Arribem a la novena trobada del club de lectura. El llibre
d'aquest mes és “La Marca de l’home” de l’escriptor Philip Roth. L'acompanyem d'una petita fitxa amb informació sobre el seu autor.
Va ser amb “La marca
de l’home” que Roth va començar a ser traduït amb regularitat al català. Cal
agrair l’aposta de l’editora Anik Lapointe, llavors al capdavant de La Magrana,
que va comprar els drets de diverses de les novel·les. “Era un dels grans
autors que quedaven per traduir, dels que ha sabut mostrar més bé la relació
entre societat i individualitat, entre un món antic i un de nou, un dels
representants més destacats de la novel·la americana jueva”. De la versió
catalana de tots els llibres se’n va ocupar magistralment Xavier Pàmies. “El record
conjunt que me n’ha quedat és el d’un gran fresc de la societat dels Estats
Units d’entre la dècada del 1940 i el tombant del segle actual pintat per un
autor de gran força estilística -explica Pàmies-. Amb passió rabiosa recrea
subtilment els conceptes tràgics i clàssics de voluntat i destí, incloent-hi la
conciliació de judeïtat i americanitat, la set insaciable de la sexualitat i la
inútil pugna amb la vellesa”.
“Hi ha dos temes
importants en la seva obra que estan interrelacionats -comenta l’escriptor Toni
Sala-. El primer és la implicació moral a través del jo, que es tradueix en una
aproximació molt íntima als personatges, especialment a través del seu desig.
El segon és com l’experiència col·lectiva d’un poble o cultura, la jueva,
incideix en la vida dels personatges”.
En algunes de les
seves últimes entrevistes Roth parla amb pessimisme d’un futur no tan llunyà en
què anticipa que els lectors, sobretot els de ficció, seran una espècie en
extinció, i torna amb certa nostàlgia a aquell temps en què “passar dues hores
i mitja o tres amb un llibre acostumava a ser comú, no només entre gent
intel·ligent, sinó també entre gent corrent. Però ¿qui té temps ara? Els
lectors de ficció ja han començat a desaparèixer. És evolució. És l’evolució
cultural d’aquest país i del món”. Hi ha evolucions que
se senten més com a involucions.
Tot i els 31 llibres
publicats i haver rebut una cinquantena de guardons, el premi Nobel se li va
resistir. Igual que el Suec, protagonista de Pastoral americana, Roth potser també
pensava que “la pitjor lliçó que la vida et pot ensenyar” és “que la vida no té
cap sentit”.
“La Marca de l’home”
com altres novel·les de Philip Roth va
ser portada al cinema.
Podeu trobar més
informació a:
Youtube: entrevista, concedida a l’editor de The New
Yorker, David Remnick.
Youtube: PhilipRoth - ¿Porqué escribir?
Philip RothInterview (2011) en anglès
Philip Roth: ‘Workis my joy and my burden’ – Newsnight Archives
