Manual per a dones de fer feines
Manual per a dones de fer feines és una tria dels millors contes de Lucia Berlin, una autora poc reconeguda en vida que ara està rebent, per fi, l’atenció que es mereix. Els relats, gairebé sempre autobiogràfics, constitueixen un retrat de les angoixes i aventures de l’autora, que va afrontar sempre la seva vida convulsa i complicada amb alegria i bon humor. Cada conte és una mirada lúcida sobre la fragilitat humana, tots destil·len una comprensió profunda del caràcter femení i en copsen magistralment les febleses, fortaleses i particularitats sense impostures ni solemnitat. El conjunt és d’una autenticitat i una candidesa desarmants, uns contes vitals i lluminosos que tenen la força de Raymond Carver, l’humor de Grace Paley i una mescla d’enginy i malenconia purament marca de la casa. Berlin extreu miracles de la vida de cada dia i troba escenes elegants i memorables a les bugaderies de barri, les vivendes per a expresidiaris del sud dels Estats Units, les cases de la gent adinerada de Bay Area, o entre operadores i mares que van de bòlit per arribar a final de mes.”
Recomanem la lectura d’aquest llibre a totes les dones de totes les edats i cultures del món, i el receptem a tots els homes de la terra com a lectura obligatòria per a la seva educació sentimental.
Lucia
Berlin (1936–2004) va publicar setanta-sis
relats en el decurs de la seva vida. Només tenia vint-i-quatre anys quan li van
publicar els primers textos a The Noble Savage, la revista de Saul
Bellow, i a The New Strand. Més endavant van aparèixer
relats seus a The Atlantic Monthly, a New American
Writing i a una infinitat de revistes més petites. Gairebé tots es
van recollir en tres volums editats per Black Sparrow Press: Homesick (1991), So
Long (1993) i Where I Live Now (1999). Eren reculls
de col·leccions anteriors publicades els anys 1980, 1984 i 1987, tot i que
també oferien material nou. Homesick va obtenir l’American
Book Award. Malgrat haver estat poc reconeguda mentre vivia, Lucia Berlin és
sens dubte una escriptora de primeríssima línia que es caracteritza per una
combinació poc habitual de foscor, estranyesa, sentit de l’humor, vitalitat i
lucidesa. Diuen que és un dels secrets més ben guardats dels Estats Units.
«Fa tres mesos i mig que vaig lliurar la
traducció de Manual per a dones de fer feines, un recull de quaranta-tres
contes de Lucia Berlin (Juneau, Alaska, 1936 – Marina del Rey, Los Angeles,
2004), i encara em sorprèn la quantitat d’imatges que me n’han quedat gravades
i que m’assalten tot sovint. En els relats de la Berlin, realitat i ficció
s’entremesclen d’una manera indestriable, amb un estil directe i lluminós, i
amb un domini del ritme aclaparador. Gràcies a les històries que va deixar
escrites, podem resseguir la vida i les vicissituds de l’autora. I quina vida!»
Albert Torrescasana
«Que ningú esperi aquí la típica història de
tres generacions de dones que s'ajuden i es respecten, en un món
d'indestructible solidaritat femenina. En tots els relats de la Lucia Berlin hi
ha dones de protagonistes. Però Berlin mai amaga la brutalitat que enbolcalla
totes les relacions humanes. Els seus personatges femenins s'odien tant
com s'estimen. I es falten al respecte amb la mateixa intensitat amb que
s'ajuden. I, malgrat tot, no hi ha cap victimització. A desgrat de totes les
desgràcies, difícilment el lector pot sentir pena per Berlin, o per els
seus alter egos, les protagonistes dels seus relats.» Gustau Nerín
Fitxa del llibre:
Lucia Berlin
Pròleg de Lydia Davis
Traducció d’Albert Torrescasana
L’Altra Editorial
488 pàgines
