Dilluns 16 de març a les 18:30h., trobada del Club de Lectura Tardes de Tertúlia. Comentarem Jo, que no he conegut els homes, de Jacqueline Harpman.
Jo, que no he conegut els homes, Jacqueline Harpman
Traductora: Anna Casassas Figueras
Pròleg: Sophie Mackintosh
Edicions del Periscopi
Pàgines: 232
Jacqueline Harpman (1929-2012)
Va ser una escriptora i psicoanalista belga d’origen jueu. La seva vida va quedar
marcada de jove per la invasió nazi del país, fet que va obligar la seva
família a fugir a Casablanca fins que es va acabar la Segona Guerra Mundial.
Part de la família va ser deportada i va morir a Auschwitz. Després de cursar
literatura francesa, va començar la carrera de medicina, però va contraure la
tuberculosi i no va poder acabar els estudis. L’any 1967 es va llicenciar en
psicologia i el 1980 va obtenir el títol de psicoanalista, i va exercir des
d’aleshores i fins que es va morir. Va publicar la seva primera obra l’any
1958, però al cap de vuit anys va deixar d’escriure; va reprendre la carrera
literària vint anys més tard i va arribar a publicar quinze novel·les, que li
van reportar nombrosos premis literaris, incloent-hi el Médicis l’any 1996.
Anna Casassas Figueres
Llicenciada en dret, va exercir d’advocat a Figueres durant set anys
fins que ho va deixar per dedicar-se exclusivament a la traducció literària del
francès i l’italià al català. Ha rebut el Premi Mots Passants de la Universitat
Autònoma de Barcelona per la millor traducció publicada el 2009 pel llibre,
escrit originalment en francès, El manuscrit trobat a Saragossa, de
Jan Potocki (Quaderns Crema), i l’any 2010 obté el Premi Vidal Alcover de
l’Ajuntament de Tarragona pel projecte de traducció d’El sopar de cendra,
de Giordano Bruno (Edicions de 1984, 2014) L’any 2016 obté el Premi Trajectòria
atorgat per l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.
Jo, que no he conegut els homes
Quaranta
dones estan engabiades i privades d’intimitat en un soterrani, sota la
vigilància externa d’un grup d’homes armats. Entre elles hi ha una jove sense
nom que no recorda el passat i s’alimenta dels records que li transmeten les
altres dones, nostàlgiques de la seva vida anterior.
Un dia, després del so d’una sirena misteriosa, les dones
aconsegueixen sortir a l’exterior, a un món despoblat i desconegut on hauran de
reinventar-se i d’enfrontar-se a un nou repte, desafiant i ple d’incògnites: la
llibertat.
Una lectura que es devora amb avidesa i es digereix reposadament, que impacta sense atordir, que sacseja sense incomodar.
Carles Ribera, La República
.jpg)
