Durant el segle XVII diverses dones foren acusades de bruixeria i condemnades a la forca o a la foguera. Però qui eren realment aquestes dones i qui eren els seus perseguidors?
Presentació del còmic històric: Bruixes 1617: l'any del diluvi d'Oriol Garcia Quera
En col·laboració amb la llibreria La Llopa.
Quan: Dimecres 14 d’abril, a les 18 h,
On: al pati de la biblioteca (entrada per c/Església)
Retransmissió en directe via Facebook i en diferit al canal youtube de la biblioteca.
Oriol Garcia Quera (Barcelona, agost 1967) és un dibuixant i guionista especialitzat en còmic de temàtica històrica, particularment de personatges i episodis de la història de Catalunya.
Comença a publicar el 1987 a la revista Cavall Fort. Els anys noranta dibuixa per a l'Editorial Signament la col·lecció de còmics Temps d'espases, amb guions de l'historiador Xavier Escura.
El seu rigor a l'hora de documentar-se l'ha portat a participar en diversos projectes museogràfics. Vinculat a la docència és autor, entre d'altres, de:
Carlins 1838: guerra i fam, Pompeu Fabra: l'aventura de la llengua, Cessetans: entre Roma i Cartago, Olèrdola 1058: terra de frontera, Miquelets: Bages 1714, Mallorca 1229: Jaume I el Conqueridor, Barcelona 1714: l'onze de setembre, Guifré 897: l'origen de la nació, Corpus 1640: la revolta dels segadors, ...
Sinopsis (Adrià Mainar al web Aborigine Magazine -fragments-):
Existiren realment les bruixes? Es consideraven “bruixes” a si mateixes? O eren simplement dones fora la norma? Serien llurs creences, coneixements i pràctiques la reminiscència d’antics cultes pagans?
Existissin o no, sabem que entre els segles XV i XVII hi ha una veritable cacera de bruixes a Europa, que als Pirineus és especialment ferotge. Són temps difícils i hom es refugia en la fe. El cor d’Europa es veu sacsejat per les guerres de religió i la sospita d’heretgia s’estén per tot arreu.
El còmic mostra de manera entenedora les principals característiques d’aquella època i de la persecució de les bruixes a Catalunya: la influència de l’Església en la societat, la funció màgico-sanitària que exercirien certes dones en llurs comunitats i el xoc amb la institució mèdica, la demonització de la “bruixa”, la fama i l’acusació popular com a mecanismes previs al procés, el paper dels tribunals locals, la figura del caçador de bruixes encarnada en l’històric Tarragó, l’examen de senyals per detectar-les, el turment per fer-les confessar i –finalment– l’execució.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta!