Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aquesta setmana parlem.... Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aquesta setmana parlem.... Mostrar tots els missatges

21 de juny Dia Mundial de l’ELA

0

L’ELA és una malaltia neurodegenerativa que afecta les neurones motores del cervell, les cèl•lules encarregades de transmetre l’ordre del moviment voluntari del cervell als músculs. La degeneració de les neurones motores fa que la capacitat del cervell per iniciar i controlar el moviment muscular es perdi i en conseqüència els pacients presentin atròfia muscular que avança provocant paràlisi muscular progressiva; les capacitats de moviment, de parla, de deglució i de respiració es veuen afectades.

L’ELA és una malaltia que actualment no té cura i el 90% dels diagnòstics són esporàdics (no en sabem l’origen). 


#FesunGestperlELA

La Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls neix el 2005 com una fundació privada i sense ànim de lucre. És impulsada pel seu president, el calellenc Enric M. Valls, el pare del qual va morir anys abans a causa de l’esclerosi lateral amiotròfica i dona nom a la nostra entitat. És l’única entitat sense ànim de lucre a Catalunya que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones afectades d’ELA/malaltia de motoneurona, ofereix també el mateix suport a les seves famílies i, a més, lluita contra aquesta malaltia fomentant-ne la investigació.

Des de la Fundació es realitza una atenció multidisciplinària i integral a les persones afectades d’ELA i les seves famílies de tot Catalunya, als seus domicilis i a les unitats especialitzades de la malaltia dels principals hospitals de referència. 

L’atenció és totalment personalitzada i coordinada en cada cas, i s’atenen les necessitats real i concretes. 

Enric Maria Valls Colom
President i Fundador de la Fundació Catalana de l’ELA Miquel Valls

Moments de flors 2023

0

Aquest cap de setmana es celebra a Calella una nova edició de Moments de Flors. 


Moments de Flors és hereva directa del Concurs Exposició de Roses de Catalunya. Durant dos dies al maig, balcons, patis i jardins per tota la ciutat desperten engalanats d'ornamentació floral. Espais singulars, públics i privats, que obren la porta als visitants en la millor oportunitat per descobrir el patrimoni viu de la ciutat.

Enguany la biblioteca serà atracció doble:

• Balcó de la Biblioteca Can Salvador de la Plaça (plaça de l’Ajuntament, 31). 
Jardiner: Associació Calella Artesana, de Calella.




• Pati de la Biblioteca Can Salvador de la Plaça (c. Església, 1). 
Jardiner: Associació de Bonsais Montnegre.

Horari de visita:
Dissabte 27: De 17:00 a 21:00 h.
Diumenge 28: De 10.00 a 14.00 h i de 17:00 a 21:00 h.

Dissabte a les 18:00 h, al pati, actuació musical a càrrec dels alumnes de cambra de guitarra de l’Escola de Música de La fabrica.

Entrada gratuïta.

Recomanació de Sant Jordi: Guardians de la nit

0

Kimetsu no yaiba (Guardians de la nit)
Koyoharu Gotouge

Popular còmic manga d’aventures i batalles amb elements paranormals que va causar furor al Japó durant la seva publicació i de la que se n’ha fet una versió animada i una pel·lícula (el film d’anime més vist en cinemes de la història del Japó).

Quan el jove Tanjiro descobreix que la seva família ha estat assassinada per un dimoni, decideix convertir-se en un caçador de dimonis alhora que protegeix l’únic parent que li queda, una germana convertida en dimoni per la que buscarà una cura.

L’autora, Koyoharu Gotouge, demostra amb aquesta obra que les mangaka (dones dibuixants de manga) també poden triomfar amb una història orientada a un públic principalment masculí.




Recomanació de Sant Jordi: El Lleó sobre la porta

0

El Lleó sobre la porta, Onjali Q. Raúf
En Leo Kai Lim i la seva amiga Sangeeta són alumnes d'una escola britànica, però ambdós són d'origen asiàtic i se saben "diferents". Durant una excursió a la catedral de Rochester organitzada per estudiar la Segona Guerra Mundial en Leo descobreix el seu nom gravat a una làpida commemorativa i decideix investigar qui va ser aquell heroi desconegut que es va dir com ell.
L'autora introdueix en les tres-centes pàgines del llibre, que es devora en un tres i no res, temes com la identitat, els lligams familiars, l’amistat, l'assetjament a les aules, el racisme o l’eurocentrisme. En tot moment manté el ritme i la intriga que alimenten les ganes de saber què passarà al següent capítol.

Al final de l'obra trobem un recull de biografies i fotos de les persones reals en què es basen les històries dels herois de guerra que en Leo i els seus amics van descobrint al llarg del llibre.



Recomanació de Sant Jordi: Viatges en trens de primera classe

0


Dani Torrent és l'autor d'aquesta cuidada edició amb format de conte clàssic. Clementina ha estat educada per assolir un bon matrimoni, però la mort del seu pare i la guerra capgiren els plans: haurà d'invertir els seus minsos estalvis en un bonic vestit color menta i un passi anual per viatjar en trens de primera classe a la conquesta d'un marit ric.

Gaudiu de l'ambient evanescent i nostàlgic que l'il·lustrador ha creat amb els seus dibuixos a llapis de grafit i colors pastel fins a arribar al sorprenent desenllaç de la història.

Recomanació de Sant Jordi: ¡Bienvenido, Mister Marshall!

0

Luis Garcia Berlanga; 1953

Un poble de Castella fingeix ser andalús, amb tots els tòpics i clixés possibles, per uns americans carregats de diners que hi han de parar per invertir-hi. La il·lusió col·lectiva dels seus conciutadans que es pleguen al poderós “Caballero Don Dinero”, i que veuran truncats els seus anhels i, a més al final, el tocarà pagar la festa.
Una metàfora àcida sobre la política i la riquesa caiguda del cel. Aparentment, una “espanyolada” (amb flamenca inclosa, encara que sols digui ozú) i per sota les rialles, una fotografia sociològica de l’Espanya dels cinquanta i una història més atemporal del que sembla.
Uns joves cineastes Berlanga i Bardem i el dramaturg Miguel Mihura, escriuen a sis mans un guió ple de genialitats i rèpliques antològiques. I amb un Pepe Isbert immortal: “como alcade vuestro que soy os debo una explicación. Y esta explicación que os debo, os la voy a pagar...”







Recomanació de Sant Jordi: Una família desconnectada

0

Una família desconnectada, d'Amélie Javaux- Annick Masson

La Nina és una gosseta que arriba a una família, ha sigut molt ben rebuda, tothom jugar amb ella, la treuen a passejar, és molt feliç, però... un dia arriben les maquinetes a casa: tauletes, mòbils, videoconsoles. Aleshores tot canvia ningú jugar amb ella, no la treuen a passejar, no pensen amb la Nina, és quan decideix marxar de casa.

És un conte molt ben explicat dels problemes de les pantalles, fa reflexionar sobre la importància de jugar i posar límits a les pantalletes d’avui dia. Tant els nens com els pares.






Recomanació de Sant Jordi: La Muerte contada por un sapiens a un neandertal

0

La Muerte contada por un sapiens a un neandertal / Juan José Millás, Juan Luis Arsuaga.
"A la Natura no hi ha decrepitud. Només hi ha plenitud o mort". La decrepitud la trobem en els humans i en els seus animals de companyia.

Un llibre de divulgació científica ple d'humor, ironia, d'informació que et sorprèn contínuament, amb reflexions agudes sobre la mort, però especialment sobre la vida. L'edat cronològica i l'edat biològica (en humans) no tenen per què coincidir necessàriament, en la velocitat d'envelliment un dels factors més importants és l'estat emocional. Cada espècie té la seva mort programada? Els llamàntols són gairebé immortals, viuen fins a cent quaranta anys, però no coneixen la decrepitud. Quan moren és pels depredadors, tempestes marines... però no per envelliment. La Natura és un ecosistema molt complex i aquest llibre parla d'algunes d'aquestes complexitats què no et deixaran indiferent.


Recomanació de Sant Jordi: Sinsonte

0

Sinsonte / Walter Tevis
Què passaria si vivíssim en un món on ningú sabés llegir ni escriure?
Amb una humanitat desorientada governada per robots. Anul·lada per les drogues, les pantalles i l'adoctrinament de la individualitat?
Sinsonte és una potent novel·la de ciència-ficció, una meravella sobre el pensament humà i un viatge d'autodescobriment.
Walter Tevis és un autor més conegut per les adaptacions audiovisuals de la seva obra. Com "El buscavides", "El color dels diners" o "Gambit de Dama".





XVII Lectura pública de Sant Jordi

0

Dissabte 15 d'abril a partir de les 10:30 al pati de la biblioteca.





XVII Lectura Pública de Sant Jordi 2023
Homenatge a personatges de Calella amb carrers dedicats
per Isaure Sánchez i Robert


La Lectura Pública de Sant Jordi de l’Associació Amics de la Biblioteca de Calella neix, fa gairebé vint anys, amb la voluntat de dinamitzar el coneixement de la literatura i d’altres disciplines escrites en llengua catalana a través d’una lectura en veu alta oberta a tothom en una data tan assenyalada i significativa com és la diada de Sant Jordi.
La lectura en veu alta tal diu Mempo Giardinelli, “... és el millor camí per a crear lectors i lectores, simplement compartint les paraules que ens vinculen. Compartir la lectura és compartir el llenguatge d’una manera plaent, afirmant-lo com a vehicle de comprensió, fantasia i civilitat”.



Aquest any tornem a dedicar la lectura a Calella. Homenatgem a personatges calellencs amb carrers i espais municipals dedicats.
Aquestes figures homenatjades són:
1. El botànic i apotecari Jaume Salvador, per la biblioteca Can Salvador de la Plaça.
2. L’escriptor i advocat Felip de Saleta i Cruxent per l’espai municipal Can Saleta.
3. El mestre, periodista i escriptor Francesc Grau i Viader pel Centre de Formació
Permanent.
Amb noms de carrers
4. L’escriptor i advocat Jaume Marxuach i Flaquer
5. Les mestres Delfina Dolç i Concepció Vila
6. El botànic Miquel Cuní
7. El polític, arxiver, hisendat Albert Giol

Es llegiran de forma intercalada les biografies i obres d’aquestes persones amb algunes poesies del poemari Guspiras (1875) de Felipe de Saleta i Cruxent.



Inaugura la lectura l’alcalde, Marc Buch i la regidora de Cultura, Montserrat Mateu.

Esperem que la gaudiu.
Calella, 15 d’abril de 2023




Dia Mundial de la Poesia 2023

0



Il·lustració d'Ignasi Blanch


Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona)

Amb el Rector de Vallfogona passa una cosa curiosa: tothom n’ha sentit a parlar però hi ha poca gent que sàpiga exactament qui és. Això es deu al fet que es tracta d’una figura complexa, en la qual es combina un component històric, un de literari i un de llegendari.

En primer lloc, es tracta d’un personatge històric. El seu nom era Francesc Vicent Garcia i Ferrandis. Va néixer a Saragossa el 22 de gener de l’any 1579 però es va criar a Tortosa, una de les ciutats més importants de la Catalunya de l’època. Posteriorment, va estudiar i rebre els ordes menors a Barcelona i fou ordenat sacerdot a Vic, on va ser un dels homes de confiança del bisbe Robuster, figura important de la facció bandolera dels Cadells. El 9 de gener de 1607, amb quasi 28 anys, va prendre possessió del càrrec de Rector de Vallfogona, des d’on va escriure la majoria de la seva obra, tot i que no va parar d’anar amunt i avall del país complint encàrrecs i comissions per a les altes esferes: a Girona, Lleida, Tarragona, València o, fins i tot, a Madrid. Va morir a Vallfogona de Riucorb el 2 de setembre de 1623, a 44 anys, a causa d’una malaltia.

En segon lloc, Garcia va ser un poeta, i no pas un poeta qualsevol, sinó el primer poeta en llengua catalana que escriu a la manera dels poetes barrocs. La seva obra, d’una qualitat excepcional, va ser reconeguda arreu del Principat, ja en vida seva, i després es convertirà en el gran referent de la poesia en llengua catalana fins a la Renaixença.

En tercer lloc, el Rector també és un mite que forma part de l’imaginari col·lectiu català, on apareix com el paradigma del clergue enginyós, murri i sorneguer. Això s’explica perquè, en paral·lel al seu reconeixement dins el món literari, la veu popular havia anat escampant arreu del territori tot un repertori d’anècdotes gracioses de les quals era el protagonista. Aquestes anècdotes, que tenien ben poc a veure amb la seva vida real, eren contalles de l’humor clerical de l’època que es van anar atribuint a Garcia, probablement perquè la seva poesia havia estat majoritàriament satírica i ell, un personatge popular.


DMP 2023

Els més llegits del 2022

0

Les novel·les més llegides a la biblioteca de Calella durant l'any 2022


El Libro negro de las horas de Eva García Sáenz de Urturi

El Cielo ha vuelto de Clara Sánchez


Aquitania de Eva García Sáenz de Urturi

La Dona de la seva vida de Xavier Bosch
La Chica de nieve de Javier Castillo
Puerto escondido de Maria Oruña
La Metamorfosi de Franz Kafka
Sira de María Dueñas
El Enigma de la habitación 622 de Joël Dicker
Sola de Carlota Gurt



Maria Cardona: Llibre de records

0

 

La celebració del centenari Maria Cardona finalitza el  divendres 10 de febrer amb la presentació del llibre 'Pluja fina del Raval', antologia de Maria Cardona. L’obra és fruit d’un acurat treball del poeta calellenc Josep Miracle cercant i recopilant poesies de Maria, algunes inèdites, i de nombroses fotografies que il·lustren el llibre.

A la biblioteca hem participat en la celebració amb una exposició sobre la vida de Maria Cardona amb alguns objectes personals, fotografies familiars i els seus llibres publicats que han estat disponibles per préstec. L’exposició es va inaugurar el 18 de març de 2022 i s’ha pogut visitar durant tot l’any.




Una iniciativa que ens ha fet especial il·lusió és la confecció d’un llibre de records de persones que la van conèixer i han volgut deixar testimoni.

El dia de la inauguració de l’exposició l’alcalde Marc Buch va escriure les primeres línies:

Inaugurant l’exposició de l’any Maria Cardona hem pogut veure la sort que hem tingut com a ciutat de haver tingut una dona pionera i lluitadora, avançada al seu temps, que ens ha deixat un llegat poètic excel·lent.

Com a calellencs podem estar molt orgullosos de dir que la Maria Cardona era calellenca i només li podem dir una paraula: GRÀCIES!!!

Marc Buch

18/3/22

 

Els poetes són part essencial de l’ànima dels pobles. Tenim una gran sort que un bocí de Calella es digui Maria Cardona.

Josep Torres

Regidor de Cultura

18/3/22  


A Maria Cardona i Codina

(1922-1972)

-En el Centenari de la naixença i el Cinquantenari de la seva mort-

 

El temps que es vincla com l’espiga i l’ordi

Avui es torna record ben present,

vas poncellar fa cent anys per Sant Jordi

en pètals de bondat i sentiment.

Vas teixir amb la paraula i la bellesa

el goig de viure estimant lo creat,

polsaves l’arpa del cor amb tendresa

cercant místics espais de santedat.

Quant ja la mort et feu de polseguina,

n’ets cant d’ocells, volada de gavina,

flaire de pins, onada intemporal...

I avui n’és la Ciutat qui us fa memòria

tot revivint la vostra trajectòria

com la humil pluja fina del Raval.

 

Josep Miracle i Collmalivern

27/3/22

 

Amb un record agraït de qui fou la meva professora de català amb un curs impartit

A la Biblioteca pública Costa i Fornaguera sota els auspicis de la Diputació de Barcelona.

Ple d’afecte no sols per l’obra i saber de la Maria sinó també per ser testimoni de cristiana de pedra picada, amb molts sentits avançada al seu temps.

 

Pere Bellver

Calellenc, canonge doctoral de la catedral de Girona

 


M’agrada la Maria Cardona quan ens convida dient

...vesteix-te amic, les robes de pastor,

omple el sarró de fruita ben madura,

deixa la teva ponderada altura

i ocupa el buit d’aquest humil racó...

Empatia pura!!!

Maria Cardona, un ampli referent de la poesia calellenca

 

Josep Maria Colomer Mir

15/5/22 


Hola Estic molt contenta de poder fer aquest homenatge a la meva cosina Maria Cardona que malauradament ens va deixar molt jove.

Tinc poques vivències amb ella perquè hi havia molta diferència d’edat, però el record sempre perdura i més quan vinc a Calella, la ciutat de la meva infantesa.

Ara vull llegir les seves poesies i aquí a la biblioteca hem facilitaran els seus llibres de poemes.

Com a familiar estic molt agraïda i dono les gràcies a l’Ajuntament per l’homenatge que li dediquen aquest any.

Moltes, moltes gràcies a tots els que hi heu col·laborat.

Maria Carme Cardona Serra

27/6/22

 

Maria Cardona en el meu record

No em cal glossar aquí la Maria com a poetessa i com a narradora de literatura infantil (va obtenir un premi Cavall Fort, entre d’altres) Això ja ho farà molta gent, segur que amb més saviesa del que jo pugui opinar, i sabran remarcar tots els racons subtils del seu treball poètic. Avui, jo voldria recordar a la meva professora de català. Les primeres classes de català públiques que es van fer a Calella, concretament a l’antiga biblioteca, les va donar Maria Cardona, remarcar això ja és important. Recordo que un dia no trobarem una paraula que defineix una actitud, i ens va dir: “vosaltres que escolteu a en Raimon ho heu de saber”, concretament la paraula era: dempeus. Amb ella vàrem començar a aprendre la llengua que parlàvem, no massa bé, i sobretot no sabíem en prou feines escriure correctament. L’amor per la nostra llengua de la María era immens i la seva catalanitat de pedra picada. Tot això en front d’una realitat que ens ofegava.

A més, la Maria va saber connectar amb la gent que en aquells moments ja manteníem unes posicions polítiques i socials no convencionals per l’època. Sí, la gent que fèiem el FULL, que volíem viure en democràcia, que volíem recuperar les institucions que ens havien arrabassat, que volíem que el català fos la llengua d’aquest país.

La Maria ens va ajudar a recollir diners pels presos polítics, i ho puc afirmar, atès que era jo qui li recollia els diners i li portava algunes publicacions clandestines d’aquells moments. Sempre, i dins els seus àmbits va treballar pel diàleg, perquè s’admetessin altres opinions polítiques i socials i sobretot nacionals, enfront de les que el règim imperant ens imposava. Prova d’això és la polèmica que es va publicar a l’Estela en els números 641 (22/7/1972), 644 (2/9/1972) i 645 (16/9/1972).

En el número 15 de la Tralla (7/10/1978) vàrem recordar el seu traspàs publicant dos articles i reproduint tres poemes que donen fe de les seves reflexions:

“Crec en el meu Crist”

“Un llibre nou”

“Bocins dispersos”

Val la pena de llegir-los i reflexionar-hi.

Sempre restarà en el meu record, la professora de català, la lletraferida cristiana i catalanista, que va saber entendre els moments de canvi que s’estaven gestant i sobretot va saber dialogar amb persones que pensaven diferent en molts aspectes, però que ens unia la catalanitat i un anhel de justícia.

 Josep Puig i López

  

Moltes gràcies pels teus poemes i narracions, també per l’amistat que teníeu amb la mare i les xerrades a les tardes d’estiu a l’eixida de casa.

Recordo també les classes de “doctrina” dels diumenges abans de fer la Primera Comunió.

Maria et recordem com “la teva rosa, oberta a tots, igual que una abraçada”.

Amb gratitud!

M.

21/11/22

 

Quan treballava a la Biblioteca, recordo que en algunes ocasions havíem manllevat alguns poemes de la poetessa Maria Cardona, ja sigui per editar un punt de llibre, una fotografia, amenitzar una festa,...

Perquè l’esperit de la seva obra és universal; en els seus versos hi trobem l’expressió més íntima del ser humà.

Felicito els organitzadors de l’homenatge a Maria cardona, en el seu centenari.

Maria Dolors Llavall

Directora de la Biblioteca del 1980 al 2021

21/11/22

  

La Maria una dona extraordinària

Els seus poemes em porten a la meva infantessa al Raval, recordo l’Enramada, els vespres al carrer, al carrer prenent la fresca, la cadira del seu pare, la seva mare sempre tan sol·lícita, el magraner, les flors de l’eixida, el seu despatx sempre ple d’apunts i llibres i tantes i tantes vivències sempre plenes de bondat.

La teva veïna

Carme Mateu Rovira

26/11/23

 



Per finalitzar volem agrair a en Josep Miracle (president dels Amics de la Poesia de Calella) que pensés en la biblioteca per acollir una exposició sobre la vida de Maria Cardona i la cessió temporal de fotografies per il·lustrar-la. A l’Ajuntament de Calella pel seu suport. Al Museu-Arxiu per la cessió temporal de les vitrines, els seus objectes personals i documents del seu corpus literari. I un agraïment especial a Rosa Cardona, neboda de la poeta, que s’ha bolcat en col·laborar amb la biblioteca oferint-nos fotografies, partitures i bones idees! I a tots els que heu visitat l’exposició i heu compartit amb nosaltres els vostres records que ajudaran a mantenir viva la memòria de la poeta calellenca.




Lecxit a la biblioteca

0

Lecxit té per objectiu impulsar l’èxit educatiu a través de la millora de la comprensió lectora. El repte és garantir que tot l'alumnat finalitzi l'etapa de primària amb un nivell de competència lectora que els asseguri el seu desenvolupament educatiu i social.


La biblioteca s’hi afegeix, però et necessitem... Fes-te'n voluntari/a!

Amb el teu acompanyament contribuiràs a la millora de la comprensió lectora d’un infant. Perquè un infant que entén el que llegeix, comprèn millor la vida!

Necessites disposar d’una hora a la setmana i ganes de transmetre la passió per la lectura.

Posa’t en contacte amb nosaltres per tenir més informació de com participar en el projecte Lexcit.

Vine a la biblioteca, truca'ns per telèfon (937 690 386) o envia'ns un correu electrònic