Bastoners a Calella

0

Us presentem un nou article de divulgació de la Col·lecció Local fruit del treball d’investigació del personal de la biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella.
En aquesta ocasió el dediquem als bastoners.
L’article està fragmentat en dues èpoques: el grup de Bastoners de l’Escola de Dansa de l’Escola Salicrú i el passat (amb imatges dels anys 50).

Mercè Cervantes, professora de l’Escola Salicrú de Calella, sempre ha sentit una especial predilecció per la dansa i, sobretot, per les danses tradicionals. Ha participat en un munt de cursos de formació de dansa per al professorat, organitzats per proporcionar als educadors recursos didàctics per aplicar dins de l’aula. I així va néixer la idea de fer un taller de danses catalanes adreçat als seus alumnes de quart de primària, que més endavant es va fer extensiu als cursos de 5è i 6è a través de tallers voluntaris.

En un principi s’aprenien danses populars catalanes i balls de bastons. Els nens i nenes van respondre amb molt d’interès i entusiasme a la iniciativa i aviat es van veure ballant per amenitzar la Festa Major i altres celebracions de la ciutat de Calella. Corria l’any 1997.

Calien vuit nens o nenes com a mínim per al ball, però fàcilment s’arribava als vint participants, i així, hi havia fins hi tot un grup rotatiu de reserva. El grup es consolida, s’especialitza i aviat el repertori se’ls queda curt. La Mercè es mou per trobar algú que els pugui ensenyar nous balls i aconsegueix la col·laboració desinteressada dels bastoners de Mataró. Al mateix temps, busca la complicitat de la Colla de Geganters i Grallers de Calella per aconseguir un bon acompanyament musical, ja que fins al moment han hagut d’actuar amb música enllaunada, però la proposta no acaba de quallar.

La primera vestimenta dels bastoners, faldilla i mocador de flors, la van cosir les pròpies mares de manera altruista, amb robes antigues comprades amb l’ajuda d’una subvenció de l’Ajuntament de Calella. La segona, que s’inspirava en la figura de la pubilla Catalana consistia en una brusa blanca i un mantó per a les noies, i els nois vestits com a hereus. La tercera vestimenta va ser dissenyada per un grup de mares de l’Escola Salicrú.

El juliol de 1998 se signa un conveni de col·laboració entre el Grup de Dansa de l’Escola Salicrú i Calella Activa. L’empresa es compromet a atorgar a l’entitat una subvenció per a la realització de 8 actuacions dins del seu programa d’activitats culturals i de la seva difusió i organització. Les activitats van ser la presentació de Calella Activa a la Fàbrica Llobet, la rua, actuacions al Calella Party i al Festival celebrat al passeig de Manuel Puigvert.
A més, els bastoners segueixen participant en aplecs com el de Castanyet, la Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita, la Festa Major de la Minerva, el Festival de Dansa, la celebració del 41è aniversari de la Penya Solera o l’XI Festival com els d’abans, al Teatre Orfeó Calellenc.

L’any 1999 va ser important per al Grup de Bastoners ja que s’inicia, finalment, l’esperada col·laboració amb la Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella gràcies a l’entusiasme de l’Aniol Noguera, el seu cap de colla i músic de gralla.
Així els Bastoners comencen a acompanyar la Colla de Gegants a les seves cercaviles per tot Catalunya i poden, per fi, ballar acompanyats per la música en viu de les gralles.

Una altra col·laboració essencial a la trajectòria dels Bastoners calellencs va ser la de Pompili Massa, professor de música a infantil i primària a Mataró i un veritable estudiós d’arxius i testimonis vius de danses locals. Això permet afegir al repertori dels Bastoners, molts balls de bastons de la comarca, i fins i tot recuperar balls que s’havien ballat a Calella i dels quals no es conservava documentació. Es recuperen gràcies a la memòria musical i coreogràfica d’un antic ballador.

Una de les actuacions que els Bastoners calellencs recorden amb més estimació va ser la que van dedicar a Vicenç Ferrer el 13 de maig de l’any 2000, a l’acte d’homenatge durant el qual li va ser lliurat el títol de fill adoptiu de la ciutat.



Volem agrair especialment la col·laboració de Mercè Cervantes per tota la informació que ens ha proporcionat sobre els joves bastoners de l’Escola Salicrú.


Podeu trobar més informació a:

Bastoners a Calella, un cop d’ull al passat

0

La documentació més antiga sobre els balls de bastons calellencs és de principis del segle XX, però aquesta tradicional expressió popular es remunta força més enrere en el temps.

Antigament, les colles de bastoners eren formades només per nois. Cada grup tenia un flabiolaire que era, a més, qui acostumava a ensenyar el ball. Normalment, en el seu uniforme, no hi faltaven les espardenyes de set vetes amb cascavells i una faixa.
En Joan Roig i Carbó, més conegut com Nan del Flabiol(1), fou qui va ensenyar a ballar bastons durant la primera meitat del segle XX. Les peces que es ballaven eren molt semblants a les d'altres formacions de bastoners de la comarca, com a Sant Iscle de Vallalta. Es té notícia que durant els anys vint el grup de bastoners, que portava per nom “Asociació Bastonil Calellense”, també va actuar a poblacions com Santa Coloma de Farners o Premià de Mar.
Passada la guerra, el grup de bastoners continuà emparat sota el paraigua d'Acció Catòlica. Quan els nens sortien de l’escola hi anaven per jugar i fer els assaigs dels balls: la parròquia solia fer-se càrrec del vestuari.
A la mort del Nan del Flabiol, el flabiolaire Quirze Perich va continuar la seva tasca, fent ballar els nois bastoners, que acostumaven a sortir en cercavila tot precedint els gegants durant les festes majors.
En Joan Rocafort recorda què, a Calella, les espardenyes amb vetes llargues les feien a Can Roig (carrer de l’Església/Romaní) i que el més petit de la colla solia encarregar-se de passar la barretina, un cop acabat el ball, per recollir alguna “rubia” de propina. Als Pastorets els bastoners feien de dimonis i ballaven una peça que anomenaven Els caçadors i la serp.

Joan Roig va néixer a Tordera l’any 1872 o 1873. Abans de 1919 es traslladà a Calella  on va treballar a una fàbrica de capses de cartró. Els darrers anys els va passar a Arenys de Munt on va morir el 23 d’abril de 1950.
Quirze Perich va néixer el 1896 a Can Badia de Sant Segimon a Sant Feliu de Buixalleu. L’any 1923 es va traslladar a viure a Calella amb la seva dona i allà col·laborà amb la formació La Llevantina. Passada la guerra marxà a viure a Mataró i allà morí l’any 1985. 


Pere Mas vestit de bastoner el dia de Sant Quirze (16 de juny de 1953).
Davant de l’Ajuntament Vell (1955)
Carrer Jovara cantonada carrer Batlle (anys 50).
Pati d’Acció Catòlica al carrer Bartrina (antic quarter de carabiners cedit pel propietari Llobet Castellà a l’entitat) (1955).
Ball al carrer de Romaní.



Volem agrair especialment la col·laboració de Pere Mas i Joan Rocafort que han aportat les imatges que acompanyen aquest article i algunes anècdotes dels inicis del grup de bastoners i a l’Aniol Noguera que ha enriquit el text amb referències als flabiolaires Joan Roig i Quirze Perich.

(1) Extret de: NOGUERA, Aniol / BADALLÓ, Pere. Nan el flabiol, de flabiolaire a gegantó. Maresme Gegant número 28, Octubre de 2015.