Quan érem orfes

0

 


Londres, anys trenta. Christopher Banks s’ha convertit en un detectiu mundialment famós, però sempre l’ha turmentat un cas que no ha pogut resoldre mai: la misteriosa desaparició dels seus pares a Xangai quan era un nen. A Londres sempre ha viscut bé, però no s’ha adaptat mai a la vida anglesa. En la vigília de la Segona Guerra Mundial, Banks creu que ha arribat el moment de tornar a Xangai, on va viure durant la infantesa, per treure l’entrellat del cas més important de la seva vida i poder reconstruir tot allò que va perdre.

El més important en aquesta novel·la no és el fet de que el protagonista sigui un detectiu, el més interessant és el “laberint psicològic” recorregut pel protagonista al llarg de tota l’obra.


Obres portades al cinema:
El que resta del dia dirigida per James Ivory (1993)
No em deixis mai dirigida per Mark Romanek (2010)



Kazuo Ishiguro va néixer a Nagasaki, al Japó, el 1954 i des del 1960 viu a Anglaterra. Ha estudiat a les universitats de Kent i d’East Anglia i actualment viu a Londres, on se’l considera un dels escriptors contemporanis més brillants. El 1995 va ser nomenat Oficial de l’Orde de l’Imperi Britànic, i, el 1998, Cavaller de les Arts i les Lletres pel govern francès. La seva obra ha estat traduïda a més de quaranta llengües. El 2017 ha estat guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.


Recursos web:

Article PuntAvui
Article a Núvol Digital de cultura

Kazuo Ishiguro a Wikipèdia

Obra de Kazuo Ishiguro al Catàleg Aladí

Entrevista a “El Cultural

Kazuo Izhiguro conferència de premsa (en espanyol)


Secrets imperfectes

0

 


Roger Eriksson, un jove de setze anys que havia patit abusos a l’escola i a l’institut es buscava la vida per tal d’encaixar, apareix mort en un bassal d’una zona boscosa. Ha estat apunyalat repetidament i li falta el cor. Cap pista.

La Unitat Nacional d’Homicidis de Suècia investigarà el cas. Concretament, se n’encarregarà l’equip de policies liderat per un criminòleg expert, Torkel Torsten, i el seu assessor, el psiquiatre criminal Sebastian Bergman, el qual acceptarà treballar-hi per interès.


Michael Hjorth (Visby, 1963) És un dels productors de cinema i televisió més reconeguts de Suècia i un guionista que ha treballat, entre d’altres, en els guions de diverses pel·lícules de Wallander, de Henning Mankell.

Hans Rosenfeldt (Boras, Västra Götalands Iän, 1964). És el més destacat guionista de Suècia i el creador de la sèrie de televisió escandinava de més èxit, la premiada sèrie policíaca The Bridge (El Puente).

Tots dos han escrit a quatre mans la Sèrie Bergman, que consta de les següents novel·les:

1. Secrets Imperfectes
2. Crims duplicats
3. Morts prescindibles
4. Silencis inconfessables
5. Càstigs justificats
6. Mentides consentides
7. Veritats enterrades


La sèrie està protagonitzada per Sebastian Bergman, un psiquiatre criminal molt bo que gasta un caràcter insofrible. Despectiu, desagradable i egoista.

No hi ha ningú més destructiu per a Sebastian Bergman que ell mateix, la qual cosa portarà la seva personalitat al límit i la paciència dels seus companys també.

Sèrie molt bona, amb casos molt negres i personatges únics. Grans dosis d’acció i força intrigues personals. Lectura àgil, intensa i addictiva. Cada novel·la té un final d’infart que et fa salivar per la següent.

Es nota molt la carrera televisiva dels autors. Les novel·les presenten l’estructura d’una sèrie de TV i aquest detall té molt a veure amb l’èxit que han aconseguit.

De fet, se n’ha filmat una minisèrie televisiva de quatre episodis a Suècia ( Den fördömde, 2010-2013).

 

Selecció webs:

 Protagonistas de Novela Negra (1) Sebastian Bergman


Tràiler sèrie:

Catàleg Aladí Sèrie Bergman

Llibres digitals a E-Biblio

Altres novel·les a la biblioteca virtual


Gegants de gel

0

 


Gegants de gel (Premi Llibreter 2015) (Premi Crexells 2015)

“Un francès, un anglès, un mexicà i un alacantí es troben en un bar i…” Aquest podria ser el principi d'un acudit, però també és l'argument de “Gegants de gel”, amb la peculiaritat que aquest bar es troba a la remota Ushuaia, la ciutat (digne d'aquest nom) més austral del planeta, i el nom del bar és Katowice. Allà, on només hi van els que busquen els extrems de tot, es reuniran al voltant d'una taula convidats per la mestressa, la Dominika, i explicaran cadascun les seves vivències i, molt especialment, què els ha portat fins allà. Un grapat de vides, amb motxilles plenes de rocs a l'esquena, que conflueixen en l'últim lloc que es podria esperar. Explicaran tots la veritat quan els toqui el torn?

El guanyador del premi, Joan Crexells, explica que per ell era especialment important que el fil conductor fos el concepte d’identitat i la frontera "explicats des del punt de vista literari". Per Joan Benesiu el concepte d’identitat està en la gènesi de tota la nostra cultura. En aquest sentit, l’autor volia que els seus personatges es qüestionessin el concepte d’identitat sense ser conscients de què ho fan. Sent gent comuna amb problemes derivats de la pèrdua de la identitat que intentaran trobar en aquest viatge.


Joan Benesiu (Beneixama, 1971), pseudònim de l’escriptor Josep Martínez Sanchis. Guanyador del Premi Creixells XLV. La combinació de la seva prosa, suggeridora i enigmàtica, amb una veu molt personal deixa entreveure una narrativa d’alta volada que ens ofereix una literatura ambiciosa alhora que plaent.



Article a Vilaweb:

Noticia del Premi Llibreter per l'obra "Gegants de gel" Matins TV3

Article guanyador Premi Crexells

Joan Benesiu a wikipèdia

Obres de Joan Benesiu al Catàleg Aladí de biblioteques




Conversa Literària - Joan Benesiu i Manuel Baixauli:

Presentació de "Gegants de gel" a l'Espai Mariola Nos:

Videoblog ESGARRINXADES UTÒPIQUES, de Jordi Romeu Carol…


La casa de foc

0

 

Una nit d’hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l’encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l’eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. “Aquesta nena es perdrà”, diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre’s, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d’una vall on tothom hi arriba fugint d’alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se’n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d’aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d’ell mateix. 


Francesc Serés (Saidí, 1972) ha publicat la trilogia de novel·les De fems i de marbres, els reculls de contes de La força de la gravetat, Contes russos i Mossegar la poma. També ha escrit dues obres de no ficció, Matèria primera i La pell de la frontera. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els quals, el Premi Nacional de Literatura, el Premi Ciutat de Barcelona.


Francesc Serés a la biblioteca de Calella presentant "La casa de foc":


L'obra de Francesc Serés al Catàleg Aladí de biblioteques

Hora del conte adults "Nua, contes eròtics"

0

"Una nit, en finalitzar aquesta sessió de contes eròtics, un grup de dones es van acostar per parlar amb mi, autèntiques desconegudes, comencem a parlar de sexe amb entusiasme, amb passió, amb innocència. Les escoltava i pensava: Estem vives. Més vives que mai! Aquest ha estat el meu regal perquè aquest viatge íntim és compartit. Vaig nua".


Sherezade Bardají presenta "Nua (contes eròtics). 
Cinc històries construeixen aquest espectacle de naturalesa descarada, poètica, molt humana, una mica divertida i un xic trista.


Nua, contes eròtics. A càrrec de Sherezade Bardaji.
Dijous 4 d'agost; a les 21 h.







Informació del web sherezadebardaji

Chomón per a la mainada

0

Narració de contes i  projecció de cinema mut 
El cinema mut és desconegut per a la mainada. Per donar-lo a conèixer, s’han triat cinc films basats en contes clàssics de la tradició occidental (contes de fades) i de la tradició oriental (Les Mil i una Nits) que tenen com a nexe la figura del creador Segundo de Chomón.

Segundo de Chomón en dirigí un parell, i s’encarrega de la fotografia o dels efectes especials dels altres films.



S’ha optat per narrar els contes en directe i sonoritzar-los amb la música composada per a ells.




Dimecres 27 de juliol, a les 18 h.
Activitat pensada per infants a partir de 3 anys.
Organitzat per la Federació Catalana de Cineclubs.

 





Hora del conte adults "La casa de les mil portes"

0


Les claus són les guardianes de molts secrets. A la casa de les mil portes, cada porta té una clau i cada clau obre una història. Les vols conèixer? Et convido a deixar-te portar per la paraula viatgera i viure totes les experiències sensorials que hi ha darrere dels contes d’avui.

"La casa de les mil portes"
Hora del conte adults
Divendres 8 de juliol; a les 21 h. 
A càrrec de Alicia Molina




Exposició Felícia Fuster

0


Exposició de petit format que repassa les etapes vitals, literàries i artístiques de Felícia Fuster. (Barcelona, 1921- París, 2012), poeta i pintora.

Una proposta ideada per Lluïsa Julià, comissària de l'obra literària de l’Any Felícia Fuster, i dissenyada per Vellut. 
L'exposició està produïda per la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.



Es pot visitar a la biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella del 28 de juny al 22 de juliol.





"Conte de gegants"

0

 


Hora del conte al pati de la Biblioteca “El conte dels gegants” 
Activitat per a tota la família en col·laboració amb la Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella.

Dimarts 14 de juny a les 17:30 h









El conte dels gegants de Calella, editat per la Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella, va ser escrit per Emilio Gallego i Marta Tarridas. Amb les il·lustracions d'alumnes dels centres d’educació primària i secundària de Calella. I en col·laboració amb l’aula de música Can Llobet.

El conte s'acompanya d'un CD amb nou cançons:
Les vuit primeres, escrites i composades per la Marta Tarridas i Ortet. Aquestes, en un principi, van ser creades per la “cantata del Mastegamosques”, que va ser estrenada el dia 22 d’abril de 2017, al pati de l’Os de Calella, en motiu del 10è aniversari de l’escola de música de Can Llobet i en la qual van  articipar la Colla de Geganters i Grallers de Calella amb en Quirze, la Minerva i en Mastegamosques.

La darrera cançó, el Ballet dels gegants de Calella, va ser composada pel Mossèn Francesc Gay amb lletra del Mossèn Andreu Ramírez i va ser estrenada el 20 de juny del 1935. En aquell moment va ser interpretada per un cor de nenes format expressament per a l’ocasió. Degut a la guerra es va deixar de sortir amb els gegants i, per tant, es va deixar d’interpretar el ballet. El 1943 es va tornar a cantar i ballar amb una partitura que conservava Mossèn Francesc Vilà. Després es va perdre totalment la pista fins que el 1994 la Marta Tarridas i Ortet va escriure la melodia per a gralla a partir del record popular i es va recuperar com a Ballet dels gegants.

A partir de l’enregistrament que n’han fet l’alumnat de l’Aula de música de Can Llobet, pot tornar a ressonar per tot Calella.