Presentació literària: Entre el cel i la terra

0











Barcelona, 1952. En Pachi Saura fa més d'un any que s'ha traslladat a la ciutat per estudiar a l'Escola de Belles Arts. Instal·lat en un cau prop de la Plaça Real, mira de construir la vida que ha somiat lluny dels dictats familiars. Els primers mesos comparteix el plaer de l'existència i de la música, una de les seves grans aficions, amb algunes noies del barri que li fan de model a canvi de pocs diners. A través de la seva mirada transforma la misèria que l'envolta en petits tresors, en una recerca quasi obsessiva de la bellesa. Però dues dones marcaran per sempre el seu destí: la Neus, casada per agraïment, a qui en Pachi rescata de la càrrega de la Guàrdia Civil durant la vaga general del 12 de març de 1951. I l’Àngels, filla d’un editor exiliat a França, intel·ligent i d’una bellesa andrògina per la qual sent una atracció que va molt més enllà de la pulsió entre sexes.
Un profund secret els uneix, però hauran de passar molts anys perquè la veritat els trobi i descobreixin la seva resposta.



Gerard Quintana (Girona, 1964). Va iniciar la carrera de periodisme a la UAB i la dinterpretació a lInstitut del Teatre de Barcelona. És conegut per ser el cantant de la banda gironina Sopa de Cabra des del 1986 i lautor de cançons com «Camins» o «El Far del Sud». Amb gairebé vint-i-cinc treballs discogràfics realitzats i més de dues-centes cançons i adaptacions, aquesta és la seva primera incursió en la ficció literària. Actualment exerceix de president a lAcadèmia Catalana de la Música. Al llarg dels darrers vint anys ha col·laborat en diversos mitjans, com ara Catalunya Ràdio, ComRàdio, Catalunya Cultura, RAC1, TV3, Canal 33, Ara, El Periódico de Catalunya o Avui (Rock & Clàssic). 

Presentació literària: El fill de l'italià

0





Mar Arenaza (Llibreria La Llopa) durant la presentació








En Mateu creix en una família trencada que no se sent seva. Des de petit lluita per deixar enrere els crits, les baralles i la misèria de la Mina, la casa més pobra de Caldes de Malavella, la que tothom evita. Aviat descobreix que els seus orígens s’amaguen darrere d’un secret del qual ningú parla però que coneix tothom: el poble està marcat per l’odissea d’un miler de joves mariners italians que s’hi van refugiar en plena Segona Guerra Mundial. Són els supervivents de l’enfonsament del cuirassat Roma, bombardejat pels alemanys el 9 de setembre de 1943 en venjança per l’armistici entre Itàlia i els aliats.
Seixanta anys després, en Mateu decideix buscar el seu pare i comença a fer -se preguntes: qui era aquell noi que xiulava cançons napolitanes i duia a rentar la roba a la seva mare? Quins eren els somnis de la Joana, que plantava clavells de poeta per escapar d’un marit bosquetà que no parava mai a casa?




Rafel Nadal i Farreras (Girona, 1954) escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a RAC1 i TV3. Ha estat director d’El Periódico de Catalunya de maig de 2006 a febrer de 2010, període durant el qual el diari va rebre nombrosos premis, entre els quals el Nacional de Comunicació. És autor d’Els mandarins (2011), un llibre de retrats sobre el poder; Quan érem feliços (Premi Josep Pla, 2012), una obra de referència de la literatura de la memòria, i Quanen dèiem xampany (2013), sobre una saga familiar a cavall de Catalunya i la Xampanya francesa. La maledicció dels Palmisano (2015) ha estat traduïda a vint i -dues llengües, i La senyora Stendhal (2017), a cinc. Ara ens presenta El fill de l'italià

Exposició “Transparències”

0


EL PERQUÈ D’AQUESTA TÈCNICA
El DNI de cadascun de nosaltres indica el dia del nostre naixement, però tots sabem que quan va arribar aquest dia, ja portàvem mesos vivint dins de la mare.
L’origen de la fotografia no l’hem pas de cercar dos-cents anys enrere, sinó  en plena Edat Mitjana i gràcies al gran Leonardo da Vinci, el geni del Renaixement. Van ser segles de gestació, durant els quals i cada vegada més, molts pintors, seguint les indicacions de Leonardo, utilitzaven una caixa amb un petit forat per a calcar la escena que tenien al davant, i després, ja en el seu estudi, copiaven el dibuix al suport definitiu, mantenint les formes, proporcions i perspectives.
Quan Niepce, a principis del segle XIX, va aconseguir fer foto-sensible una placa i fixar en ella el dibuix que feia la llum, va ésser el moment del naixement oficial de la FOTOGRAFIA , dibuix de llum.  No ha pas d’estranyar que fossin pintors i d’una manera especial els retratistes, els que adoptessin la nova tecnologia per a la seva feina i aconseguissin el seu reconeixement com una més entre les Belles Arts. De manera que no estic pas desafinant quan afirmo que: LA FOTOGRAFIA ÉS UNA ALTRA MANERA DE PINTAR.


TRANSPARÈNCIES
Havia entrat a veure una mostra fotogràfica. Era una exposició de fotografia convencional; totes les fotos emmarcades i amb un vidre al davant. Tot i que no es veia pas millor que les altres, em vaig aturar per tal d’observar-ne més detingudament  una d’elles. Barrejat amb la imatge original, m’hi vaig veure reflexat juntament amb tot el que hi havia darrera meu. Difícilment el seu autor (s’ha d’entendre que em refereixo a l’autor de l’obra de darrera el vidre) podia haver imaginat el que veuríem els  visitants, i això va ser el que em va donar la idea.
Jo també podria sobreposar, fent transparències totals o parcials, dues, tres i fins i tot quatre fotografies que es poguessin fusionar harmoniosament en una de sola, i com que no hi poso vidre, les circumstàncies del lloc i el moment en que fos observada, no l’hi afegirien res que fos aliè al seu contingut. D’aquesta manera, el visitant, que podria trobar-la més o menys encertada, el que veuria seria el que jo havia volgut que veiés.
Així va néixer aquesta exposició que avui tinc el goig de presentar-vos.


Joan Marlet i Civil
Web JoanMarlet.es


Èxit a la Supernit!

0


Milers de nens i nenes de tot Catalunya, amb l’ajut de la Nenúfar i la Matoll, han aconseguit aturar els plans malèfics del Senyor de les Ombres.

El Senyor de les Ombres, responsable dels robatoris de llibres que han patit les biblioteques, pretenia alliberar els malvats dels contes per dominar el món.



El passat dissabte 25, alguns participants ja van poder fer-se les seves pròpies orelles èlfiques que imbuïdes de la màgia èlfica positiva han aturat la màgia malvada del Senyor de les Ombres.

I avui, divendres 31, quasi una trentena de nens i nenes de Calella han participat a la segona edició de la supernit a les biblioteques i han aconseguit aturar els plans malèfics del Senyor de les Ombres.








Així va començar la supernit a les biblioteques a Calella.


Trobades d'Òpera

0

Projecte divulgatiu amb visionat de fragments d’òpera i comentaris explicatius a càrrec de la periodista i divulgadora musical, Rosa Carbonell.
"Trobades d'òpera” és una activitat gratuïta que se celebra al Teatre Orfeó Calellenc els dies indicats a les 18:30. Us hi podeu inscriure prèviament a la biblioteca. 

19 d’octubre: La fille du régiment

23 de novembre: Il Trovatore


25 de gener: Adriana Lecouvreur

22 de febrer: Un giorno di regno




29 de març: Cavalleria Rusticana





26 d'abril: La Gioconda


31 de maig: Homenatge a Montserrat Caballé, 
amb fragments dels seus rols més celebrats.