Hem col·laborat amb una recomanació a la Biblioteca virtual.
¿No sabeu què llegir? Descobriu noves lectures a "Els bibliotecaris recomanen"
Recomanació disponible a la Biblioteca virtual, Els bibliotecaris recomanen: Para vos nací
¿No sabeu què llegir? Descobriu noves lectures a "Els bibliotecaris recomanen"
Para vos nací: un mes con
Teresa de Jesús
Espido
Freire
De viure ara, al segle XXI,
Santa Teresa de Jesús seria una activa emprenedora coordinant a tot hora, per
WhatsApp, els seus convents-franquícies. I podria exclamar de la seva
estressada vida: “vivo sin vivir en mí”.
L’any
2015 es van celebrar els 500 anys del naixement de Teresa Sánchez de Cepeda i
Ahumada, més coneguda com Teresa de Ávila o Santa Teresa de Jesús. Aprofitant
l’efemèride, l’escriptora Espido Freire (Bilbao, 1974) va bolcar les seves
lectures i estudis sobre la Santa en el llibre: Para vos nací: un mes con Teresa de Jesús.
Es
tracta d’un assaig polièdric, molt allunyat d’una biografia típica, que busca
apropar-nos a la figura de Teresa a traves de múltiples aspectes i ho fa creant
nexes amb la pròpia Espido. De forma deliberada Espido Freire usa un joc de
miralls per acostar-nos a Teresa a través d’ella mateixa, de l’admiració a la
comparació.
D’entrada,
sembla una tasca un xic forçada. Quasi cinc segles les separen. Cinc-cents anys
durant els quals les llegendes s’han apropiat de Teresa com algunes persones
s’han apropiat de parts físiques del seu cadàver per adorar-les com a
relíquies.
Al
segle XVI, poca opinió tenia una dona. Però Teresa va fer valer la seva veu
per, tot i haver consagrat la seva vida a servir, desobeir.
Amb
la misogínia de l’època que una dona desobeís era una autèntica revolució. Com
revolucionaria va ser la missió que va emprendre Teresa de Jesús: reformar l’ordre
religiosa en la que s’havia integrat perquè creia –i ho creia per revelacions
que durant 20 anys va buscar saber si eren divines o demoníaques i els
confessors no es posaven d’acord sobre el tema- que l’ordre s’havia allunyat
dels principis de senzillesa i pobresa dels primers eremites del Mont Carmel.
El
1562 Santa Teresa de Jesús va fundar el primer convent dels carmelites
descalços, Sant José, a Ávila. Que 4 monges volguessin viure dedicades a resar
en un casalot ruïnós en la més estrica pobresa va enervar les autoritats i la població
que ho veien com un dispendi enlloc d’una inversió.
Una
inversió? La idea pot xocar-nos: un grup de persones dedicades a la vida
contemplativa i a resar per la salvació de tota la població que, a canvi, els
“mantenen” pobrament. Però al segle XVI la idea de la condemnació eterna de
l’ànima era cosa seriosa. I la Santa Inquisició mantenia a ratlla qualsevol
desviament de la doctrina.
L’etiqueta
de “monja revolucionaria que tenia visions divines” és el principal tòpic que
perviu avui de Santa Teresa. Però podem acostar-nos a la Teresa de Jesús
escriptora. (La única escriptora que apareix a la decoració de la façana de
l’edifici de la BNE).
I
com a escriptora també la llegeix Espido Freire (Melocotones helados; Premi planeta, 1999. Soria Moria; Premi Ateneo de Sevilla, 2007. Llamadme Alejandra; Premi Azorín, 2017). I també l’observa a Para vos nací.
Avui,
amb un grup de WhatsApp, Teresa hagués solucionat molts dels assumptes dels 17
convents que va fundar (cadascun amb una monja de confiança de responsable; com
si fos una sucursal). Teresa de Jesús ho va resoldre amb una obra escrita de
forma didàctica i com a “manual d’ús”: Camino
de perfección, Las Moradas o el
Castillo interior, Libros de las
Fundaciones, o Modo de visitar los
conventos de las religiosas.
Però
és la poesia mística de Santa Teresa la que més impacta encara avui. Potser hi
busquem altres interpretacions, però té el mèrit dels textos clàssics: els anys
passen però l’efecte de l’obra al lector es manté.
Religiosa,
mística, escriptora,... Teresa de Jesús és massa complexa per etiquetar-la. L’escriptora
Espido Freire ens ofereix 31 textos per acostar-nos-hi. 31 textos, un per dia, que
ens permeten passar un mes amb Teresa de Jesús. A cada text enfoca la figura de
Teresa des d’un punt de vista (l’Església,
el frau religiós, l’escriptura com a teràpia, Déu, la fama, l’erotisme,
la Mort,...) o d’altres personatges amb els que Teresa va coincidir, com la
cèlebre princesa d’Éboli o l’altre gran místic del moment: San Juan de la Cruz
(religiós que va fugir d’una presó de la Inquisició, i autor del Cántico Espiritual).
La
FE absoluta de Teresa que hi ha quelcom més després, i que serà molt millor que
el que hi ha aquí, ens permeten entendre la literalitat de versos com:
Vivo
sin vivir en mí,
y
tan alta vida espero,
que
muero porque no muero.
Recomanació disponible a la Biblioteca virtual, Els bibliotecaris recomanen: Para vos nací
