Guia LGTBI+

0

Aquest mes de febrer, en coordinació amb l'Àrea d'Igualtat i Drets Civils, hem creat dues propostes per celebrar el dia de la salut sexual (el passat 14 de febrer). 


La primera proposta és una guia per famílies amb llibres sobre diversitat sexual, afectiva i familiar, prevenció de l'assetjament i autoestima i la segona és un aparador cultural situat a l'entrada de la biblioteca, on podreu trobar els llibres de la guia LGTBI+ i emportar-vos-els en préstec.

Publicacions periòdiques 2021

0

Cada principi d'any hi ha canvis en les subscripcions de les revistes: algunes es deixen de rebre i se n'incorporen de noves. La Biblioteca compta amb 6 diaris i una seixantena de revistes.


Servei de préstec.
Amb el carnet de biblioteques podeu demanar en préstec fins a 15 exemplars. I tenir-los un màxim de trenta dies.
No totes les biblioteques estem subscrites a les mateixes revistes. Si us n'interessa una en particular i no la tenim, podeu consultar quina biblioteca sí que la té a través del catàleg.

I recordeu que trobareu diaris i revistes en format digital al servei de préstec en línia d'Ebiblio. On el temps de préstec és diferent (fins a 4 diaris durant 2 hores o 4 revistes durant 24 hores).

"Contes que bufa el vent" a càrrec de Violeta Antó

0

Recull de contes i faules dels animals, arbres i plantes que viuen en les nostres terres mediterrànies. Espectacle on els elements de la natura ens transmeten les seves ensenyances ancestrals.




El conte es podrà veure al canal de la biblioteca a youtube a partir del dissabte 20 de febrer a les 11:30. 




El vent ens revela perquè un roure robust jeu mort a terra i, en canvi, una delicada canya es manté intacta després d'un huracà.
El vent ens explica perquè la serp de cascavell s'anomena serpent de cascavell.
El vent ens conta de la vanitat del corb i de la proesa del cuc quan es transforma en papallona.
El vent ens parla de la perseverança i la valentia que la tortugueta haurà de tenir per superar tots els obstacles, des que surt del seu ou fins que arriba al mar.




TecnoGirl

0

L’objectiu del TecnoGirl és divulgar la ciència i la tecnologia entre els estudiants de secundària, posant especial èmfasis a fomentar les vocacions tecnològiques en el col·lectiu de noies en edat compresa entre els 12 i els 18 anys, amb l’objectiu final de contribuir a posar fi a la bretxa de gènere que existeix en les professions d’aquest àmbit. 

Web del projecte TecnoGirl



Xerrada inaugural
Quin és el reconeixement de les dones científiques en els premis Nobel?
A càrrec d’Irene Lapuente, fundadora de la Mandarina de Newton.
L’acte també compatarà amb la participació de Laura Artigas, enginyera aeronàutica a Airbus i una de les protagonistes de l’exposició itinerant “Dones i tecnologia


Les 10 novel·les més prestades de la BiblioCalella al 2020

0




1) La Cara norte del corazón / Dolores Redondo
2) Patria / Fernando Aramburu
3) El Guardián invisible / Dolores Redondo
4) Història de la violència / Édouard Louis
5) Canto jo i la muntanya balla / Irene Solà
6) El Fill de l'italià / Rafel Nadal
7) Todo esto te daré / Dolores Redondo
8) Largo pétalo de mar / Isabel Allende
9) El Latido de la tierra / Luz Gabás
10) La Casa Alemana / Annette Hess




Hora del conte: Al far

0

Al Far  

Quan la mare i el pare li van dir que havia de passar uns dies amb el seu oncle, en Martí, es va empipar. L’oncle vivia a un far, era faroner. Quint rotllo! Quin avorriment! Què faria en Martí tota una setmana al far amb aquell oncle barbut?

A càrrec de Sandra Rossi
Emissió en directe per Facebook Live, dissabte 30 de gener a les 11:30 h.
I després disponible temporalment al canal Youtube.



Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust

0

El Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust coincideix amb l’aniversari de l’alliberament de les tropes soviètiques del camp de concentració Auschwitz, el 1945.

L’ONU insta als Estats Membres a elaborar i promoure programes educatius que inculquin a les generacions futures les ensenyances sobre l’Holocaust amb la finalitat d’ajudar a prevenir actes de genocidi en un futur.

Avui volem reivindicar especialment un llibre: 



"Els catalans als camps nazis" de Montserrat Roig. Una obra cabdal que ens descobreix a través d’una cinquantena de testimonis, la lluita heroica dels deportats republicans catalans per resistir la degradació i la barbàrie que van patir als camps nazis. 

Més obra de Montserrat Roig a la biblioteca.
Més bibliografía sobre els camps de concentració i l'Holocaust.



El far de Calella

0

Sortida del sol davant del far 
Font: Biblioteca

"Cada etapa de la vida té el seu far."
Francesc Miralles


Qui es pot resistir al magnetisme de la llum intermitent d'un far enmig de la foscor? La seva llum ha reconfortat i guiat els desorientats i vulnerables pescadors i navegants des de l'antiguitat. L'origen de la paraula far prové del llatí "pharus" i del grec "φαρος" (pharos), illa propera al port d'Alexandria. En aquesta ciutat egípcia van conviure, sota el regnat de Ptolomeu I al segle III a. de C., dues construccions que van ser un referent: la cèlebre biblioteca i el far, que va esdevenir una de les set meravelles del Món Antic fins que un terratrèmol el va derruir l'any 1323.

Far d'Alexandria
Font: Sergey Kamshylin/ Britannica

El far de Calella té un aire idíl·lic i calmat, envoltat d'atzavares i brolles, mancat de l'atmosfera romàntica dels seus germans bretons o escocesos destinats a lluitar contra l'embat d'un mar més irós; com Bell Rock (1), construït per Robert Stevenson –avi del famós autor de l'illa del tresor, Robert Louis Stevenson–, després d'una tempesta que va fer naufragar 70 vaixells a l'escull d'Inchcape a la costa est d'Escòcia. Els fars mantenen l'aura d'indrets silenciosos que conviden a la introspecció i de ser llocs aïllats i una mica inquietants. Però no és aquest el cas de Calella: el far es troba escassament a un quilòmetre del municipi i accedir-hi és ben senzill. Actualment es troba plenament actiu i és un centre d'interpretació molt visitat a banda d'acollir concerts i altres celebracions, sobretot durant l'estiu.

Detall de la torre i la llanterna
Font: Biblioteca

El nostre far s'alça imponent a les Roques, i substitueix el que havia estat una vella torre de guaita medieval utilitzada per controlar l'arribada de pirates berebers a la costa. Des dels seus 50 metres d'altura sobre el mar ofereix una de les millors vistes de la ciutat i s'ha convertit en la seva icona principal, juntament amb les Torretes de telegrafia òptica, que van quedar en desús amb l'arribada del tren de vapor el 1861. Aquests projectes són fruit de l'impuls modernitzador que es va produir durant el bienni progressista (1854-1856) sota el regnat d'Isabel II. El far de Calella es va construir sota la supervisió de l'enginyer Mariano Parellada, amb un cost de 127.000 rals, i va ser inaugurat el 25 de desembre de 1859. Inicialment va funcionar amb una làmpada d'una única metxa que anava amb oli d'oliva com a combustible i que al llarg del temps va ser substituït per parafina d'Escòcia, petroli, gas acetilè i finalment electricitat a partir de 1916. Podem presumir de tenir el primer far electrificat de Catalunya! La llanterna era de tercer ordre gran model, això vol dir que presentava deu costats i un diàmetre de 2'50 metres amb llum blanca que il·luminava fins a les 18 milles amb intermitències de 3+2 llampades cada 20 segons. El 1954 es va afegir una cúpula aeromarítima envidriada per orientar la navegació aèria. Una rosa dels vents i un parallamps coronen la llanterna. 

El far de Calella va estar habitat fins el mes de febrer de 2006, quan el seu darrer faroner, Victor Aguayo de Hoyos, va canviar de destinació. La darrera baula d'una cadena de faroners, una cinquantena, iniciada pel tècnic Buenaventura Pérez i els auxiliars Simón Miranda Ortiz i Francesc Casanova Serra. 

Malgrat el progrés tecnològic que ha provocat la desaparició de l'ofici de faroner i tots els canvis que han sofert les poblacions costaneres del Maresme, el far continua majestuós i ben viu il·luminant l'horitzó perquè des de la seva talaia gaudim de les vistes...

“El far és lluny, en un paratge agrest
d’una bellesa abrupta, colpidora.
Resulta molt difícil arribar-hi;
Però compensa de l’esforç poder
contemplar el mar, immens, acollidor,
i l’horitzó incitant, sempre assequible,
i escoltar el vent i l’aigua que compassen,
sense malmetre’l gens, el gran silenci.”

Miquel Martí i Pol


(1) Bell Rock - "Records of a Family of Engineers" by Robert Louis Stevenson. En aquesta obra explica com el seu avi Robert i el seu padrastre Thomas Smith van ajudar a construir diversos fars a la costa de l' illa de May a Escòcia amb la Board of Northern Lights.

Bibliografia consultada:
MORÉ i AGUIRRE, David; RODRIGUEZ BLANCO, Jesús. El Far: 150 anys del far de Calella. Calella: Fotofilm, 2009.
SOLER, Marc. Els fars de Catalunya: un viatge sentimental per la costa. Barcelona: La Magrana, 2007










eBiblio a BiblioDigital

0

Si sou usuaris de la plataforma de préstec digital eBiblio haureu notat el canvi de "nom": ara la vostra APP es diu Biblio Digital.

Si detecteu alguna incidència en el funcionament, us podeu dirigir al Servei d'Atenció a l'usuari d'eBiblio e-biblio.cultura@gencat.cat

https://biblioteca.ebiblio.cat/ hi trobareu llibres i pel·lícules, gratis i legals, amb el vostre carnet de biblioteques.