpia...

Has de saber que quan hi ha la separació amb una persona estimada, la seva imatge es congela entre estèrnum i cervell i ja no canviarà. Ni de roba. Ni de pentinat. Ni del tacte de les puntetes dels seus ditets de vuit anys el dia que ella, la mare, es va llevar de bon matí sabent que al cap d'una estona agafaria el cotxe que la duria al tren i cap a Roma. La nena allà, esmorzant la seva llet condensada amb colacao, tres colors i tres textures, i després una remenada i unes galetes fontaneda, bona maria, i adeu mama, així que avui no m'acompanyes fins a la cantonada de l'escola?

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Calella De Tots ens recomana

#SantJordiconfinat Calella De Tots ens recomana:
📖 Amor Total
✍️ Laia Noguera i Clofent

III

Era una dona que es va construir

una familia sana i envejable,

amb uns fills molt educats

I un marit amb una feina bona, de responsabilitat,

i ella també.

Li havia costat molts de diners

i molts anys de la seva vida.

Quan havia parit tots els fills

i va tenir el marit ben lligat,

Es va dedicar a cuidar-los.

Perqué els fills

no sabien que era el bé i el mal

i el marit era un desastre a la cuina

i sense ella no eren capaços

de moure un dit sense equivocar-se

i era necessari que ella

els ho fes tot.

Era tant bona mare i tant bona esposa

que quan la familia sortia a passejar

els diumenges a la tarda tothom els deia

"oh!", "ah!" I " uh!"

i ella n'estava tota cofoia,

mentre continuava cuidant el marit,

els fills, els néts i els veíns.

I un dia es va morir.

Sant Jordi confinat s'avorreix molt... Regala-li una lectura!

Il·lustració: Montse Morales Hermoso

#SantJordiconfinat

Fem-li arribar un fragment del llibre que més t’agradi indicant el títol i l’autor. Posa el teu nom (o nick inventat). Extensió recomanada: 20 línies aproximadament. 

Envia-ho al Facebook de la Biblioteca o al correu: b.calella.csp@diba.cat i ho publicarem. Quan tornem a obrir, celebrarem un Sant Jordi ben especial, amb una lectura pública de les vostres propostes. Ah! els més petits podeu enviar un dibuix del vostre conte preferit i premiarem els millors. Poseu títol, nom i edat. Animeu-vos a participar! 

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Montserrat Esteban ens recomana

#SantJordiconfinat Montserrat Esteban ens recomana:
📖 El metge d'Atenes
✍️ Maria Teresa Pous Mas

"Jo sentia més admiració pels mestres del gimnàs que pels metges. Havia vist com curaven fractures i luxacions. I m'adonava que sabien més coses de la salut que de les malalties. Això m'atreia. Més endavant, vaig veure que dedicar-se a potenciar la salut era tan o més important que lliurar-se a curar les malalties. Aquesta certesa me la van oferir aquests mestres. Els sentia explicar que l'exercici físic enforteix el cos, dóna vigor a l'ànima i ajuda a allunyar tota mena de malalties. M'agradava exercitar-me sota el seu guiatge i alimentava la idea de ser un mestre com ells. Com que el més probable, però, era que arribés a ser metge, vaig voler esbrinar si en el meu aprenentatge hi hauria més dies feixucs que plaents. Vaig decidir observar la feina i el dia a dia d'algun metge conegut del pare. També anava als santuaris d'Asclepi per veure les actuacions dels metges i, a casa, passava estones a prop dels esclaus malalts. Que n'era d'ignorant! Em feia preguntes mal formulades que no em duien enlloc. Tanmateix, aquelles pèssimes observacions van donar bons fruits. A poc a poc, la idea de ser metge em va anar seduint."

Sant Jordi confinat s'avorreix molt... Regala-li una lectura!

Il·lustració: Montse Morales Hermoso

#SantJordiconfinat

Fem-li arribar un fragment del llibre que més t’agradi indicant el títol i l’autor. Posa el teu nom (o nick inventat). Extensió recomanada: 20 línies aproximadament. 

Envia-ho al Facebook de la Biblioteca o al correu: b.calella.csp@diba.cat i ho publicarem. Quan tornem a obrir, celebrarem un Sant Jordi ben especial, amb una lectura pública de les vostres propostes. Ah! els més petits podeu enviar un dibuix del vostre conte preferit i premiarem els millors. Poseu títol, nom i edat. Animeu-vos a participar! 

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Anna Rosich ens recomana

#SantJordiconfinat Anna Rosich ens recomana:
📖 Persecució
✍️ Toni Sala

A Blanes no hi havia tants turistes. Ho veia pel color de les pells. A l'estiu mig país treballava pels que s'estaven torrant a les platges. Hostessa, recepcionista i, a estones lliures, pilot propagandista sobre les platges o escampadora de cendres. Tota la vida servint els altres i encara em quedaven ganes d'ajudar. Estava feta una bleda. Però els diners no compensaven, mirar-se el món a una certa distància, des de les altures, ser jo mateixa, ser jo amb mi mateixa, això sí que valia la pena. Pescar des d'allà, com des d'una barca, passar la xarxa.

Després de Blanes venia el delta de la Tordera amb els camps d'horta i començava la platja més llarga de totes, fins a Barcelona, com una llança de sorra, amb les aglomeracions de banyistes quan m'acostava als pobles, les platges de Malgrat, de Pineda, Calella, la costa sempre igual, les vies de tren que delimitaven la sorra, els turons que havien fet un pas enrere, tan pròxims, i les barques aparcades a la sorra. Les gandules i els para-sols tenien una regularitat, igual que els xiringuitos. L'últim rebrot de roques era a Sant Pol. Allà la carretera nacional s'afegia a les vies de tren arran de la línia sinuosa de sorra, cada vegada més plena de gent. Si aquelles pells s'haguessin posat a cridar, les hauria sentit des del cel. Les hauria pogut espantar com gavines, s'haurien posat a volar de la sorra a la mar.

Sant Jordi confinat s'avorreix molt... Regala-li una lectura!

Il·lustració: Montse Morales Hermoso

#SantJordiconfinat

Fem-li arribar un fragment del llibre que més t’agradi indicant el títol i l’autor. Posa el teu nom (o nick inventat). Extensió recomanada: 20 línies aproximadament. 

Envia-ho al Facebook de la Biblioteca o al correu: b.calella.csp@diba.cat i ho publicarem. Quan tornem a obrir, celebrarem un Sant Jordi ben especial, amb una lectura pública de les vostres propostes. Ah! els més petits podeu enviar un dibuix del vostre conte preferit i premiarem els millors. Poseu títol, nom i edat. Animeu-vos a participar! 

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Núria Martí ens recomana:

#SantJordiconfinat Núria Martí Constans ens recomana:
📖 Lena
✍️ Jordi Coca

“Però, quan abans de tornar a pujar al cotxe em feia un petó lleu als llavis, quan posava l’intermitent, quan engegava la ràdio, quan em mirava amb un somriure franc, se’m feia difícil creure que hi hagués cap predeterminació concreta. Potser tot era més espontani del que jo pensava, potser finalment era l’atzar que jugava amb nosaltres, potser aquell comportament de la Lena era la seva manera d’encarar les coses, potser era justament el contrari i no organitzava res, no planificava, no controlava. Potser deixava que les coses esdevinguessin amb naturalitat.

Vam conduir una hora més i, en arribar a Oskarshamn, vam anar a un hotel del centre. L’habitació era espaiosa, ben decorada, i en quedar-nos sols, la Lena em va besar intensament.

—Et desitjo –em va dir.

—És aquesta la sorpresa?

—...però ara –va fer– vull que mengem una mica i que passegem.

Vam baixar de seguida i al bar ens vam asseure a menjar un plat d’amanida i una safata d’embotits i formatges.

—No tot és perfecte en aquest país –em va dir la Lena–. Aquí, per exemple, es va construir la primera central nuclear de Suècia.”

Sant Jordi confinat s'avorreix molt... Regala-li una lectura!

Il·lustració: Montse Morales Hermoso

#SantJordiconfinat

Fem-li arribar un fragment del llibre que més t’agradi indicant el títol i l’autor. Posa el teu nom (o nick inventat). Extensió recomanada: 20 línies aproximadament. 

Envia-ho al Facebook de la Biblioteca o al correu: b.calella.csp@diba.cat i ho publicarem. Quan tornem a obrir, celebrarem un Sant Jordi ben especial, amb una lectura pública de les vostres propostes. Ah! els més petits podeu enviar un dibuix del vostre conte preferit i premiarem els millors. Poseu títol, nom i edat. Animeu-vos a participar! 

Llegeix-ne més