L’ Antara va tenir una infantesa marcada per la inestabilitat, fruit de les decisions de la seva mare, la Tara, que va abandonar les comoditats d’una vida familiar per viure una vida inestable. En l’actualitat és una dona casada que es guanya la vida al món de l’art contemporani. Quan la mare comença a perdre el cap, la seva filla es veu obligada a fer-se’n càrrec i afloren tots els records d’una relació deteriorada pel desengany, la decepció i la traïció. A través dels records de la infantesa i les contínues desavinences del present, Doshi explora la relació ambivalent de les dues dones, però també penetra en els vincles del matrimoni i en les reflexions internes de la protagonista. La narrativa combina la visió innocent d’una nena que va perdent la fe en la seva mare amb la d’una dona adulta desbordada per la realitat. La feina introspectiva de la protagonista és d’una sinceritat punyent i les seves contradiccions es mostren descarnadament des de la primera frase de la novel·la: “Mentiria si digués que no he gaudit mai amb les desgràcies de la mare”. Tota una declaració d’intencions.
El Fil invisible
On pots trobar un exemplar
Obra de la autora Gemma Lienas
Gemma Lienas a la Wikipèdia
Gemma Lienas a “El Matí de Catalunya Ràdio” <10/09/2018>
Espectacle familiar "Un dia al mar"
Marta Arnaus: Guió, interpretació i direcció
Jordi Bardella: Guitarra. Òscar Igual: Acordió
Sinopsi extreta del web martaarnaus.wordpress.com
Exposició: Aloma de Mercè Rodoreda. 50 anys de la segona edició revisada de la novel·la
La Nevada del cucut
Club de lectura Llibre Obert


Color de llet
Es diu Mary, té els cabells de color de llet i una cama esguerrada. A casa seva, a l’Anglaterra rural del 1830, treballa de sol a sol al costat de la mare i les seves tres germanes. S’estima molt l’avi i viu sotmesa al pare, com la resta de la família. Amb només catorze anys, ha de deixar la granja per anar a servir a casa del vicari. No s’imagina com està a punt de canviar-li la vida.
Color de llet s’ha traduït a nombrosos països. A França va ser finalista del premi Femina i va guanyar el premi de la Union Interalliée (2015). A Espanya ha estat guardonada amb el premi Libro del Año pel Gremio de Libreros de Madrid.
Nell Leyshon
Nascuda a Glastonbury (Anglaterra) el 1962, és novel·lista i dramaturga, i ha rebut nombrosos premis. La seva primera novel·la, Black Dirt (2004), va ser candidata a l’Orange Prize for Fiction i va ser finalista del Commonwealth Book Prize. Habitualment alterna prosa, teatre i guions per a la ràdio.
“Color de llet és una novel·la molt més fosca que la claredat del seu títol ens pot indicar. Una novel·la on la protagonista anirà perdent la seva innocència fins a conduir-nos a un final sorprenent.”
L’illa dels llibres
“Val molt la pena llegir Color de llet, amb una protagonista que aprèn a llegir i a escriure als 14 anys. I és capaç d’explicar als 15, amb una clarividència esfereïdora, amb una acceptació filla de segles d’opressió, en el moment decisiu de la seva vida, què li ha passat.”
Lluís-A Baulenas
“Asistimos al aprendizaje en primera persona de una niña humilde que arrastra la eterna condena de haber nacido mujer, y encima coja. Una angustia que pone los pelos de punta incluso hoy, pero Mary –eme, a, erre, i griega– es una chica fuerte, es una mujer que puede con todo. (...) Pero como la vida finalmente se impone y los actos son los que determinan el destino de los hombres, Mary tendrá que lidiar tan duro como pueda para subsistir. Y lo más hermoso es, llegados a este punto, ver cómo las personas fuertes también flaquean, también se debilitan por la acción en entredicho de sus allegados, de comprobar cómo el amor sin sentido es ausencia de amor, de cómo la vida es insufrible sin afectos sinceros y desprovistos de interés, de cómo todo aquello puede desequilibrar para siempre la vida de un alma pura y sin maldad.”
Mario S. Arsenal
Calella Flash Back
L'estranya desaparició d’Esme Lennox
Un dia, mentre s’ocupa de la seva petita botiga de roba de segona mà, l’Iris Lockhart rep una notícia sorprenent: una germana de la seva àvia de qui no ha sentit a parlar mai està a punt de sortir de l’hospital psiquiàtric on ha passat part de la seva vida. L’àvia de l’Iris sempre havia dit que era filla única, però els documents proven que no hi ha cap error: l’Esme Lennox és la seva tia àvia. L’informe mèdic considera que és una dona sana i inofensiva, però no deixa de ser una desconeguda que segur que guarda uns secrets que alteraran la vida de l’Iris definitivament. ¿Per què no se n’ha parlat mai, a la família? Si l’Iris l’acull a casa seva, ¿quines veritats perilloses descobrirà? L’estranya desaparició d’Esme Lennox és un relat gòtic i apassionant sobre secrets familiars, vides entrellaçades i oportunitats perdudes i, com totes les novel·les de Maggie O’Farrell, és elegant, càlida i delicada, i perseguirà el lector molt més enllà de l’última pàgina.
Maggie O’Farrell (Irlanda del Nord, 1972) és considerada una de les millors escriptores britàniques de la seva generació. És autora de vuit novel·les: After You’d Gone (2000), My Lover’s Lover (2002), La distància que ens separa, guanyadora del premi Somerset Maugham (Angle Editorial 2004), L’estranya desaparició d’Esme Lennox (La Campana 2007, L’Altra 2020), La mà que prenia la meva (L’Altra, 2018), guanyadora del Costa Novel Award l’any 2010, Instructions for a heatwave (2013), Aquest deu ser el lloc (L’Altra, 2017) i Hamnet (2020), i d’una obra autobiogràfica molt original, Visc, i visc, i visc (L’Altra, 2019). Els seus llibres giren al voltant de les relacions familiars, la pèrdua i el passat, i ha estat traduïda a més de vint països. Viu a Edimburg.