Trobada amb l'autor Toni Pou

Dilluns 2 d'octubre a les 18:30 h.

A la biblioteca Can Salvador de la Plaça

550è aniversari de Nicolau Copèrnic

Aprofitant els 550 anys del seu naixement, el 1473, volem fer unes quantes òrbites al voltant d’un tema tan atractiu com és l’astronomia. Observar el cel de nit sol ser un espectacle fascinant, però comprendre què passa en aquesta mena d’arc fosc que ens envolta i tenir una idea de les immenses distàncies que ens separen dels astres que veiem com puntets, ajuda no només a conèixer, sinó també a apreciar millor el que observem (i el que no podem observar directament).

La Xarxa de Biblioteques Municipals ha programat diverses activitats que ens portaran tastets d’univers, perquè després, llegint, observant o simplement somiant, siguem capaços de viatjar pel nostre compte pel cosmos.”

Toni Pou (el Masnou, 1977) es va llicenciar en Física a la Universitat de Barcelona i des de llavors s’ha dedicat al periodisme i la divulgació científica des d’una òptica literària. Escriu de ciència al diari Ara i publica habitualment a la re­vista El Món d’Ahir. A més de col·laborar puntualment amb El Matí de Catalunya Ràdio i amb el programa En Línia de TVE, imparteix classes de comunicació científica a diverses universitats.

Si un dit assenyala la lluna

Una emocionant apologia de la imaginació i la creativitat aplicades a les ciències.

Un dia de fa uns quants anys, el narrador d’aquest llibre va veure un vídeo a YouTube que el va espe­ronar a emprendre un viatge que el duria primer a Florència i més tard al desert xilè d’Atacama. Al vídeo, Italo Calvino, autor de Per què llegir els clàssics i ell mateix un dels escriptors més impor­tants del segle XX, hi deia, sense cap ombra de dubte, que Galileu era el més gran prosista de la llengua italiana. Per què un home de lletres com Calvino professava tanta admiració literària per un home de ciència com Galileu? Què és el que comparteixen l’un i l’altre, malgrat la rígida separació del saber en ciències i lletres?

Antic professor de física frustrat per les limitacions dels programes acadèmics, periodista especialitzat en la divulgació de la ciència, lletraferit empès per una curiositat fèrtil i un sentit de l’existència que podríem qualificar de romàntic, el narrador té la intuïció que la resposta només la trobarà en el telescopi amb què Galileu va canviar el món ara fa 400 anys. Què si no un cert esperit artístic i molta imaginació podria haver omplert de sentit la distància entre allò que la ciència òptica del segle XVII permetia albirar i les conclusions revolucionàries a les quals va arribar?

A Si un dit assenyala la lluna, Toni Pou ens fa partícips d’una original aventura intel·lectual narrada per una veu sàvia i humil que observa, investiga, passeja, especula, viatja, fabula, dub­ta, explica anècdotes, es deixa endur per les giragonses de l’atzar, es meravella i de vegades també confon ficció i realitat...

Llegeix-ne més

Hora del conte "Marrramiiiaaaouuu!" amb Mon Mas

Dos gats al terrat ens ofereixen un plat calentó d'històries que fan riure sota la llum de la Sra. LLuna.

Nit a nit, dins el cove, el Gat Bernat i el Gatito Federico, es llepen les potetes, es pentinen els bigotis i maquinen com atrapar a la lluna i portar-li a en Raül.

Conjunt d'històries que ajuden els infants a relacionar la fantasia i la imaginació amb la vida real.

Marrramiiiaaaouuu!

A càrrec de Mon Mas

Dimecres 11 d'octubre de 2023 a les 18:00

Llegeix-ne més

Hora del conte "El rei amb orelles de cavall" amb Sílvia Serra

Hi havia una vegada un rei que es deia Marc i tenia un gran secret. Les seves orelles eren com les d'un cavall. Com que li feia molta vergonya, perquè ningú els hi veiés, se les tapava amb un mocador. Només una persona sabia el secret del rei Marc.

A càrrec de Sílvia Serra.

Dimecres 20 de setembre, a les 18 h.

Adaptació pròpia del conte d'Eric Maddem, El rei amb orelles de cavall.

Parlarem de la vergonya i de l'autoestima.

Edat recomanada nenes i nens a partir de 4 anys.

Llegeix-ne més

Presentació literària "Reflexos de la lluna a l'aigua"

La lluna es reflecteix amb la mateixa perfecció al mar que a les aigües tranquil·les d'un estany, en un bassal de pluja, una galleda vella o una tassa de te. I també ho fa igualment en cadascun de nosaltres perquè també som aigua. Allò que no veiem condiciona de maneres insospitades el nostre caminar per la vida. D'això va aquest llibre. Però també de moltes altres coses. O d'una de sola. Sigueu lliures de descobrir-ho.

Divendres 15 de setembre a les 19 h.

A la biblioteca Can Salvador de la Plaça

Amb la col·laboració de la Llibreria La Llopa.

Amb la presentació d'Eva Cuadros, regidora de Politica Social i Salut.

Us convidem participar en una conversa entre l’Imma Zapata i la Roser Soms, autora del llibre. Aquesta conversa convida a parar atenció sobre els aspectes més essencials continguts dins del llibre. Reflexions sobre les nostres creences, l'estructura de la nostra manera de ser i pensar i de com obrir la nostra realitat a introduir ser conscients d’allò que ens envolta.

Llegeix-ne més

Exposició-Joc 25 impersibles

El joc que proposa l’exposició consisteix a emparellar 25 llibres il·lustrats i àlbums amb 25 pots de vidre que contenen diversos objectes. 

L’objectiu és donar a conèixer 25 narracions il·lustrades i àlbums on la imatge té una funció rellevant o essencial i que els infants d’educació infantil i primària no s’haurien de «perdre» en la seva etapa escolar. A través d’aquests llibres, volem promoure la lectura atenta de llibres il·lustrats i àlbums i oferir eines perquè els infants desenvolupin el pensament simbòlic.

A la biblioteca del 9 al 21 de setembre.

Llegeix-ne més

Trobada amb l’autor Eduard Márquez

Trobada amb l’autor Eduard Márquez

Dilluns 18 de setembre a les 18:30 h.

A la biblioteca de Calella.

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i de la Institució de les Lletres Catalanes.

Eduard Márquez (Barcelona, 1960). A principis dels anys noranta publica dos poemaris, La travesía inecesaria (1991) i Antes de la nieve (1994). Aquí comença una trajectòria literària que durant els últims anys l'autor ha anat concentrant en la narrativa. El 1995 es publica el seu primer recull de narracions curtes, Zugzwang. El relat breu torna a ser el protagonista al llibre L'eloqüència del franctirador (1998). Al cap de poc temps apareix Cinc nits de febrer (2000), una novel·la que reafirma l'estil literari de Márquez, caracteritzat per una austeritat i una concisió lingüística i emotiva d'una gran exquisidesa. Durant aquest temps, Eduard Márquez també ha a publicat obres per a nens i nenes: Hoax (1999), La maledicció del cavaller Nomormai (2000), Els somnis de l'Aurèlia (2001), que continua a L'Aurèlia i el robaombres (2002), Les granotes de la Rita (2002), L'Oriol i el ratolí Pérez (2003), L'Andreu i el mirall de les ganyotes (2004), Una mala idea (2008) i la sèrie de sis llibres sobre la superheroïna XXL (2009-2012).

El 2003 apareix una altra novel·la per a adults, El silenci dels arbres, finalista del Premi Llibreter 2004.Després de més tres anys de dedicació, Eduard Márquez publica la novel·la La decisió de Brandes (2005), que obté el Premi Octavi Pellissa, el Premi de la Crítica Catalana de narrativa i el Premi QWERTY de BTV. El 2011 apareix la seva quarta novel·la, L'últim dia abans de demà, finalista del Premi Crexells de l'Ateneu Barcelonès. A continuació publica Vint-i-nou contes menys (2014), una antologia revisada per l'autor a partir dels dos reculls de relats publicats amb anterioritat. El 2017 publica un pròleg immens, Escriure o morir, al llibre de James Salter, L’art de la ficció. Sobre llegir i escriure. - Després d'11 anys sense publicar cap obra, Eduard Márquez torna a les llibreries amb la novel·la '1969'. Un retrat de la Barcelona de finals dels anys 60 fet gràcies a un minuciós treball de 8 anys de recerca en diversos arxius i desenes d'entrevistes. Es tracta d'una obra coral que vol mostrar "totes les veus" d'un any que va "marcar l'inici del final de la dictadura franquista". La seva obra ha estat traduïda a l'alemany, el castellà, l'italià, el portuguès, el romanès, el turc i el francès.

El silenci dels arbres

El violinista Andreas Hymer arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l’Amela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l’Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare, la Sophie Kesner.

Llegeix-ne més

Escola de Salut

2ª edició del Programa de Benestar Emocional i Salut Comunitària.

Un espai de trobada adreçat a persones majors de 65 anys per aprendre a conèixer i millorar la nostra salut física, mental i emocional de la mà de diferents professionals.

Inscripcions al CAP Calella

Més informació:

eprogramabenestaremocional@salutms.cat

Trobades a la biblioteca. 

Els dimarts de 10:30 a 12:00

Llegeix-ne més

Hora del conte "Gronxa-contes: Dolços retrobaments"

Una sessió de contes pensada especialment pels menuts de la biblioteca i les seves famílies. Retrobar-nos ja serà en sí, un fet feliç i a més, aprofitarem per compartir contes i cançons sobre els lligams, el cicle de tancaments i inicis, el curs escolar, la fi de l'estiu, l'arribada de la preciosa tardor...us hi esperem!

Hora del conte per a nadons.

Gronxa-contes: Dolços retrobaments

A càrrec de Mercè Palay

Dimecres 6 de setembre a les 18:00

Llegeix-ne més

Hora del conte adults "Mujeres de incierta edad"

"Mujeres de incierta edad"

Hora del conte adults a càrrec de Sandra Rossi.

Dimecres 30  d'agost; a les 21 h.

De repente un día me convertí en una mujer de cierta edad. Había entrado en el tiempo de lo que no tiene duda. La palabra cierta, segura, ineludible para referirse a la edad me apretaba tanto como la ropa que, también de repente, no se ajustaba al cuerpo que cambiaba una vez más y crecía por sitios inesperados. 

A los 50 años me convertí en una mujer de cierta edad con la incertidumbre de las profecías delante de mío, todo tipo de desastres y maldiciones se iban a desatar en el cuerpo, la mente y las relaciones, pero ¿Cómo nos atrevemos a hablar con tanta certeza?

A los 50 años me convertí en lo que se llama una “mujer de cierta edad”. Delante de mí la certidumbre de/Delante mío todo tipo de desastres, malestares, pérdidas y maldiciones que iban a desatarse en el cuerpo, la mente, el humor y las relaciones.

Sin embargo, la certeza de la palabra cierta/tanta certeza me apretaba como la ropa que ya no se ajustaba al cuerpo que volvía a cambiar. Ya podían decir lo que quisieran, yo me sentía cada vez más una mujer de incierta edad.

Yo me sentía cada vez más incierta.

Sin embargo, la certeza de la palabra cierta me apretaba como la ropa que ya no se ajustaba al cuerpo que volvía a cambiar. Ya podían decir lo que quisieran, yo me sentía cada vez más una mujer de incierta edad... incierta

Llegeix-ne més

Projecció FotoFilm "Petites històries de Calella"

Projecció Foto Film Calella

Dimecres 23 d'agost a les 21.00 h

Llegeix-ne més