📖 La veritable història d'una mentida
✍️ Ramon Erra
_ El lector mitjà, ja el sento: Amb lo maca que hauria sigut una novel·leta que comenci pel començament i una cosa porti a l'altra, amb una mica d'intriga, si faran, si no faran, per arribar a un final més o menys feliç, amb descripcions ben dibuixades de paisatges, que el tema ho permet, tot això, i uns diàlegs una mica treballats amb paraules que van caient en desús, sats què vull dir, nena?
_ De vegades penso, Arimany, que no hi ha res tan poderós i tan alliberador com escriure la veritat, la pròpia...
_ De vegades penso, Arimany, que no hi ha res tan poderós i tan alliberador com escriure la veritat, la pròpia...
Has de saber que quan hi ha la separació amb una persona estimada, la seva imatge es congela entre estèrnum i cervell i ja no canviarà. Ni de roba. Ni de pentinat. Ni del tacte de les puntetes dels seus ditets de vuit anys el dia que ella, la mare, es va llevar de bon matí sabent que al cap d'una estona agafaria el cotxe que la duria al tren i cap a Roma. La nena allà, esmorzant la seva llet condensada amb colacao, tres colors i tres textures, i després una remenada i unes galetes fontaneda, bona maria, i adeu mama, així que avui no m'acompanyes fins a la cantonada de l'escola?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta!