El 16 de juny celebrarem els 80 anys de la inauguració de la Biblioteca Costa i Fornaguera de Calella. És per aquest motiu que hem volgut retre un petit homenatge a la que en va ser la primera directora, Ma. Lluïsa Rivas i Papaseit. No ha estat una tasca fàcil, ja que en iniciar la recopilació de la informació de la que disposàvem, desconeixíem, fins i tot, el seu segon cognom. Però gràcies a la col·laboració entusiasta d’uns magnífics professionals, que s’han abocat a ajudar-nos en la recerca dels seus expedients universitaris i altres dades que poguessin ser d’interès, hem pogut elaborar aquesta petita semblança biogràfica. Els seus noms consten al final d’aquest text; a tots ells els manifestem el nostre agraïment.
Maria Lluïsa Pilar Rivas i Papaseit va néixer el dia 25 d’agost de 1896 a Guayaquil (Equador), concretament a la Parroquia de Caracol, municipi rural de Babahoyo. D’entrada, aquesta dada ens pot sobtar, però a finals del segle XIX es va produir una important emigració catalana cap a l’Equador pel negoci del cacau. Desconeixem en quin moment la família va tornar a Catalunya, però és possible que, en morir el pare, Juan Rivas Rovella, la mare, Júlia Papaseit Padró, decidís tornar a Barcelona on probablement tenia família i mantenia casa.
Expedient personal
(Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona)
Després d’aprovar-ne l’examen d’ingrés, Ma. Lluïsa Rivas es va matricular a l’Escola Superior de Bibliotecàries el 30 de setembre de 1921. En el moment de formalitzar la matrícula consta que resideix a Barcelona i que la seva mare, Júlia Papaseit, vda. de Rivas, n’és la responsable.
El seu expedient acadèmic ens revela que va ser una alumna aplicada: a la gran majoria d’assignatures obté la primera o segona plaça de la seva promoció, i és la primera a l’assignatura de pràctiques. De fet, va ser mereixedora d’una beca que concedia l’Ajuntament de Barcelona pels tres anys que duraven els estudis.
Per saber com era la formació d’aquestes noies pioneres que es formaven per exercir la professió de bibliotecària (en femení, perquè l’Escola no admetia nois entre l’alumnat), pot ser interessant repassar l’ampli ventall d’assignatures que s’impartien a l’Escola: Teoria i història de la cultura, coneixements generals de les ciències pures i aplicades i llur classificació, història de Catalunya, ètica, dret usual i institucions fonamentals de dret català, literatura catalana antiga i moderna, bibliografia, biblioteconomia, bibliologia, llengua llatina i grega, anglès i italià. Es tractava, doncs, d’una formació ben completa que combinava les matèries culturals amb les tècniques i que també s’endinsava en la història de Catalunya i la literatura catalana.
La Maria Lluïsa va abandonar voluntàriament l’Escola el 1924, sense presentar-se a l’examen de revàlida. Eren temps políticament difícils: el directori militar s’havia instal·lat en el govern d’Espanya, i les institucions de la Mancomunitat, a punt de desaparèixer definitivament, i la seva obra de cultura feia temps que trontollaven. Algunes alumnes de l’Escola —i entre elles la Ma. Lluïsa— van deixar els estudis solidaritzant-se així amb el professorat del centre que havia dimitit per l’afer del professor Dwelshauvers. Poc després, va entrar a treballar com a directora de la Biblioteca de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, tasca que va desenvolupar amb competència i entusiasme. Aquesta feina li va permetre assolir l’any de pràctiques necessari per aprovar l’examen de revàlida l’any 1928.
El setembre de 1930 es va assabentar de la publicació al Butlletí Oficial de la Província de la convocatòria d’un concurs oposició per proveir les places de directora i auxiliar de la Biblioteca Popular Costa i Fornaguera de Calella. Va enviar la seva sol·licitud a la Diputació Provincial de Barcelona i s’hi va presentar a les proves juntament amb dues candidates més, la Ma. Lluïsa Barrera Rosell i la Maria Morales Domínguez. Com a resultat del concurs, Ma. Lluïsa Rivas és nomenada bibliotecària directora de la Biblioteca de Calella i Ma. Lluïsa Barrera obté la plaça de bibliotecària auxiliar. La Biblioteca Costa i Fornaguera es va inaugurar el dia 16 de juny de 1931.
Als diaris de la Biblioteca podem fer el seguiment de les tasques quotidianes que es duien a terme i que la Ma. Lluïsa Rivas anotava metòdicament: catalogació de les adquisicions, reclamació de material, confecció de guies de lectura, cursets, préstec, confecció dels resums estadístics...
Una de les seves principals preocupacions eren els infants. Com que la Biblioteca ocupava la primera planta del Grup Escolar, a la sortida de les classes els nens feien molt de xivarri i es convertien en una molèstia:
“Els infants, si bé és veritat que ens donen molta feina, és molt interessant i atractiva, i molt més ho fóra si la Biblioteca no estigués tan junt a l’escola. En sortir de les aules vénen corrents i fent gatzara en grups nombrosíssims, i per més disciplinats que els tinguem, es fan sentir més del que convindria, car la formalitat no comença fins a la porta d’entrada de la Biblioteca, i no podem evitar que a les sortides de les aules s’aglomerin en el vestíbul amb el consegüent escàndol.
Després de sis mesos d’observar els infants, em pregunto: ¿arribarem a fer-los entrar el gust per la lectura?”.
A dia d’avui la Biblioteca Costa i Fornaguera encara té una lectora de noranta i molts anys que recorda una bibliotecària de cabell blanc a qui li agradaven els nens.
Ma. Lluïsa Rivas envoltada de nens a la Biblioteca Costa i Fornaguera de Calella. Any 1934. (Arxiu de la Biblioteca Costa i Fornaguera)
El mes de desembre de 1935 la Generalitat de Catalunya li concedeix la III Pensió d’ampliació d’estudis a l’estranger (amb una beca de 2.000 pessetes) per anar a París a conèixer l’organització i el funcionament de la biblioteca infantil ”L’Heure Joyeuse”. Amb l’ajuda rebuda també va visitar diverses biblioteques infantils a Brussel·les. El 28 de gener de 1936 escriu a Jordi Rubió, director tècnic de les Biblioteques Populars:
“ El viatge a Bèlgica m’ha estat molt profitós. A Brussel·les vaig descobrir una sèrie d’”Heure Joyeuses” molt ben muntades. Les bibliotecàries moltes d’elles amb el diploma de l’Escola Americana que hi havia hagut a Paris després de la guerra. Es pot dir que a Brussel·les les biblioteques d’infants d’estil americà han arrelat més que a Paris, mentres aqui, solament hi ha dues biblioteques d’infants fundades totes dues pels americans, a Brussel·les n’hi ha 6, amb tendència a muntar-ne d’altres.”
Arran d’aquesta experiència, quan l’agost de 1938 l’Escola de Bibliotecàries va organitzar un curs especialitzat per formar el personal sobre sales de lectura per a infants, va impartir, a instàncies de Jordi Rubió, unes lliçons sobre l’organització d’aquestes sales juntament amb Justa Balló.
Una vegada acabada la seva estada a França i a Bèlgica, el dia 17 de març de 1936 es va reintegrar a la feina de directora de la Biblioteca de Calella, a on va continuar ben ocupada organitzant amb molta il·lusió l’hora del conte dels diumenges, preparant les estadístiques mensuals, registrant els lots de llibres nous...
A partir del 20 de juliol de 1936, el diari de la Biblioteca recull, de la mà de la directora, nombroses referències a la guerra encetada arran de l’alçament militar a Melilla:
20 de juliol de 1936:
“Malgrat la sublevació militar, la Biblioteca ha estat oberta, han vingut 8 homes i 1 nen”.
1 d’agost de 1936:
“Seguim tenint la sala animada, les fàbriques encara no treballen, es per això que venen tantes dones, en canvi els homes estan acaparats per la política i la defensa de la població.”
5 de setembre de 1936:
“dissabte concorregut, talment no es nota que estem en guerra civil”
5 d’abril de 1937:
“Pocs lectors. Alarma de bombardeig, la Biblioteca ha estat oberta poques hores”
21 de juliol de 1937:
“Malgrat, el mati, haver estat metrallada la població, tenim bastants lectors.”
30 de juliol de 1937:
“Obrim un moment la Biblioteca, però tot seguit donen el senyal d’alarma. Tot el dia ens el passem als refugis”
1 d’octubre de 1937:
“M’arriba a preocupar la falta de lectors, encara que comprengui que les circumstàncies no son favorables perquè els lectors vinguin.
Així que es reparteix algun aliment, la Biblioteca queda deserta, es lo que ha passat avui, malgrat ser dissabte.”
24 de novembre de 1938:
“Bombardegen la població a la matinada, a la tarda té lloc l’enterrament de les víctimes, la Biblioteca tanca a la tarda mentre dura l’enterrament”
Del 23 al 29 de gener es repeteix: “Alarma tot el dia”
i el 30 de gener, i amb un canvi sorprenent en la llengua del diari:
“Asaltan la Biblioteca se llevan la maquina de escribir y todo objeto de escritorio, tinta etc...”
El dia 11 de setembre de 1939, Jaume Dalmau Llibre, alcalde de Calella, escriu a la Diputació Provincial de Barcelona:
“La Biblioteca Popular de esta Ciudad hállase cerrada desde la entrada de las Gloriosas Tropas Nacionales, Se supone que, fuera de unos pequeños daños materiales: fractura de la cerradura, robo de la máquina de escribir y material de escritorio, no ha habido robo ostensible de volúmenes.
Acudian a ella un buen número de lectores selectos que ahora se ven privados de este medio de cultura.
Según antecedentes que me suministran, la Directora que la regentaba se halla enferma fuera de esta localidad; pero reside en esta, calle de Romaní nº 35; la señorita DOROTEA MARTÍNEZ MARTÍNEZ, que ejercia el cargo de auxiliar de la misma desde el 1º de Noviembre de 1938, la qual posee el Título del 12 de Noviembre de 1927 y es persona afecta en absoluto al Glorioso Movimiento Nacional.
Esta Alcaldía ruega a V. E., si es procedente, se sirva gestionar que, interín se dispone la forma normal de organización, se encargue de la Biblioteca la mencionada señorita, de confianza absoluta, se abra al público y se den las órdenes oportunas para hacer la depuración de la forma que se crea más procedente.
De todas formas, V. E., con más conocimiento de causa, acordará lo procedente.
Dios guarde a V. E. Muchos años.
Calella, 1º de Septiembre de 1939.
Año de la Victoria.
El Alcalde,”
El dia 12 de desembre de 1939, Ma. Lluïsa Rivas va ser traslladada a la Biblioteca Popular de Manresa, on va continuar exercint de directora. A Manresa es va encarregar d’organitzar “La Fiesta del Libro” de l’any 1940 i va continuar amb les tasques pròpies de la feina com ara el préstec, la confecció de guies de lectura, la catalogació de llibres nous o la preparació de conferències.
L’1 d’agost de 1940 va escriure al diari:
“Empezamos a hablar en castellano con el público, están algo sorprendidos”
A finals d’aquest mateix mes va ser nomenada directora de la Biblioteca Popular Juvenil e Infantil de la Santa Cruz de Barcelona, just acabada d’inaugurar, i hi va treballar la resta de la seva vida professional fins que es va jubilar el 23 de juliol de 1966, a l’edat de 70 anys.
Inauguració de la Biblioteca de la Santa Creu de Barcelona. Any 1975.La segona per la dreta és Ma. Lluïsa Rivas (Arxiu personal de Teresa Rovira).
Ma. Lluïsa Rivas va morir el 1981, el 23 d’abril, diada de Sant Jordi, una data ben simbòlica per a una persona que va viure entre llibres i se’ls va estimar.
Fonts consultades:
Estivill Rius, Assumpció. L'Escola de Bibliotecàries: 1915-1939. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1992. 508 p.
Arxiu de la Universitat de Barcelona
ES CAT-AUB AICS EA Rivas Papaseit, Maria Lluïsa: Proposta adjudicació de beca 6/12/1935. 1p. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
ES CAT-AUB AICS EA Rivas Papaseit, Maria Lluïsa: Adjudicació de beca 21/12/1935. 1p. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
ES CAT-AUB AICS EA Rivas Papaseit, Maria Lluïsa: Ajut per viatge 5/12/1935. 2p. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
ES CAT-AUB AICS EA Rivas Papaseit, Maria Lluïsa: Carta manuscrita 28/1/1936. 2p. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
ES CAT-AUB AICS EA Rivas Papaseit, Maria Lluïsa: Carta manuscrita 24/2/1936. 2p. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
ES CAT-AUB AICS EA Rivas Papaseit, Maria Lluïsa: Carta dirigida a París 7/1/1936. 1p. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
ES CAT-AUB AICS EA Rivas Papaseit, Maria Lluïsa: Certificat de l’examen d’ingrés [15/9/193?]. 1p. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
ES CAT-AUB AICS EA Rivas Papaseit, Maria Lluïsa:Sol·licitud de viatge d’estudis 4/11/1935. 2p. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
ES CAT-AUB AICS EA Rivas Papaseit, Maria Lluïsa: Reconeixement beca d’estudis 5/12/1935. 1p. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
ES CAT-AUB AICS EA Rivas Papaseit, Maria Lluïsa: Extracte de l’expedient acadèmic 1921-1928. 1p. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
ES CAT-AUB AICS EA Rivas Papaseit, Maria Lluïsa: Pàgines del llibre de registre curs 1920-1921. 5p. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
ES CAT-AUB AICS EA Rivas Papaseit, Maria Lluïsa: Matrícula 1921. 1p. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
ES CAT-AUB AICS EA Rivas Papaseit, Maria Lluïsa: Matrícula 1922. 1p. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
ES CAT-AUB AICS EA Rivas Papaseit, Maria Lluïsa: Matrícula 1923. 1p. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
ES CAT-AUB AICS EA Rivas Papaseit, Maria Lluïsa: Anotació manuscrita 1936. 1p. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
ES CAT-AUB AICS EA Rivas Papaseit, Maria Lluïsa: Postal des de París 29/1/1936. 1p. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
ES CAT-AUB AICS EA Rivas Papaseit, Maria Lluïsa: Postal des de París 14/2/1936. 1p. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
ES CAT-AUB AICS EA Rivas Papaseit, Maria Lluïsa: Revàlida 21/4/1928. 2p.
Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
Topogràfic 4197, exp. 130
Topogràfic 4156, exp. 29
Registro Civil de Barcelona
L 006210 P 412
Biblioteca del Casino de Manresa
4t Dietari: agost 1936-desembre 1940
Biblioteca Costa i Fornaguera de Calella
Anuari de les Biblioteques Populars: 1931-1939
Agraïments:
Assumpció Estivill i Rius, Teresa Rovira, Maria Àngels Esteban, Montserrat Pomareta, Reis Fontanals i Teresa Tort Lavilla.
