📖 Combray (Pel cantó d’en Swann, I)
✍️ Marcel Proust
(Traducció de Josep M. Pinto)
«Durant molt temps me’n vaig anar a dormir d’hora. De vegades, tot just apagada l’espelma, els ulls se’m tancaven tan depressa que no tenia temps de dir-me: “M’estic adormint”. I, mitja hora més tard, em desevetllava la pensada que ja era hora de buscar el son; volia desar el llibre que creia tenir entre les mans i bufar el llum; mentre dormia no havia deixat de reflexionar sobre el que acabava de llegir, però aquestes reflexions havien agafat un tomb una mica particular; em semblava que jo mateix era allò de què parlava l’obra: una església, un quartet, la rivalitat entre Francesc I i Carles V. Aquesta creença sobrevivia uns segons al meu despertar; no sorprenia la meva raó, però pesava com escates sobre els meus ulls i els impedia adonar-se que el llum ja no era encès. Tot seguit (…)»
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta!