Ahir per la tarda es va fer a la biblioteca la última trobada d'aquest curs del grup de conversa en anglès Let's talk, dirigit i coordinat per Magalí Madariaga.
Moltes gràcies a tothom, i ens veurem en el curs següent!
Ahir per la tarda es va fer a la biblioteca la última trobada d'aquest curs del grup de conversa en anglès Let's talk, dirigit i coordinat per Magalí Madariaga.
Moltes gràcies a tothom, i ens veurem en el curs següent!
Expositor de llibres de manualitats, amb obres i decoracions prestades per Calella Artesana.
"Si perdem als insectes, tot s’esfondrarà", amb aquesta contundent afirmació Dave Goulson autor del llibre Planeta silencioso : las consecuencias de un mundo sin insectos fa una crida per a detenir el seu declivi, salvar el nostre món i, en última instància, a nosaltres mateixos.
Ahir va ser la última trobada de la temporada del Club de Lectura Llibre Obert i també un comiat molt especial, ja que en Lluís Barri deixarà de coordinar aquest grup que ha portat durant setze anys* i s'ha convertit en un dels elements més centrals de la nostra biblioteca.
Agraïm a tots la seva participació i especialment a en Lluís per tot el que ha fet per la biblioteca. El Club de Lectura Llibre Obert continuarà l'any que ve en noves mans.
*Pels nostàlgics: https://bibliocalella.blogspot.com/2011/12/fi-dany-dels-clubs-de-lectura.html

"Aquest llibre neix de la passió per les havaneres, aquest gènere “d'anada i tornada” que ha unit cultures, pobles i sentiments. [...] El treball ha estat minuciós, però també profundament gratificant. He recopilat anècdotes, partitures, històries i testimonis. He intentat que convisquin tant el rigor com l'emoció, el detall tècnic com la poesia marinera. El títol "A ritme de 2x4" no és casual: al·ludeix al compàs que defineix l'havanera, però també al pols humà que hi ha darrere de cada cançó: qui canta, qui escolta, qui recorda."
Eider Rodriguez
Eider Rodriguez (Rentería, 1977) és escriptora, periodista i guionista. Ha estat editora en basc de l’editorial Txalaparta i actualment exerceix de professora al Departament de Llengua i Literatura de la Universitat del País Basc. El 2018 va obtenir el premi Euskadi de Plata, atorgat pels llibreters de Guipúscoa, per Un cor massa gran (Periscopi, 2019), i juntament amb l’il·lustrador Julen Ribas el premi Euskadi de literatura infantil i juvenil pel còmic Santa familia (Euskal Herriko Ikastolak, 2017). Amb Katu jendea (Elkar, 2010) va obtenir la beca de creació literària Igartza, una de les més importants del País Basc, i el premi Zazpi Kale de la Fira del Llibre de Bilbao (2011). Considerada una de les escriptores més impactants de les lletres basques, ha desenvolupat gran part de la seva carrera en aquesta llengua i actualment viu a Hendaia. Materials de construcció és la seva primera novel·la.
Pau Joan Hernández
Pau Joan Hernàndez va néixer a Barcelona i viu a Bigues i Riells (Vallès Oriental). Va començar a escriure de molt jove i als divuit anys va sortir a la llum la seva primera novel·la. Des d’aleshores ha publicat com a autor una trentena de llibres, la majoria adreçats a infants i joves. És també traductor —del basc, del francès i del gallec al català i el castellà, i entre aquestes dues llengües— de més de tres-centes obres i durant molts anys va ser crític literari del diari Avui. Actualment, fa classes a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB. La seva obra ha merescut diversos guardons, entre els quals destaca el Premi Crítica Serra d’Or, que ha rebut tres vegades. Com a traductor, ha figurat en dues ocasions (Macau 2006 i Copenhaguen 2008) a les llistes d’honor de traductors de l’Organització Internacional per al Llibre Juvenil (IBBY, per la sigla anglesa).
Un home reposa inert en un llit d’hospital després d’haver patit un ictus. Una dona l’observa, corpresa, des d’una distància que no sap com desfer, mentre es comença a qüestionar els fonaments emocionals sobre els quals s’ha construït la identitat. Així comença aquesta novel·la sobre una filla, però també sobre una mare, una tieta i una germana que es debaten entre la tendresa i el ressentiment cap a la figura d’un pare alcohòlic i imperfecte però alhora extremament humà.
Eider Rodriguez reviu en aquest text personal i íntim l’origen de la seva educació sentimental. Concebuda amb la certesa que algunes coses només es poden entendre si s’escriuen, aquesta obra transita per l’existència d’una família del País Basc que es dedicava a vendre material de construcció mentre a casa seva bregaven amb els silencis, les renúncies i l’amor.
Eider Rodriguez a la Xarxa de Biblioteques Municipals