Nos vemos allá arriba

Posted on 24.6.23 by

0

 

Pierre Lemaitre (París, 19 d'abril de 1951), escriptor guionista i novel·lista. Les seves novel·les han estat traduïdes a desenes de llengües.
Premi Goncourt 2013 amb la novel·la Ens veiem allà dalt.

Nos vemos allá arriba de Pierre Lemaitre.
En el marc de la postguerra de la Primera Guerra Mundial a França, la novel.la narra els avatars de diversos personatges que esdevenen autèntics prototips socials i psicològics.

Des de l’inici, la intriga, a través de diverses estratègies narratives, ens enganxa i no ens deixa fins el final.

A través d’un mosaic de personatges, la novel.la retrata una situació de postguerra en la qual es presenten oportunitats per tal que els arribistes i sense escrúpols aconsegueixin ràpides i fàcils fortunes.

Cal aclarir que malgrat la novel.la és sobre la Primera Guerra Mundial no és una novel.la del gènere històric ni tampoc bèl·lic. El que li agradi la narrativa d’aventures hi trobarà recorregut amb intriga assegurada, i a més en un transfons de crònica social i econòmica de La França de l’època.


Selecció de webs
Pierre Lemaitre a les biblioteques

Si un dit assenyala la lluna

Posted on 24.6.23 by

0

 Amb motiu dels 550 anys del naixement de Copèrnic


Toni Pou (el Masnou, 1977) es va llicenciar en Física a la Universitat de Barcelona i des de llavors s’ha dedicat al periodisme i la divulgació científica des d’una òptica literària. Escriu de ciència al diari Ara i publica habitualment a la re­vista El Món d’Ahir. A més de col·laborar puntualment amb El Matí de Catalunya Ràdio i amb el programa En Línia de TVE, imparteix classes de comunicació científica a diverses universitats.

Si un dit assenyala la lluna

Una emocionant apologia de la imaginació i la creativitat aplicades a les ciències.

Un dia de fa uns quants anys, el narrador d’aquest llibre va veure un vídeo a YouTube que el va espe­ronar a emprendre un viatge que el duria primer a Florència i més tard al desert xilè d’Atacama. Al vídeo, Italo Calvino, autor de Per què llegir els clàssics i ell mateix un dels escriptors més impor­tants del segle XX, hi deia, sense cap ombra de dubte, que Galileu era el més gran prosista de la llengua italiana. Per què un home de lletres com Calvino professava tanta admiració literària per un home de ciència com Galileu? Què és el que comparteixen l’un i l’altre, malgrat la rígida separació del saber en ciències i lletres?

Antic professor de física frustrat per les limitacions dels programes acadèmics, periodista especialitzat en la divulgació de la ciència, lletraferit empès per una curiositat fèrtil i un sentit de l’existència que podríem qualificar de romàntic, el narrador té la intuïció que la resposta només la trobarà en el telescopi amb què Galileu va canviar el món ara fa 400 anys. Què si no un cert esperit artístic i molta imaginació podria haver omplert de sentit la distància entre allò que la ciència òptica del segle XVII permetia albirar i les conclusions revolucionàries a les quals va arribar?

A Si un dit assenyala la lluna, Toni Pou ens fa partícips d’una original aventura intel·lectual narrada per una veu sàvia i humil que observa, investiga, passeja, especula, viatja, fabula, dub­ta, explica anècdotes, es deixa endur per les giragonses de l’atzar, es meravella i de vegades també confon ficció i realitat...


Selecció de webs:

Los asquerosos

Posted on 24.6.23 by

0


Santiago Lorenzo Jiménez (Portugalete, Biscaia, 1964) és un director, productor i guionista conegut en els darrers anys per les seves publicacions.

El reconeixement i l’èxit literari li van arribar a l’any 2018 amb Los asquerosos.

Santiago Lorenzo és tot un descobriment dins del panorama narratiu espanyol actual, totes les seves novel·les són divertidíssimes, aquesta és a més una ferotge crítica social als valors de la societat actual que sens dubte no deixa indiferent cap lector.

Los Asquerosos: novela, un incident infortunat obliga a Manuel a refugiar-se en un poble abandonat. Amb l’ajuda del seu oncle, es convertirà en un Robinson ibèric. Es veurà obligat a sobreviure tot sol, només acompanyat d’una col·lecció de llibres Austral i l’ajuda de la petita compra setmanal que el seu oncle li envia. Allà, allunyat de tot i de tothom, el nostre protagonista començarà a trobar-s’hi de gust i a adonar-se que per ser feliç, en realitat es necessita ben poc. A cada pàgina que llegim, el protagonista es despulla de tota necessitat de civilització i troba en la solitud i l’aïllament un paradís inesperat. Fins que arriben.... Los asquerosos. Una mirada còmica i lúcida a un estil de vida ple en tots els sentits.

Selecció de webs:
Santiago Lorenzo a les Biblioteques 
Santiago Lorenzo a la Viquipèdia
Entrevista al programa Página 2

21 de juny Dia Mundial de l’ELA

Posted on 21.6.23 by

0

L’ELA és una malaltia neurodegenerativa que afecta les neurones motores del cervell, les cèl•lules encarregades de transmetre l’ordre del moviment voluntari del cervell als músculs. La degeneració de les neurones motores fa que la capacitat del cervell per iniciar i controlar el moviment muscular es perdi i en conseqüència els pacients presentin atròfia muscular que avança provocant paràlisi muscular progressiva; les capacitats de moviment, de parla, de deglució i de respiració es veuen afectades.

L’ELA és una malaltia que actualment no té cura i el 90% dels diagnòstics són esporàdics (no en sabem l’origen). 


#FesunGestperlELA

La Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls neix el 2005 com una fundació privada i sense ànim de lucre. És impulsada pel seu president, el calellenc Enric M. Valls, el pare del qual va morir anys abans a causa de l’esclerosi lateral amiotròfica i dona nom a la nostra entitat. És l’única entitat sense ànim de lucre a Catalunya que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones afectades d’ELA/malaltia de motoneurona, ofereix també el mateix suport a les seves famílies i, a més, lluita contra aquesta malaltia fomentant-ne la investigació.

Des de la Fundació es realitza una atenció multidisciplinària i integral a les persones afectades d’ELA i les seves famílies de tot Catalunya, als seus domicilis i a les unitats especialitzades de la malaltia dels principals hospitals de referència. 

L’atenció és totalment personalitzada i coordinada en cada cas, i s’atenen les necessitats real i concretes. 

Enric Maria Valls Colom
President i Fundador de la Fundació Catalana de l’ELA Miquel Valls

Hora del conte "Jo vull ser jo" a càrrec de Suc de contes

Posted on 17.6.23 by

0

Jo vull ser jo a càrrec de Nuria Alonso, Suc de contes
Dimecres 21 de juny, a les 18 h.



Els i les protagonistes d’aquestes històries no volen que ningú els digui si han de ser nens o nenes, a què han de jugar i a qui han d’estimar. Conte sobre la construcció de la pròpia identitat, la llibertat d’expressió i el respecte a la diversitat.




Subscriure's a: Missatges (Atom)