📖 L'amor i la lectura
✍️ Sílvia Tarragó
Quan va sortir al carrer, l’Anna va veure que ja hi havia diverses parades de roses instal·lades al llarg de la via. Al barri es respirava un ambient plàcid, de calma i oci, però no era el típic d’un diumenge. S’ensumava una certa inquietud continguda en el trànsit dels vehicles, en el pas de vianants i en les remors que arribaven des dels edificis.
En el ritme mandrós d’aquell matí, s’intuïa l’acceleració gradual que vindria després, quan les parades de llibres i roses omplissin la ciutat i encaressin el dia per proclamar-lo, per omplir-lo de la seva identitat única, joiosa i bigarrada, i rebre el bullici de les multituds.
Aquell seria el primer any que l’Anna viuria la diada des de l’altra banda. Per primera vegada a la seva vida, no formaria part de la gentada, sinó que veuria desfilar i desplegar la seva estela d’alegre entusiasme des de darrere el taulell.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta!