Divendres 10 d'abril a les 18:30 h
Presentació: Llegendes i rondalles dels Països Catalans d'en Dani Rangil.
Comptarem amb la presència de l’autor.
Divendres 10 d'abril a les 18:30 h
Presentació: Llegendes i rondalles dels Països Catalans d'en Dani Rangil.
Comptarem amb la presència de l’autor.
Jo vull ser jo a càrrec de Nuria Alonso de Suc de contes
Cada fotografia porta una introducció a càrrec d'Anna M. Villalonga, comissària de l'Any Pedrolo. Les imatges s'acompanyen de fragments de text dels llibres.
A la planta baixa de la biblioteca.
Dilluns 20 d'abril a les 18:30h., trobada del Club de Lectura Tardes de Tertúlia. Comentarem El cel és blau, la terra blanca, de Hiromi Kawakami.
Hiromi Kawakami (Tòquio, 1958) va estudiar Ciències naturals i va ser professora de Biologia fins que el 1994 aparegué la seva primera novel·la. Els seus llibres han estat guardonats amb els premis literaris més prestigiosos, que l’han convertida en una de les escriptores japoneses més llegides actualment. Quaderns Crema ha publicat moltes de les seves obres: El cel és blau, la terra blanca (2001) Allò que brilla com el mar (2003), Abandonar-se a la passió (1999), El senyor Nakano i les dones (2005), Manazuru (2006) i Vides fràgils, nits fosques (2006)
Marina Bornas Montaña Nascuda a Terrassa el 1983, ha estudiat
Traducció i Interpretació a la UAB. S’ha especialitzat a la Universität Wien
(Viena, Austria) i a la Kyoto University of Foreign Studies (Kyoto, Japón).
Fins avui, ha traduït sèries d’animació, còmic, llargmetratges i documentals de
l’alemany i del japonès.
El
cel és blau, la terra blanca. Una historia d’amor
Tsukiko
té 38 anys i porta una vida solitària. Considera que no està dotada per a
l’amor. Fins que un dia, en una taverna, es troba el seu vell mestre de
japonès. Entre tots dos s’estableix un pacte tàcit per tal de compartir la
solitud. Trien els mateixos plats, busquen la companyia de l’altre i els costa
separar-se, tot i que de vegades intenten defugir-se: el mestre, a través del
record de la dona que el va abandonar temps enrere; Tsukiko, a través d’un
antic company de classe. Amb una prosa sensual i nua, Kawakami ens explica una
història d’amor molt especial: el subtil apropament de dos amants, en tota la
seva íntima bellesa, tendresa i profunditat.
Dins de les activitats pel 8-M a Calella, hi ha programada una hora del conte que s'havia de fer a la plaça de l'Església el dissabte 7 a les 11 hores. Pel temporal de pluges, aquesta activitat passarà a fer-se dins de la biblioteca Can Salvador de la Plaça, el mateix dia i a la mateixa hora.
Contes de viatges iniciàtics i d' aventures. Les heroïnes i els herois han de trobar dins seu la perseverança i el coratge necessaris per vèncer la por i superar tots els obstacles que apareixen a l'hora d'aconseguir el seus propòsits.
A càrrec de Violeta Antó. El conte està recomanat per a infants de més de 4 anys
A la planta baixa podreu trobar dos aparadors creats especialment per la celebració del 8-M, Dia Internacional de la Dona.

Dilluns 13 d'abril, a les 18:30 hores, trobada del Club de Lectura Llibre Obert. Es comentarà En lloc segur, de Wallace Stegner.
Wallace Stegner (Iowa, 1909 - Nou Mexic, 1993) va ser un escriptor, historiador, i ecologista nordamericà, guanyador del Premi Pulitzer el 1972 i del U.S. National Book Award de 1977.
En lloc segur és una novel·la semi-autobiogràfica, i la última que va publicar Wallace Stegner. En aquesta obra Stegner explora un tema habitualment oblidar en la literatura moderna: l'amistat. La història s'explica per mitjà de flashbacks, narrant la relació d'amistat entre dos matrimonis de professors universitaris durant gairebé quaranta anys.
Stegner ens ha escrit en aquesta obra una narració poderosa però sense pretensions que ens mostra els vincles entre les dues famílies (els Lang i els Morgan) a través del temps, els canvis, i les vicissituds de la vida.
Selecció de webs:
El divendres 20 de març a les 18:30h, es podrà assistir a la biblioteca a la presentació del llibre Desfent els murs: Poesia Escrita per Dones, una obra de cinc autores que repassa la presència femenina en el cànon de la poesia catalana i universal. A través de la mirada de cinc autores (tres catalanes, una gallega i una basca), es té en compte l'especificitat d'escriure en llengües i tradicions minoritzades. El llibre ens mostrarà com encara el biaix de gènere es manté de manera totalment injustificada.
La presentació es farà amb la presència de la coordinadora Noemí Montetes-Mairal i de la periodista i editora Anna Grau, que també dirigirà el col·loqui.
El dimarts 17 de març Laura Lorca, nutricionista i dietista de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, tornarà a fer una xerrada a la biblioteca de Calella. Aquesta vegada serà sobre l'alimentació durant la menopausa i la perimenopausa.
Jo, que no he conegut els homes, Jacqueline Harpman
Traductora: Anna Casassas Figueras
Pròleg: Sophie Mackintosh
Edicions del Periscopi
Pàgines: 232
Jacqueline Harpman (1929-2012)
Va ser una escriptora i psicoanalista belga d’origen jueu. La seva vida va quedar
marcada de jove per la invasió nazi del país, fet que va obligar la seva
família a fugir a Casablanca fins que es va acabar la Segona Guerra Mundial.
Part de la família va ser deportada i va morir a Auschwitz. Després de cursar
literatura francesa, va començar la carrera de medicina, però va contraure la
tuberculosi i no va poder acabar els estudis. L’any 1967 es va llicenciar en
psicologia i el 1980 va obtenir el títol de psicoanalista, i va exercir des
d’aleshores i fins que es va morir. Va publicar la seva primera obra l’any
1958, però al cap de vuit anys va deixar d’escriure; va reprendre la carrera
literària vint anys més tard i va arribar a publicar quinze novel·les, que li
van reportar nombrosos premis literaris, incloent-hi el Médicis l’any 1996.
Anna Casassas Figueres
Llicenciada en dret, va exercir d’advocat a Figueres durant set anys
fins que ho va deixar per dedicar-se exclusivament a la traducció literària del
francès i l’italià al català. Ha rebut el Premi Mots Passants de la Universitat
Autònoma de Barcelona per la millor traducció publicada el 2009 pel llibre,
escrit originalment en francès, El manuscrit trobat a Saragossa, de
Jan Potocki (Quaderns Crema), i l’any 2010 obté el Premi Vidal Alcover de
l’Ajuntament de Tarragona pel projecte de traducció d’El sopar de cendra,
de Giordano Bruno (Edicions de 1984, 2014) L’any 2016 obté el Premi Trajectòria
atorgat per l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.
Jo, que no he conegut els homes
Quaranta
dones estan engabiades i privades d’intimitat en un soterrani, sota la
vigilància externa d’un grup d’homes armats. Entre elles hi ha una jove sense
nom que no recorda el passat i s’alimenta dels records que li transmeten les
altres dones, nostàlgiques de la seva vida anterior.
Un dia, després del so d’una sirena misteriosa, les dones
aconsegueixen sortir a l’exterior, a un món despoblat i desconegut on hauran de
reinventar-se i d’enfrontar-se a un nou repte, desafiant i ple d’incògnites: la
llibertat.
Una lectura que es devora amb avidesa i es digereix reposadament, que impacta sense atordir, que sacseja sense incomodar.
Carles Ribera, La República