📖 Calella, flash-back
✍️ Francesc Grau i Viader
“… Les dones de Pequín ajudaven a les tasques de la pesca “remendant” les malles que algun dofí havia mal més.
Assegudes a la sorra, amb una agulla de fusta botida de fil, anaven adobant amb destresa els desperfectes de la xarxa estesa al llarg de la platja com un camí pel qual la mainada es complaïa a passar sense mirament i hi causava més dany que una mola de roasses. Si faltaven braços també s’agafaven a la corda i ajudaven a tirar l’art. Contribuïen a l’economia domèstica recorrent els carrers amb les balances i la panera plena de peix acabat de pescar, lluent, fresquíssim, i no tornaven a casa fins que no l’havien venut. Anunciaven la mercaderia a crits, amb aquell espinguet tan propi de les peixateres…”
Assegudes a la sorra, amb una agulla de fusta botida de fil, anaven adobant amb destresa els desperfectes de la xarxa estesa al llarg de la platja com un camí pel qual la mainada es complaïa a passar sense mirament i hi causava més dany que una mola de roasses. Si faltaven braços també s’agafaven a la corda i ajudaven a tirar l’art. Contribuïen a l’economia domèstica recorrent els carrers amb les balances i la panera plena de peix acabat de pescar, lluent, fresquíssim, i no tornaven a casa fins que no l’havien venut. Anunciaven la mercaderia a crits, amb aquell espinguet tan propi de les peixateres…”
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta!