Sucre cremat

 L’ Antara va tenir una infantesa marcada per la inestabilitat, fruit de les decisions de la seva mare, la Tara, que va abandonar les comoditats d’una vida familiar per viure una vida inestable. En l’actualitat és una dona casada que es guanya la vida al món de l’art contemporani. Quan la mare comença a perdre el cap, la seva filla es veu obligada a fer-se’n càrrec i afloren tots els records d’una relació deteriorada pel desengany, la decepció i la traïció. A través dels records de la infantesa i les contínues desavinences del present, Doshi explora la relació ambivalent de les dues dones, però també penetra en els vincles del matrimoni i en les reflexions internes de la protagonista. La narrativa combina la visió innocent d’una nena que va perdent la fe en la seva mare amb la d’una dona adulta desbordada per la realitat. La feina introspectiva de la protagonista és d’una sinceritat punyent i les seves contradiccions es mostren descarnadament des de la primera frase de la novel·la: “Mentiria si digués que no he gaudit mai amb les desgràcies de la mare”. Tota una declaració d’intencions.

Avni Doshi (Nova Jersey, 1982), filla de pares indis, es va llicenciar en Història de l’Art a Nova York i va cursar un màster en la mateixa especialitat a Londres, abans d’instal·lar-se durant set anys a l’Índia, on va treballar com a conservadora en diverses galeries d’art. La seva primera novel·la, Sucre cremat, ha estat finalista del Premi Booker 2020 i s’ha traduït a més de vint-i-cinc llengües.

On pots trobar un exemplar

« Avni Doshi ha treballat durant set anys fins a posar el punt final a Sucre cremat, una opera prima que planteja el conflicte intern d’algú que ha de tenir cura d’una persona que no només no la va estimar sinó que la va utilitzar com a punching ball de totes i cadascuna de les seves frustracions i la va relegar als marges.», Anna Carreras

« Si bé el nucli central de Sucre cremat (Edicions de 1984) gira al voltant de les relacions de l’Antara amb la seva mare Tara, el relat d’Avni Doshi s’interna per molts altres camins, de les relacions de parella al concepte d’amor i les responsabilitats familiars; passant paper de l’home i la dona en una societat complexa com l’índia, reflexionant sobre la responsabilitat i la llibertat, sobre el pes del passat en el present», Ramon Moreno.

«La reconstrucció contínua de la memòria de la Tara ens recorda que el passat és una cosa que es pot modelar.» Marcos Robles

«Amb un argument contundent, el text és fluid i es centra en apropar-nos a la psicologia i relacions dels personatges sense perdre’s en carregoses descripcions del context físic i social en què es desenvolupa la història. Sí que hi ha referències a la cultura, religió i costums de l’Índia, però no en fa l’eix central. I el cert és que com a lector no he percebut cap distància cultural que m’hagi dificultat empatitzar i posar-me dins la pell del personatge. Per això, és impossible llegir el llibre sense sentir-nos trasbalsats i induïts a reflexionar sobre les nostres relacions com a pares/mares fills/filles i com a éssers socials.» Xevi Sardà.