Calendari del club de lectura Llibre Obert (2023/2024) a càrrec de Lluís Barri. Adreçat a adults. Trobades mensuals (un dilluns al mes).
En lloc segur, Wallace Stegner
Traductora: Dolors Udina
Editorial: Libros del Asteroide
Wallace Stegner (1909-1993) va néixer en Lake
Mills, Iowa. Fill d'immigrants escandinaus, va viure amb els seus pares i el
seu germà en diferents punts de l'oest americà abans que s'assentessin a Salt
Lake city en 1921.
Després de doctorar-se a la Universitat de Iowa, va ensenyar Literatura en
diferents universitats, fins a instal·lar-se finalment a la Universitat de
Stanford, on engegaria una de les escoles d'escriptura més importants del país
i en la qual estudiarien escriptors com Raymond Carver, Tobias Wolff, Wendell
Berry o Ken Kesey.
Encara que va aconseguir la fama com a novel·lista,
és autor d'una àmplia i valorada obra que abasta títols de ficció, història,
biografia i assaig. Va rebre nombrosos guardons per les seves novel·les com la
Commonwealth Club Gold Medal per All the Little Live Things (1967); el Premi
Pulitzer per Angle de repòs (1971) i el National Book Award per The Spectator
Bird (1976). Entre la resta de la seva obra destaquen també les novel·les En
lloc segur (1987), Remembering Laughter (1937) i The Big Rock Candy Mountain
(1943).
Dolors Udina (Barcelona 1953) És
traductora i professora de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB del 1998 al 2018. Ha traduït de l’anglès més
de dos-cents títols d’autors com Virginia Woolf, Jeanette Winterson, J. M.
Coetzee, Alice Munro o Ali Smith. Entre les seves traduccions destaca La
senyora Dalloway (La Magrana, 2013) de Virginia Woolf, obra amb la qual va
guanyar, el 2014, el Premi de la Crítica Serra d’Or, i Els dimonis de
Loudun (Adesiara, 2017) d’Aldous Huxley, Premi Ciutat de Barcelona 2017.
El 2018 va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya
com a reconeixement per la seva intensa tasca en l’àmbit de la traducció, i el
2019 va rebre el Premio Nacional a la Obra de un Traductor concedit pel
Ministerio de Cultura. Traduir com transhumar (Lleonard Muntaner,
2021), de Mireille Gansel, és un dels darrers llibres que ha traduït, en
aquesta ocasió, del francès.
A la vora de la mar és una bona novel·la, que demostra exactament
el que els acadèmics suecs destacaren de Gurnah: la capacitat per explorar
d’una manera severa i compassiva –i exhaustiva, lúcida, crua– els efectes del
colonialisme i el destí dels refugiats que viuen escindits entre mons
diferents.
La
sociopolítica és només el rerefons d’un drama travessat per l’amor, les
traïcions, els enganys, la cobdícia, els prejudicis racials i religiosos i,
sobretot, l’orgull o la necessitat d’intentar tenir una vida que valgui la pena
de ser viscuda.
Christopher Morley (Pennsilvània, 1890-1957) periodista,
novel·lista, assagista i poeta nord-americà. Intel·ligent, lúcid i sofisticat,
va ser un escriptor d'èxit i alhora un escriptor de culte. D’estil refinadament
britànic. Subtil humorista, va dir de si mateix que estimava tant
Shakespeare com el Conan Doyle de les aventures de Sherlock Holmes. Diuen que Christopher Morley va donar als seus
amics un consell poc abans de morir: “Llegeix,
cada dia, alguna cosa que ningú més no llegeixi. Pensa, cada dia, alguna cosa
que ningú més no pensi. Fes alguna cosa, cada dia, que ningú no sigui prou
ximple de fer. És dolent per al pensament formar part contínuament de la
unanimitat”.
La
llibreria ambulant
“Una
aventura que havia començat com una simple diversió o com un caprici s’havia
convertit ara en l’essència de la vida”, escriu Helen a la seva narració.
La veu
narradora de la novel.la de Morley, és de
la senyoreta Helen McGill, una dona a la ratlla dels quaranta anys que, en un
cop de rauxa i atrapada per la intuïció que la vida pot ser viscuda d’una altra
forma, decideix acceptar l’oferta del llibreter Mifflin i comprar el seu petit
negoci sobre rodes i sortir així de la seva monòtona vida de grangera.
L’aventura està assegurada, tot al llarg de les pàgines de La llibreria ambulant, ja que a una peripècia li segueix una altra,
fent d’aquest relat un recorregut ben dinàmic.
A part de
ser una crida a favor de la lectura com a eina imprescindible de la cultura, La llibreria ambulant és una metàfora
del viatge iniciàtic existencial, especialment un al·legat feminista per la
Helen que refà la seva vida guanyant en independència.
Dos anys
després Morley va publicar una segona part: “La llibreria encantada”.
