La celebració del centenari Maria
Cardona finalitza el divendres 10 de
febrer amb la presentació del llibre 'Pluja fina del Raval', antologia de Maria
Cardona.
L’obra és fruit d’un acurat treball del poeta calellenc Josep Miracle cercant i
recopilant poesies de Maria, algunes inèdites, i de nombroses fotografies que il·lustren
el llibre.
A la biblioteca hem participat en la celebració
amb una exposició sobre la vida de Maria Cardona amb alguns objectes personals,
fotografies familiars i els seus llibres publicats que han estat disponibles
per préstec. L’exposició es va inaugurar el 18 de març de 2022 i s’ha pogut
visitar durant tot l’any.
Una iniciativa que ens ha
fet especial il·lusió és la confecció d’un llibre
de records de persones que la van conèixer i han volgut deixar testimoni.
El dia de la inauguració de
l’exposició l’alcalde Marc Buch va escriure les primeres línies:
Inaugurant l’exposició de l’any
Maria Cardona hem pogut veure la sort que hem tingut com a ciutat de haver
tingut una dona pionera i lluitadora, avançada al seu temps, que ens ha deixat
un llegat poètic excel·lent.
Com a calellencs podem estar
molt orgullosos de dir que la Maria Cardona era calellenca i només li podem dir
una paraula: GRÀCIES!!!
Marc
Buch
18/3/22
Els poetes són part
essencial de l’ànima dels pobles. Tenim una gran sort que un bocí de Calella es
digui Maria Cardona.
Josep
Torres
Regidor
de Cultura
18/3/22
A Maria Cardona i Codina
(1922-1972)
-En el Centenari de la
naixença i el Cinquantenari de la seva mort-
El temps que es vincla com
l’espiga i l’ordi
Avui es torna record ben
present,
vas poncellar fa cent anys
per Sant Jordi
en pètals de bondat i
sentiment.
Vas teixir amb la paraula i
la bellesa
el goig de viure estimant lo
creat,
polsaves l’arpa del cor amb
tendresa
cercant místics espais de
santedat.
Quant ja la mort et feu de
polseguina,
n’ets cant d’ocells, volada
de gavina,
flaire de pins, onada
intemporal...
I avui n’és la Ciutat qui us
fa memòria
tot revivint la vostra
trajectòria
com la humil pluja fina del
Raval.
Josep
Miracle i Collmalivern
27/3/22
Amb un record agraït de qui
fou la meva professora de català amb un curs impartit
A la Biblioteca pública Costa
i Fornaguera sota els auspicis de la Diputació de Barcelona.
Ple d’afecte no sols per
l’obra i saber de la Maria sinó també per ser testimoni de cristiana de pedra
picada, amb molts sentits avançada al seu temps.
Pere Bellver
Calellenc,
canonge doctoral de la catedral de Girona
M’agrada la Maria Cardona
quan ens convida dient
...vesteix-te amic, les
robes de pastor,
omple el sarró de fruita ben
madura,
deixa la teva ponderada
altura
i ocupa el buit d’aquest
humil racó...
Empatia pura!!!
Maria Cardona, un ampli
referent de la poesia calellenca
Josep
Maria Colomer Mir
15/5/22
Hola Estic molt contenta de
poder fer aquest homenatge a la meva cosina Maria Cardona que malauradament ens
va deixar molt jove.
Tinc poques vivències amb
ella perquè hi havia molta diferència d’edat, però el record sempre perdura i
més quan vinc a Calella, la ciutat de la meva infantesa.
Ara vull llegir les seves
poesies i aquí a la biblioteca hem facilitaran els seus llibres de poemes.
Com a familiar estic molt agraïda
i dono les gràcies a l’Ajuntament per l’homenatge que li dediquen aquest any.
Moltes, moltes gràcies a
tots els que hi heu col·laborat.
Maria Carme Cardona Serra
27/6/22
Maria Cardona en el meu
record
No em cal glossar aquí la
Maria com a poetessa i com a narradora de literatura infantil (va obtenir un
premi Cavall Fort, entre d’altres) Això ja ho farà molta gent, segur que amb
més saviesa del que jo pugui opinar, i sabran remarcar tots els racons subtils
del seu treball poètic. Avui, jo voldria recordar a la meva professora de
català. Les primeres classes de català públiques que es van fer a Calella,
concretament a l’antiga biblioteca, les va donar Maria Cardona, remarcar això
ja és important. Recordo que un dia no trobarem una paraula que defineix una
actitud, i ens va dir: “vosaltres que escolteu a en Raimon ho heu de saber”,
concretament la paraula era: dempeus. Amb ella vàrem començar a aprendre la
llengua que parlàvem, no massa bé, i sobretot no sabíem en prou feines escriure
correctament. L’amor per la nostra llengua de la María era immens i la seva
catalanitat de pedra picada. Tot això en front d’una realitat que ens ofegava.
A més, la Maria va saber
connectar amb la gent que en aquells moments
ja manteníem unes posicions polítiques i socials no convencionals per l’època.
Sí, la gent que fèiem el FULL, que volíem viure en democràcia, que volíem
recuperar les institucions que ens havien arrabassat, que volíem que el català
fos la llengua d’aquest país.
La Maria ens va ajudar a
recollir diners pels presos polítics, i ho puc afirmar, atès que era jo qui li
recollia els diners i li portava algunes publicacions clandestines d’aquells
moments. Sempre, i dins els seus àmbits va treballar pel diàleg, perquè s’admetessin
altres opinions polítiques i socials i sobretot nacionals, enfront de les que
el règim imperant ens imposava. Prova d’això és la polèmica que es va publicar
a l’Estela en els números 641 (22/7/1972), 644 (2/9/1972) i 645 (16/9/1972).
En el número 15 de la Tralla
(7/10/1978) vàrem recordar el seu traspàs publicant dos articles i reproduint
tres poemes que donen fe de les seves reflexions:
“Crec en el meu Crist”
“Un llibre nou”
“Bocins dispersos”
Val la pena de llegir-los i
reflexionar-hi.
Sempre restarà en el meu
record, la professora de català, la lletraferida cristiana i catalanista, que
va saber entendre els moments de canvi que s’estaven gestant i sobretot va
saber dialogar amb persones que pensaven diferent en molts aspectes, però que
ens unia la catalanitat i un anhel de justícia.
Moltes gràcies pels teus
poemes i narracions, també per l’amistat que teníeu amb la mare i les xerrades
a les tardes d’estiu a l’eixida de casa.
Recordo també les classes de
“doctrina” dels diumenges abans de fer la Primera Comunió.
Maria et recordem com “la
teva rosa, oberta a tots, igual que una abraçada”.
Amb gratitud!
M.
21/11/22
Quan treballava a la
Biblioteca, recordo que en algunes ocasions havíem manllevat alguns poemes de
la poetessa Maria Cardona, ja sigui per editar un punt de llibre, una
fotografia, amenitzar una festa,...
Perquè l’esperit de la seva
obra és universal; en els seus versos hi trobem l’expressió més íntima del ser
humà.
Felicito els organitzadors
de l’homenatge a Maria cardona, en el seu centenari.
Maria Dolors Llavall
Directora de la Biblioteca del 1980 al 2021
21/11/22
La Maria una dona
extraordinària
Els seus poemes em porten a
la meva infantessa al Raval, recordo l’Enramada, els vespres al carrer, al
carrer prenent la fresca, la cadira del seu pare, la seva mare sempre tan
sol·lícita, el magraner, les flors de l’eixida, el seu despatx sempre ple
d’apunts i llibres i tantes i tantes vivències sempre plenes de bondat.
La teva veïna
Carme
Mateu Rovira
26/11/23
Per finalitzar volem agrair
a en Josep Miracle (president dels Amics de la Poesia de Calella) que pensés en
la biblioteca per acollir una exposició sobre la vida de Maria Cardona i la
cessió temporal de fotografies per il·lustrar-la. A l’Ajuntament de Calella pel
seu suport. Al Museu-Arxiu per la cessió temporal de les vitrines, els seus
objectes personals i documents del seu corpus literari. I un agraïment especial
a Rosa Cardona, neboda de la poeta, que s’ha bolcat en col·laborar amb la
biblioteca oferint-nos fotografies, partitures i bones idees! I a tots els que
heu visitat l’exposició i heu compartit amb nosaltres els vostres records que
ajudaran a mantenir viva la memòria de la poeta calellenca.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta!