Color de llet

Es diu Mary, té els cabells de color de llet i una cama esguerrada. A casa seva, a l’Anglaterra rural del 1830, treballa de sol a sol al costat de la mare i les seves tres germanes. S’estima molt l’avi i viu sotmesa al pare, com la resta de la família. Amb només catorze anys, ha de deixar la granja per anar a servir a casa del vicari. No s’imagina com està a punt de canviar-li la vida. 

Color de llet s’ha traduït a nombrosos països. A França va ser finalista del premi Femina i va guanyar el premi de la Union Interalliée (2015). A Espanya ha estat guardonada amb el premi Libro del Año pel Gremio de Libreros de Madrid. 

Nell Leyshon 

Nascuda a Glastonbury (Anglaterra) el 1962, és novel·lista i dramaturga, i ha rebut nombrosos premis. La seva primera novel·la, Black Dirt (2004), va ser candidata a l’Orange Prize for Fiction i va ser finalista del Commonwealth Book Prize. Habitualment alterna prosa, teatre i guions per a la ràdio.

“Color de llet és una novel·la molt més fosca que la claredat del seu títol ens pot indicar. Una novel·la on la protagonista anirà perdent la seva innocència fins a conduir-nos a un final sorprenent.” 

L’illa dels llibres 

“Val molt la pena llegir Color de llet, amb una protagonista que aprèn a llegir i a escriure als 14 anys. I és capaç d’explicar als 15, amb una clarividència esfereïdora, amb una acceptació filla de segles d’opressió, en el moment decisiu de la seva vida, què li ha passat.” 

Lluís-A Baulenas 

“Asistimos al aprendizaje en primera persona de una niña humilde que arrastra la eterna condena de haber nacido mujer, y encima coja. Una angustia que pone los pelos de punta incluso hoy, pero Mary –eme, a, erre, i griega– es una chica fuerte, es una mujer que puede con todo. (...) Pero como la vida finalmente se impone y los actos son los que determinan el destino de los hombres, Mary tendrá que lidiar tan duro como pueda para subsistir. Y lo más hermoso es, llegados a este punto, ver cómo las personas fuertes también flaquean, también se debilitan por la acción en entredicho de sus allegados, de comprobar cómo el amor sin sentido es ausencia de amor, de cómo la vida es insufrible sin afectos sinceros y desprovistos de interés, de cómo todo aquello puede desequilibrar para siempre la vida de un alma pura y sin maldad.” 

Mario S. Arsenal