Dia de les famílies

0


El dissabte 15 de maig, a partir de les 11 del matí i al passeig Manuel Puigvent us explicarem contes que hem seleccionat per compartir una bona estona i gaudir plegats d’històries de tota mena amb vosaltres. 



Accedir a la guia de lectura Les diferències ens fan especials una proposta per famílies amb una selecció de llibres sobre diversitat sexual, afectiva i familiar, prevenció de l'assetjament i autoestima.

Presentació literària "El dia que vaig marxar" d'Albert Om

0


Presentació de llibre: "El dia que vaig marxar" d'Albert Om.
En col·laboració amb la llibreria La Llopa.

Quan: Divendres 7 de maig, a les 18 h, 
On: al pati de la biblioteca (entrada per c/Església)
Retransmissió en directe via Facebook i en diferit al canal youtube de la biblioteca.

Aforament limitat. Cal inscripció prèvia. Accedeix al formulari d'inscripció.


Albert Om (Taradell, 1966) és periodista. A la televisió ha conduït i ha participat en programes com Malalts de tele, El club i El convidat, i a la ràdio amb programes com L'hora del pati i Islàndia a Rac1.
També és autor de llibres, com El nom del porc, amb el qual va aconseguir el Premi Pere Quart d'humor i sàtira; Els veïns de dalt, o Rebotiga d'il·lustres, del qual és coautor, juntament amb Toni Coromina. 




Sinopsis (Univers Llibres):
A prop de fer 50 anys, un dia l'autor decideix que vol «desaparèixer d'ell mateix», deixar-ho tot i marxar un temps a França, a aprendre francès, la llengua que quan era petit significava per als seus pares la del país de la llibertat i que ara havia estat arraconada per l'omnipresent anglès. I se'n va uns mesos a Aix-en-Provence, on es troba amb ell mateix i amb el plaer de viure amb calma. Compleix així un somni que molts tenim: el de fer un canvi de vida.



El dia que vaig marxar a biblioteques:
En format paper - Demana'l a les biblios
En format digital - Demana'l a Ebiblio

Philip Roth al Club de Lectura

0

 

Arribem a la novena trobada del club de lectura. El llibre d'aquest mes és La Marca de l’homede l’escriptor Philip Roth. L'acompanyem d'una petita fitxa amb informació sobre el seu autor.


Va ser amb “La marca de l’home” que Roth va començar a ser traduït amb regularitat al català. Cal agrair l’aposta de l’editora Anik Lapointe, llavors al capdavant de La Magrana, que va comprar els drets de diverses de les novel·les. “Era un dels grans autors que quedaven per traduir, dels que ha sabut mostrar més bé la relació entre societat i individualitat, entre un món antic i un de nou, un dels representants més destacats de la novel·la americana jueva”. De la versió catalana de tots els llibres se’n va ocupar magistralment Xavier Pàmies. “El record conjunt que me n’ha quedat és el d’un gran fresc de la societat dels Estats Units d’entre la dècada del 1940 i el tombant del segle actual pintat per un autor de gran força estilística -explica Pàmies-. Amb passió rabiosa recrea subtilment els conceptes tràgics i clàssics de voluntat i destí, incloent-hi la conciliació de judeïtat i americanitat, la set insaciable de la sexualitat i la inútil pugna amb la vellesa”.

“Hi ha dos temes importants en la seva obra que estan interrelacionats -comenta l’escriptor Toni Sala-. El primer és la implicació moral a través del jo, que es tradueix en una aproximació molt íntima als personatges, especialment a través del seu desig. El segon és com l’experiència col·lectiva d’un poble o cultura, la jueva, incideix en la vida dels personatges”.

En algunes de les seves últimes entrevistes Roth parla amb pessimisme d’un futur no tan llunyà en què anticipa que els lectors, sobretot els de ficció, seran una espècie en extinció, i torna amb certa nostàlgia a aquell temps en què “passar dues hores i mitja o tres amb un llibre acostumava a ser comú, no només entre gent intel·ligent, sinó també entre gent corrent. Però ¿qui té temps ara? Els lectors de ficció ja han començat a desaparèixer. És evolució. És l’evolució cultural d’aquest país i del món”. Hi ha evolucions que se senten més com a involucions.

Tot i els 31 llibres publicats i haver rebut una cinquantena de guardons, el premi Nobel se li va resistir. Igual que el Suec, protagonista de Pastoral americana, Roth potser també pensava que “la pitjor lliçó que la vida et pot ensenyar” és “que la vida no té cap sentit”.

“La Marca de l’home” com altres  novel·les de Philip Roth va ser portada al cinema.

Podeu trobar més informació a:

Youtube:  entrevista, concedida a l’editor de The New Yorker, David Remnick.

Youtube: PhilipRoth - ¿Porqué escribir?

Philip RothInterview (2011) en anglès

Philip Roth: ‘Workis my joy and my burden’ – Newsnight Archives

Entrevista a El Periòdico

Biblioteca virtual

Philip Roth a la Viquipèdia

Philip Roth, “El novelista más dotado”

10 escriptores catalanes actuals

0

El panorama literari català femení està farcit de veus joves que han arribat amb empenta. Son escriptores que tenen les coses molt clares i així les transmeten al lector. El seu llenguatge fresc, directe i sincer trenca motlles i renova l’escriptura tradicional. La qualitat de les seves obres ha estat premiada i reconeguda per la crítica. 

(Malla, 1990). És poeta, narradora i artista. Llicenciada en Belles arts per la Universitat de Barcelona. Premi “Documenta 2017” amb “Els dics”. Guanyadora del “Premi Anagrama 2019” amb “Jo canto i la muntanya balla” on ha continuat experimentant amb la narrativa i les arts. La seva obra és absolutament original i captivadora.

 

(Sabadell, 1975). És llicenciada en Història de l'Art. Va estudiar guió cinematogràfic a l'escola de cinema “Bande à Part” i “Escriptura Creativa” a “l'Ateneu Barcelonès”. Col·labora amb diversos mitjans culturals com “Catorze.cat” i “Núvol”. Amb "Aprendre a parlar amb les plantes" va guanyar el Premi Òmnium Cultural a la millor novel·la en llengua catalana de l'any 2018. Descriu impecablement les relacions humanes i els seus personatges ens recorden vivències pròpies i ens sedueixen en les distàncies curtes.


(Barcelona, 1978). És poeta i narradora. Llicenciada en pedagogia per la Universitat de Barcelona. Va començar a escriure poesia el 2008 i tots els seus poemaris han estat premiats.
L'any 2018 va debutar en la narrativa amb “Permagel” que es va endur el “Premi Llibreter” i que ha venut els drets de traducció a sis idiomes. Es tracta de la primera entrega del tríptic que segueix amb “Boulder”, on explora en primera persona la veu de tres dones diferents que viuen algunes de les contradiccions pròpies del seu temps. La seva prosa poètica carregada de metàfores és una meravella que no us podeu perdre i que requereix una lectura pausada per poder copsar tanta grandesa condensada en tan poques i ben triades paraules.

 
(La Palma d’Ebre, 1975). És escriptora, articulista i arquitecta. Llicenciada en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya i especialitzada en teoria, història i crítica, la qual cosa li permet traduir i editar publicacions d'arquitectura. Ha col·laborat amb “VilaWeb”, “L'Avenç”, “Descobrir”, el diari “Ara” i la publicació satírica “Illegal Times”.
El 2011 va publicar la seva primera novel·la “Primavera, estiu, etcètera” que ja s’ha reeditat més d’una dotzena de vegades i que encara gaudeix d'una gran acceptació del públic i de la crítica.

 
(Barcelona, 1972). Filla de l’editora Esther Tusquets. Va treballar com a directora de RqueR. La seva primera novel·la va passar desapercebuda però el 2014 va despertar l’interès de desenes d’editorials a la Fira de Frankfurt amb “També això passarà”. Es tracta d’una novel·la escrita en un to poètic i confidencial que parla de manera visceral sobre la pèrdua de la seva mare i sobre altres temes com l’amistat, el dol i el sexe.


(Barcelona, 1976). Llicenciada en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Éscriptora, correctora, traductora i bloguera. Ha treballat de correctora per a les principals editorials del país i també per a empreses del sector del disseny i la publicitat. Ha escrit diversos llibres de narrativa, entre els quals “El parèntesi més llarg” que va guanyar el “Premi Mercè Rodoreda”. Amb “La memòria de l’arbre” va guanyar el “Premi Anagrama” i ha estat traduïda a una desena d’idiomes.

 

(Barcelona, 1988). Va estudiar filologia hispànica. És escriptora, traductora i redactora. Amb 22 anys va publicar “Belfondo”, una novel·la que explica de forma metafòrica les relacions de poder. Col·labora habitualment amb les publicacions culturals “Catorze” i “Jot Down”, al blog “Mujeres” del diari “El País” i té una columna mensual a “El Periódico”. El novembre del 2017 va ser escollida Diputada del Parlament de Catalunya.

 

(Montmeló, 1980). Va estudiar periodisme i teoria de la literatura comparada. És escriptora, periodista i poeta. Treballa al diari “El Punt Avui” i col·labora amb “EL 9 Nou” del Vallès Oriental i “L'Esportiu”, on manté una columna setmanal. El 2008 va rebre el “Premi Amadeu Oller” amb el seu primer poemari, “La mare que et renyava era un robot”. Ha participat en nombrosos recitals, com ara l'espectacle poètic “Veus Paral·leles” que impulsa la Institució de les Lletres Catalanes. Va guanyar el premi “Llibres Anagrama” amb “No sóc aquí

 

(Begues, 1983). És llicenciada en Comunicació Audiovisual i combina la tasca de documentalista i guionista amb la vocació per l'ensenyament. El 2013 va publicar la seva primera novel·la, “La neu fosa”, a la qual va seguir “Olor de clor sota la roba”, amb què va ser triada Nou Talent FNAC 2014. Va treballar com a mestra de català en pràctiques a una presó que li va servir d’inspiració per a la seva següent novel·la: "Els fills de Llacuna Park" Dins d’aquella reclusió a mitja jornada ella va trobar un sentiment de pau alliberador que la deixava al marge de l’estressant vida exterior. Amb el seu treball introvertit i excepcional s’ha convertit en una gran retratista d’ambients impregnats de desassossec i ansietat que li ha valgut el “Premi Núvol 2017”, en la secció Punt de Llibre, i el “Premi de la Crítica Catalana”.

 
(Mallorca, 1977). És periodista i escriptora. Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, entre els quals “Diario de Mallorca”, la revista literària “Quimera”, “COM Ràdio”, “RAC 1”, “Catalunya Ràdio”, “Ara Balears”, “El Periódico” i l'edició catalana d'”El Mundo”. També ha publicat a webs com “Catorze” i “Fotlipou”. Actualment és col·laboradora de “La Vanguardia”.
Va debutar amb la novel·la “Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys” que va recollir molt bones crítiques. El 2010 va guanyar el Premi Josep Pla amb la seva segona novel·la “Egosurfing”. El seu llibre “Les possessions” va obtenir el “Premi Anagrama” de novel·la en català el 2018.

Vinyeta de novel·la

0

Un repàs de còmics que adapten novel·les i que trobaràs a la biblioteca.


Si cada lector dibuixa amb la imaginació la seva pròpia versió de la història del llibre que està llegint, aquest recull mostra una versió personal d’un lector que també és un dibuixant.





Hora del conte familiar "Princesa i drac" de Teatre Aula

0

En Llibert és llibreter i aquest matí el seu telèfon no para de sonar. Som a la vigília de Sant Jordi i en Llibert ha rebut un encàrrec molt especial: una veritable història de dracs... vols escoltar aquesta història?


Hora del conte familiar "Princesa i drac", a càrrec de Teatre Aula.
Dia: dijous 22 d'abril
Hora: 17:30 h.
Lloc: Plaça de l'Ajuntament (Calella) Just al davant de la biblioteca.

Presentació literària "La casa de foc" de Francesc Serés

0

Un foraster arriba en un lloc carregat d'història viva, on res no és el que sembla. La casa de foc ha guanyat el Premi Premi Proa 2020.

Presentació de llibre: La casa de foc de Francesc Serés.
En col·laboració amb la llibreria La Llopa.

Quan: Divendres 16 d’abril, a les 18 h, 
On: al pati de la biblioteca (entrada per c/Església)
Retransmissió en directe via Facebook i en diferit al canal youtube de la biblioteca.




Francesc Serés (Saidí, 1972) ha publicat la trilogia de novel·les De fems i de marbres, els reculls de contes de La força de la gravetat, Contes russos i Mossegar la poma. També ha escrit dues obres de no ficció, Matèria primera i La pell de la frontera. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els quals, el Premi Nacional de Literatura, el Premi Ciutat de Barcelona.



Una nit d’hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l’encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l’eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. “Aquesta nena es perdrà”, diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre’s, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d’una vall on tothom hi arriba fugint d’alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se’n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d’aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d’ell mateix. 


 





La casa de foc a biblioteques:
En format paper - Demana'l a les biblios
En format digital - Demana'l a Ebiblio

Presentació literària "Bruixes 1617: l'any del diluvi" d'Oriol Garcia Quera

0

Durant el segle XVII diverses dones foren acusades de bruixeria i condemnades a la forca o a la foguera. Però qui eren realment aquestes dones i qui eren els seus perseguidors?

Presentació del còmic històric: Bruixes 1617: l'any del diluvi d'Oriol Garcia Quera
En col·laboració amb la llibreria La Llopa.

Quan: Dimecres 14 d’abril, a les 18 h, 
On: al pati de la biblioteca (entrada per c/Església)
Retransmissió en directe via Facebook i en diferit al canal youtube de la biblioteca.

Oriol Garcia Quera (Barcelona, agost 1967) és un dibuixant i guionista especialitzat en còmic de temàtica històrica, particularment de personatges i episodis de la història de Catalunya.

Comença a publicar el 1987 a la revista Cavall Fort. Els anys noranta dibuixa per a l'Editorial Signament la col·lecció de còmics Temps d'espases, amb guions de l'historiador Xavier Escura.
El seu rigor a l'hora de documentar-se l'ha portat a participar en diversos projectes museogràfics. Vinculat a la docència és autor, entre d'altres, de: 


Sinopsis (Adrià Mainar al web Aborigine Magazine -fragments-):
Existiren realment les bruixes? Es consideraven “bruixes” a si mateixes? O eren simplement dones fora la norma? Serien llurs creences, coneixements i pràctiques la reminiscència d’antics cultes pagans?
Existissin o no, sabem que entre els segles XV i XVII hi ha una veritable cacera de bruixes a Europa, que als Pirineus és especialment ferotge. Són temps difícils i hom es refugia en la fe. El cor d’Europa es veu sacsejat per les guerres de religió i la sospita d’heretgia s’estén per tot arreu.
El còmic mostra de manera entenedora les principals característiques d’aquella època i de la persecució de les bruixes a Catalunya: la influència de l’Església en la societat, la funció màgico-sanitària que exercirien certes dones en llurs comunitats i el xoc amb la institució mèdica, la demonització de la “bruixa”, la fama i l’acusació popular com a mecanismes previs al procés, el paper dels tribunals locals, la figura del caçador de bruixes encarnada en l’històric Tarragó, l’examen de senyals per detectar-les, el turment per fer-les confessar i –finalment– l’execució.





La casa de foc a biblioteques:
En format paper - Demana'l a les biblios

Concurs d'il·lustració Reinventa la llegenda de Sant Jordi

0

 


Reinventa la llegenda de Sant Jordi.
Com és el drac? Verd? Negre? Blau-grana?
I Sant Jordi? Com vesteix? Arriba a cavall o en patinet? I la princesa, duu espasa o un mòbil?
A la  teva versió de la llegenda... tot és possible!

Demana'ls!

Tens fins al 21 d'abril per portar la teva creació a la biblioteca.
Consulta les bases completes del concurs.