El Cant de l’Àngel a Calella

Us presentem un nou article de divulgació de la Col•lecció Local fruit del treball d’investigació del personal de la biblioteca. En aquesta ocasió es tracta del Cant de l’Àngel, un acte litúrgic que escenifica l’anunci a la Verge Maria de la resurrecció de Jesucrist. Calella és l'única població del Maresme, i una de les poques de Catalunya, en què es manté la tradició del Cant de l'Àngel.

Josep Canovas i Gay

El Papa Benedicte XIV va establir l’any 1742 que durant la Pasqua (des del dia de la Resurrecció fins la Pentecosta) s’havia de substituir la pregària de l’Àngelus pel càntic Regina Coeli. Sembla que l’origen es remunta al segle VI, quan el Papa Sant Gregori el Magne, durant una visió, va contemplar els mateixos àngels interpretant el cant.

Calella és l'única població del Maresme en què es manté la tradició del Cant de l'Àngel. A la nostra població el protagonista  és un nen o una nena que des del balcó de l'Ajuntament  interpreta  el cant Regina Coeli amb acompanyament de piano. La pianista Rosa Maria Brunet ha estat l'encarregada d'escollir les veus dels infants que han de fer d'àngel des del 1966. El primer a qui va ensenyar la lletra en llatí i la melodia del cant, va ser el seu fill gran, en Daniel Rangil. Després va animar altres nens de la família i va anar buscant bones veus entre els infants d’altres cases de Calella.

Cant de l’Àngel interpretat per Aleix Bachs Esteban, 2010.

Josep Andreu i Gay ens  explica al seu llibre Calella típica II que Ramona Vilà de Badalló era la mestra de fer palmes per beneir durant la Setmana Santa. Les administradores portaven els palmons beneïts que havien de servir de matèria primera per confeccionar les palmes del Diumenge de Rams,  per les quals pagaven un duro. Les recollien fetes el dimecres al vespre o dijous al matí i elles s’encarregaven de guarnir-les. La darrera palma i més fresca era la que lluïa l’Àngel i era costum que se la quedés la seva família en acabar el cant.

 “A l’Àngel, que després d’actuar anava a fer visites, era tradicional que l’Ajuntament li donés carn, així com l’Obra i també les Monges. Tots li donaven unes carnisseres de carn [1 lliura carnissera de carn = 1200 g]. Quant a això, cal aclarir que l’Ajuntament, segons les possibilitats de cada any i fins la caiguda de la Monarquia, donava una quantitat de carn, amb el mínim d’una carnissera, per a fer a la brasa. Quan els anaven a ensenyar per les cases, els donaven objectes o diners, i la ruta s’acabava anant a fer-los retratar. L’Obra es cuidava  d’anar a buscar l’Àngel a casa seva i tornar-lo al domicili.”

Josep Andreu ressalta que l’Àngel vestia tradicionalment alba, una túnica blanca que cobria tot el cos, i que el primer que va portar ales va ser Josep Cànovas i Gay  a principis dels anys 20. També ens ofereix una  llista d’àngels, amenitzada amb comentaris personals, però sense especificar l’any de participació:

Ramon de Saleta

Llorenç Romaguera Moragas

Quirze Marges Nualart

Bachs, casat a can Gay

El marbrista Segarra que va marxar a Amèrica

Fèlix Llobet Nicolau de Can Llobet-Guri

Camil Crous, caputxí de les Missions

Josep Pera Masó

Joaquim Vilar Bosch

Josep Cànovas Gay, primer que va portar túnica, que avui  és a la presó (1941)

Josep Aparicio Gómez, xicot que tenia aparença de nena, fill d’un excarrabiner

Rafel Garriga Vilar, mort a la guerra

Ramon Gay Xifra, fill d’en Teodoro, mort d’enfermetat

Santiago Nualart Villaret, mort en un bombardeig a Granollers

Ramon Castells, tants anys tenor a la Companyia de Can Salom

Un noi del noi d’en Joan Verdura (Josep Mª) que ara estudia al Seminari (aquest darrer va ser últim abans de la revolta)

Francesc Castells Pica

Bonaventura Piquer Izquierdo

Josep Serras Pla

Juli Mons Nogué

Manel Vila Boadas

Santiago Soteras Fabré

Després de la guerra:

Francesc Verdura Torrent

Tomàs Mallol  Codina

Joan Gil Teixidor

Agustí Llobet Piquer

1942 Joan Gil Teixidó

1943 Joan Gil Teixidó

1944 Joan Gil Teixidó

 A partir de 1947 tenim el llistat complet gràcies a la revista Estela.

1947 Pere Mas Tresserras

1948 Miquel Feliu

1949 Joaquim Gelmà Puigvert

1950 Josep Vilà Medrano

1951 Josep Vilà Medrano

1952 Josep Zurano

1953 Joan Amigó Gisbert

1954 Joan Amigó Gisbert

1955 Francesc Feliu

1956 Joaquim Feliu

1957 Juan Manuel Valero Sala

1958 Josep Ma. Serrano Dausà

1959 Josep Ma. Serrano Dausà

1961 Alfons Serrano Dausà

1960 Alfonso Serrano Dausà

1961 Alfonso Serrano Dausà

1962 Santiago Camps Montaña

1963 Santiago Camps Montaña

1964 Arcadi Lluís Salom

1965 Maria Teresa Lluís Salom

1966 Daniel Rangil Brunet

1967 Daniel Rangil Brunet

1968 Daniel Rangil Brunet

1969 Albert Gras Cabutí

1970 Joaquim Gras Cabutí

1971 Josep Ortet Gallart

1972 Joaquim Gras Cabutí

1973 Joaquim Gras Cabutí

1974 Josep Ramon Rangil Brunet

1975 Josep Ramon Rangil Brunet

1976 Salvador Gras Cabutí

1977 Josep Ma. Gibert Llobet

1978 Francesc Roche Aliva

1979 Francesc Roche Aliva

1980 Francesc Roche Aliva

1981 Francesc Roche Aliva

1982 Jordi Feliu Horta

1983 Jordi Feliu Horta

1984 Ignasi Casas Carbonell

1985 Mireia Gras Cabutí

1986 Sergi Ten Gómez

1987 Jordi Zamora Fernández

1988 Jordi Zamora Fernández

1989 Marc Noheras Llobet

1990 Marta Tarridas Ortet

1991 Robert Gómez  Ten

1992 Oriol Villaret Lloret

1993 Jordi Torrent Ametller

1994 Meritxell Viñas Tió

1995 Laura Molina Molina

1996 Marta Forest Feliu

1997 Àgueda Coll Aguilar

1998 Sergi Ariaca Campeny

1999 Sergi Ariaca Campeny

2000 Sergi Ariaca Campeny

2001 Liliana Rangil Vila

2002 Liliana Rangil Vila

2003 Pau Noheras Tubert

2004 Maria Vives Mas

2005 Maria Vives Mas

2006 Maria Vives Mas

2007 Maria Jiménez  Flores

2008 Maria Jiménez  Flores

2009 Oriol Terricabras Mateu

2010 Aleix Bachs Esteban

2011 Pau Feliu Pruna

2012 Clàudia Mateo Marré

2013 Clàudia Mateo Marré

2014 Eloi Terricabras Mateu
2015 Meritxell Abadia de Barbará Agell
2016 Selena Zapero Guerrero
2017 Júlia Gómez Grima
2018 Aleix Cardó
2019 Paula Planas Canales
2020 Arnau Miranda 

2021 Aina Esqueu Mas

2022 Adrià Gòmez

2023 Daniela Llamazares

2024 Mariona Xandri.

Mariona Xandri (veu) amb direcció musical de Sònia Montañola (2024) 

Daniela Llamazares (veu) amb direcció musical de Sònia Montañola (2023) 

Adrià Gòmez (2022) des del balcó de l'Ajuntament, amb Núria Grima a la direcció musical.

Aina Esqueu (2021) des del balcó de l'Ajuntament, amb Maria Vives a la direcció musical.

Amb públic, i distància social, a la plaça. 

* L'any 2020, l’Arnau va tornar a interpretar el Cant de l’Àngel el dissabte 30 de maig, a les 20 h. i el diumenge 31 de maig, Dia de Pentecosta, a les 12 h. a la Parròquia de Calella. Ja que el confinament de la Covid-19 va impedir una interpretació amb públic el 12 d'abril.

* L’any 2.016 Rosa Maria Brunet ha cedit l’acompanyament amb piano, que feia des de 1966, a Núria Grima. Un reconeixement a la Rosa Maria que durant 50 anys –que es diu aviat- ha realitzat l’acompanyament musical.

Paula Planas, acompanyada al piano per Lourdes Bartolí de l'escola de música de Can Llobet

2018 Aleix Cardó

2007 Maria Jimenez Flores

Bibliografia consultada:

MASSONS, Josep Maria. Tarifes d’honoraris dels cirurgians de Manresa i Barcelona de 1774. Gimbernat: revista catalana d’història de la medicina i de la ciència Vol. 15 (1991) 

ANDREU I GAY, Josep. Calella típica II: pàgines viscudes calellenques. Ajuntament de Calella, 1985.

Agraïm la informació aportada per Montserrat Esteban Soteras.

Partitura de “Regina Coeli”, anònim. Actualment es canta l’harmonitzada per M. Rosa Brunet.