Llibre Obert: Les calces al sol
Dilluns 2 de març, a les 18:30 hores, trobada del Club de Lectura Llibre Obert. Es comentarà Les calces al sol, de Regina Rodríguez Sirvent.
Regina Rodríguez Sirvent (1983) és una escriptora catalana. Es va llicenciar en psicologia i va estudiar guió de cinema a l'Escac.
Les calces al sol és la primera novel·la de Regina Rodríguez, un sorprenent èxit que també va acabar guanyant el premi de votació popular de L'illa de llibres.
La protagonista de la novel·la, la Rita, està llesta per anar a Nova York a fer d'au-pair durant un estiu i també per aprendre anglès, però ja preparada per agafar l'avió, el seu baix nivell d'anglès la porta a Atlanta, a casa dels Bookland, on s'encarregarà, com pot, dels tres fills de l'elitista família d'intel·lectuals.
Selecció de webs:
Regina Rodríguez Sirvent al catàleg de la XBM
Conversa entre Albert Om i Regina Rodríguez (YouTube)
Exposició: Abans i després
Del dilluns 23 de febrer al dimarts 17 de març
Abans i Després
Tardes de Tertúlia: Retorn a Brideshead
Dilluns 16 de febrer a les 18:30h., trobada del Club de Lectura Tardes de Tertúlia. Comentarem Retorn a Brideshead, de Evelyn Waugh.
Retorn a Brideshead, Evelyn Waugh
Traductor: Xavier Pàmies
Viena Edicions
Col·lecció: El cercle de Viena
Pàgines: 440
Any: 2024
Evelyn Waugh (Londres, 1903 – Combe Florey, Somerset, 1966) És un dels noms imprescindibles de la literatura anglesa del segle passat, autor de novel·les, biografies i llibres de viatges. Fill d’un conegut editor i crític literari, Waugh va estudiar a Oxford, es va graduar en història moderna i ben aviat va encaminar la seva carrera cap a la literatura i el periodisme. El 1928 va obtenir el primer èxit amb la novel·la, Decline and Fall, a la qual seguirien Black Mischief, Scoop, Un grapat de pols o L’ésser estimat. Però va ser amb la publicació de Retorn a Brideshead, l'any 1945, que va guanyar-se el reconeixement de la crítica i dels lectors. Aquesta sàtira mordaç d'una família de l’alta societat britànica és, sens dubte, una de les novel·les cabdals de la literatura contemporània.
A partir de la dècada dels cinquanta la seva popularitat començà a decaure, i també la seva salut, que empitjorà definitivament als anys 60. Una fatídica combinació de reumatisme, insomni, ciàtica i mal de
queixal va fer que triés la ginebra com a pal·liatiu i es guanyés merescudament
la fama de ser una de les personalitats més irascibles de les lletres
britàniques. Va morir de parada cardíaca el 10 d'abril de 1966. El seu funeral, oficiat en
llatí (havia estat un catòlic molt tradicionalista), tingué lloc a l'Abadia de Westminster.
Xavier Pàmies (Barcelona, 1959) és traductor de narrativa
en llengua portuguesa, anglesa i francesa al català. D’entre els autors que ha
traduït destaquen Jane Austen, Margaret Atwood, Karen Blixen, Charles Dickens,
José Maria Eça de Queirós, João Guimarães Rosa, Francis Scott Fitzgerald,
Frances Hardinge, Thomas Hardy, Nathaniel Hawthorne, Kazuo Ishiguro, Henry
James, Harper Lee, António Lobo Antunes, Malcolm Lowry, Joaquim Maria Machado de
Assis, Cormac McCarthy, Mordecai Richler, Henry Roth, Philip Roth, Joanne K.
Rowling, José Saramago, John Kennedy Toole i Edith Wharton, entre molts altres.
Ha estat distingit amb el I Premi de Traducció
Giovanni Pontiero (Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat
Autònoma de Barcelona i Institut Camões) i el Premi de Traducció Ciutat de
Barcelona 2003.
Retorn a Brideshead
Quan al cap de vint anys Charles Ryder torna a Brideshead —la imponent
mansió de Lord Marchmain, esdevinguda ara un quarter militar—, no pot evitar
rememorar aquella meravellosa època de joventut en què va veure l’enorme
castell per primera vegada i quedà fascinat dels seus jardins i salons
majestuosos i, sobretot, per la singularíssima família que hi vivia. De fet,
mai no ha pogut treure’s del cap l’inclassificable Sebastian, ni tampoc Lady
Julia, la germana d’en Sebastian, de la qual en Charles es va enamorar
obsessivament, i encara menys l’obscura fatalitat que va marcar la vida
d’aquella nissaga aristocràtica.
Evelyn Waugh al catàleg de la XBM
Hores del conte (febrer 2026)
El bosc del cargol
Dimecres 4 de febrer
18:00 h.
La lluna està trista
Dimecres 25 de febrer
18:00 h.
Xerrada: Alimentació antiinflamatòria (febrer)
Dimarts 17 de febrer
18:00 h
Edició fotogràfica assistida per IA (febrer-març)
En Joan Marlet, de FotoFilm Calella, farà unes xerrades/curs a la biblioteca sobre edició fotogràfica assistida per les noves tecnologies, inclosa la IA generativa.
Les 4 sessions seran els dissabtes 21 i 28 de febrer, i el 7 i 14 de març, de les 10:30 a les 13:00 hores.
Cal inscripció prèvia. Podeu fer servir aquest formulari.
En cas de dubte, podeu posar-vos en contacte amb la biblioteca:
93 769 03 86/b.calella.csp@diba.cat
Aparadors (Gener 2026)
Aquest gener comencem l'any amb quatre aparadors temàtics força variats.
A la planta baixa:
Distòpies literàries
Tornar a les rutines saludables
Al primer pis:
La revolució de l'edat
L'edat porta problemes, desafiaments i també oportunitats. Aquests llibres parlen de l'edat des de tota mena de perspectives: crítica, salut, filosòfica i literària.
Dia internacional dels supervivents de l'Holocaust
El 27 de gener és el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. El fons sobre aquest tema és immens, però hem decidit centrar-nos en l'audiovisual, especialment còmics (com Maus o Wannsee) i pel·lícules.
Llibre Obert: Guanyaràs una mar llisa
Dilluns 2 de febrer, a les 18:30 hores, trobada del Club de Lectura Llibre Obert. Es comentarà Guanyaràs una mar llisa, de Miquel Martín i Serra.
Miquel Martín i Serra (Bagur, 1969) és un escriptor català que va créixer a l'Empordà, la inspiració de bona part de la seva obra. Llicenciat en filosofia, va viure una llarga temporada a Anglaterra, i poc després va començar a publicar la seva obra, que inclou reculls de contes, novel·les, obres d'assaig i articles literaris.
Guanyaràs una mar llisa és una novel·la ambientada en el segle XIX, en la zona costanera de l'Empordà que l'autor coneix tan bé. La novel3La parteix del relat sobre el peculiar nom del besavi Espiridó, que segons diuen, prové d'un jurament fet per l'avi d'aquest al ser rescatat en una illa grega després d'un naufragi. Però el dubte sobre la veracitat d'aquesta història familiar mou l'Amàlia, escriptora, a buscar la veritat i enfrontar-se als dilemes i a la fina línia que separa la ficció de la realitat, tant en la seva pròpia història com en la de la creació literària.
La novel·la ens parla de la duresa de la vida de la gent de mar, i més especialment del avui en dia gairebé oblidat ofici de coraller, que va tenir la seva àrea d'activitat principal a l'Empordà. En aquest llibre s'hi barregen la història més curosa amb la mitologia i llegendes, des de pirates fins a monstres marins, amb una gran atenció als costums i el parlar dels empordanesos.
Selecció de webs:
Miquel Martín i Serra al catàleg de la XBM
Coraller (article a la Wikipedia)
Entrevista a Miquel Martín i Serra (llegir.cat)
Horari 5 de gener
Avui 5 de gener, per la vigília del Reis d'Orient, la biblioteca estarà oberta de matí i no pas per la tarda. L'horari serà de les 10 a les 14 hores.
Els preguem que disculpin les molèsties que això pugui ocasionar.












