"El cinema a
Calella". Aquest és el títol del projecte en què estic treballant, amb la intenció
d’incloure en un llibre tota la informació que vàrem recollir l’equip de
guionistes de Foto-Film Calella, encapçalat per la Roser Soms i jo mateix,
l’any 1995, quan es va realitzar un extens vídeo documental sobre la història
del cinema a la nostra ciutat. Quant més temps esperes per començar, més
informació vas aconseguint, però arriba el moment d’aturar-te i planificar els
temes i capítols del llibre que t’havies proposat escriure. Encara hi ha dades
per incloure-hi, tota vegada que les persones que tenen la informació de
primera mà, estan pendents de fer-les arribar.
La intenció inicial era formar un grup de recerca per fer aquesta feina,
però els projectes que impliquen el treball conjunt de varies persones moltes
vegades no arriben a cap per manca de temps i disponibilitat. Ara intento doncs
endegar, d’una manera més personal, la proposta d’edició d’aquest llibre com
una més de les Petites Històries de la nostra ciutat... I davant la incertesa
de poder fer realitat aquest projecte, segueixo el consell d’una bona amiga i em
proposo publicar, amb el suport i a través de la Biblioteca Can Salvador de la
Plaça de Calella, un primer text, a títol d’introducció, amb la intenció
d’oferir aquesta informació a tots els interessats i estudiosos del cinema i de
manera especial als aficionats de Calella. Tan de bo aquestes primeres línies
encetin la curiositat i les ganes dels lectors a col·laborar-hi amb les seves
experiències i records. M’agradaria rebre informació i fotografies de les
vostres vivències relacionades amb el cinema, perquè estic segur que donarien
un enfocament diferent, més íntim i més personal a la seva història calellenca.
Vull agrair els consells i les aportacions dels companys Lambert Cussó,
Arcadi Lluís, Santiago Marrè, Josep Maria Vila, Joaquim Pons, Encarnació Soler,
i també altres amics i entusiastes del cinema que tenen informació de primera mà
i que espero que me’n facin arribar més, juntament amb les anècdotes i
comentaris personals, així com de les entitats
i associacions calellenques vinculades d’alguna manera a l’art de les imatges
en moviment.
I ara comencem...
J.M. Colomer Mir (de Foto-Film Calella)
colomermir@gmail.com
Les primeres
projeccions
El cinema, aquell
invent nascut a França l'any 1895, en poc temps es va escampar arreu del món. A
Calella, la primera projecció va tenir lloc el setembre de 1897 als salons del
Casino Calellenc, situat al carrer de les Creus, a l’antiga Casa Basart, amb
motiu de la Festa Major. Una crònica datada del 26 del mateix mes fa una
curiosa descripció de l’esdeveniment:
(Domènec Mir –
Compilació històrica de Calella)...“Sensacional programa d'Heliocinògrafo.
Tota aquesta setmana ha funcionat en el Casino Calellenc un meravellós aparell
que constitueix un bonic espectacle i que ha estat molt visitat. Són unes
fotografies animades que s’obtenen d’una cinta de cel·luloide de 25 metres de
llarg, en la que hi ha infinits cuadrets de fotografies instantànies que, fent
rodar una maneta, passen per davant d’un potent foco situat darrera d’una lent
d’augment. Les imatges es transmeten damunt d’una tela situada a cinc metres de
distància, en les que es fixen els ulls meravellats dels assistents que tenen
l’aparell situat a l’esquena. En apagar el llum, la sala produeix una impressió
engrescadora contemplar les vuits vistes de què consta la sessió que durà una
mitja hora. Les que agradaren més foren el pas d’un regiment de soldats, una
sortida de missa i el mar amb la gent banyant-se”...
A principis de
segle encara algú recorda el “cinematógrafo” o “animatógrafo”, com en deien en
aquell temps amb comentaris com ara: “... ne tenim un d’instal·lat al carrer
Bruguera que és llàstima no tinga més claror, les pel·lícules són del tot bones
si es poguessin veure bé i los assientos no fossin tan elàstics [...]. Desitgem
al nostre amic Emili Font (Pere Sereno), propietari del “Cinematógrafo”, molta
sort, en canvi de sa voluntat i sobre tot que no se trenqui cap més banc”.
Sembla que
l'Emili Font, un home molt popular, se les enginyava totes i, per treure’n suc,
feia una segona sessió tornant a passar les cintes al revés.
A la recentment
anomenada plaça de l’1 d’Octubre, antiga plaça de l'Hostal, o del Rei, o del
Mercat, en aquells any s’hi instal·laven, sovint, carretel·les de saltimbanquis
que delectaven grans i petits.
Aquests
espectacles s’alternaven amb sessions de llanterna màgica i, sobre tot amb la
gran novetat del cinematògraf. L’espectacle més popular era el de la família
Putifar, que en acabar la funció allargaven al públic una canya rematada amb un
embut on hi recollien les monedes. Així ho expliquen els testimonis Josep
Andreu, Domingo Mir i Ramon Mas.
A l’esquerra Josep
Andreu i Gay. I a la fotografia de la dreta Domingo Mir i Moragas conversa amb Ramon Mas i Permanyer.
Hi havia
comentaris de gent que es queixava que al cinematògraf calia ordre a l’hora
d’entrar-hi, que hi havia sessions en què era impossible entrar sense ser
atropellat, i que era un escàndol que “ni a l'Àfrica passaria”. També s’hi
troba aquesta descripció “... A la Plaça de l’Hostal hi ha instal·lades
algunes barraques de divertiment, semblant els diumenges un paralelo, puig hi
ha l'Animatògraf de P.Tur, tiro al blanc, bunyolero i caramelero. Tots fan
molts diners, puix és imponent la gran gentada que hi acut. Supliquem a la
primera autoritat que miri d’evitar la gran aglomeració de gent a l’entrada a
l'Animatògraf, puix que si per desgracia queia una criatura, no en sortiria en
vida...”. Aquestes comentaris escrits, són prou eloqüents quant a l’expectació
i popularitat del cinema en aquells primers temps.
Els locals d’exhibició
i les sales de cinema
Durant la primera
dècada del segle XX les sales de cinema que hi havia a Calella van ser: el
Casino Calellenc, la carboneria de can Brugarola (situada al carrer de Jovara),
el local de la Pau Social, el cinema de Can Noi Petit Manyà (dins el cafè
Salvanyà), el Cine Glòria i el Cine Moderno.
Hi ha un document
original del 20 de novembre de 1905 pel qual els germans José i Dolores Tenas i
Furest indiquen haver rebut de Francisco Llobet i Mallol una quantitat de
diners i "todas las sillas del cinematógrafo llamado "Casa
Petit", dándose con ello y sirviéndoles en completo pago y satisfacción de
cuanto pueda corresponderles en todo lo demás perteneciente a dicho
Cinematógrafo por la participación que en él tenia su difunto padre D. José
Tenas y Coll [...] quedando por tanto único dueño el propio Sr. Llobet y
responsable tambien de todas las deudas pendientes del mismo Cinematógrafo al
morir el causante." No s'ha pogut determinar on se situava aquesta
sala, ni si era coneguda com el cinema
de Can Noi Petit Manyà.
Entre els any
vint i trenta hi trobem: el Cinema Calellenc del Centre Obrer, el de la
Societat Cultural Benèfica de la Joventut Obrera i el cinema de la Congregació
Mariana de les Escoles Pies.
El cinema dels Pares de Família
A partir de 1950
i fins a finals dels seixanta, el cinema del Pares de Família va tenir tres
sales de projecció: una al col·legi de la Companyia de Maria (Lestonnac c/ Sant
Pere), una altra al col·legi de les Germanes Carmelites (carrer Jovara) i la
darrera a la Capella dels Dolors de la Parròquia de Calella, la qual fou
enderrocada l’any 1980.
A l’esquerra Companyia de Maria –
Lestonnac – EEPP. I a la dreta Germanes Carmelites
Capella dels
Dolors
A les Escoles
Pies també va funcionar una sala de cinema familiar des de l'any 1967 fins el
1976.
Sales comercials de cinema
Pel que fa a les
sales comercials, n’hi ha hagut tres: El Cine Salón España (carrer Jovara
conegut amb el sobre nom “Cinemascope”), el Cinema Àncora (carrer Església
cantonada amb Sant Joan), tots dos enderrocats; i la Sala La Constància que
actualment és la Sala Mozart (carrer Església), únic local a Calella que ha
continuat dedicant-se al cinema fins fa pocs anys, el 2014. En l’actualitat,
aquesta sala gestionada per l’ajuntament està en plena renovació i acull
diferents espectacles, ja siguin concerts, teatre musical, cineclub...
Cinema Salón España
Cinema Àncora
Cinema Sala Mozart
Llocs i locals on
es projectaven pel·lícules de cinema
Històrics:
Casino Calellense – 1897
Antiga carboneria Bruguerola del carrer Jovara – 1900
Cine Carrer Bruguera “Pau Social” – 1903
Plaça de l'Hostal – inicis del segle XX
Cinema Can Noi Petit Manyà (Cafè Salvañà) – 1904
La Constància (actual Sala Mozart)
al carrer de l'Església – 1905
Cine Glòria – primera dècada del segle XX
Cine Moderno – primera dècada del segle XX
Centre Obrer, – Cinema Calellenc al carrer Miquel Cuní – a partir de la
primera dècada del segle XX
Socials:
Societat Cultural Benèfica de la Joventut Obrera. – 1917-1928
Cinema Calellense Congregació Mariana de les Escoles Pies – primera
dècada segle XX – anys 40
Cinema
dels Pares de Família (anys 1940 - 1965):
Col·legi Companyia de Maria, – Lestonnac “Les Monges” – anys 1940-1950
Cine Col·legi Germanes Carmelites – anys 50
Cine Capella del Dolors – Parròquia – anys 60
Cinema Escoles Pies – anys 1967-68 i 1975-76
Comercials:
Cine Àncora – anys 1905-1985
La Constància – “Sala Mozart” – 1905
(únic cinema comercial a Calella fins l’any 2014, actualment gestionat
per l’ajuntament i en fase de renovació)
Cine Salón España – anys 1955-1968
Altres:
Casa Sindical – “Educación y descanso” (antiga seu del Centre Obrer
carrer Miquel Cuní) – Festivals de Cinema Amateur, organitzats per Foto-Film
Calella, anys 1966- 1978
Sales i pati del Museu-Arxiu Municipal – Festivals de curtmetratges en vídeo
– anys 90 i 2000
L'Esplai – Espai “La Caixa” (carrer Francesc Bartrina) – Festivals de
curtmetratges en Vídeo i DVD – anys 90 i 2000
Teatre Orfeó Calellenc – Festivals de curtmetratges en DVD – anys 2000
Ajuntament Vell – Projeccions puntuals de curtmetratges
Biblioteca Can Salvador de la Plaça – (pati) – Projeccions populars als
estius
El cinema a les revistes locals i comarcals
Entre el anys
1932 i 1936 les revistes d’àmbit local i comarcal Capaspre i Recull informen
força de les projeccions de cinema a Calella.
A l’agost de 1935,
la revista Capaspre parla de la compra
d’un aparell de cinema sonor per al centre d'Acció Social de la Congregació
Mariana, la junta de la qual era formada per Josep Maria Cabutí, Venanci Riera
i Lluís Font. L'aparell es va estrenar el 29 de setembre amb el film Las dos
huerfanitas i el documental La vida de los cartujos, a més d'alguns
curts de dibuixos animats.
En un número
posterior de la mateixa revista es comenta també que, pel mes d’octubre del
mateix any 1935, un empresari de Barcelona anomenat Navarro va inaugurar el nou
Cinema Calellenc del Centre Obrer, al carrer de Miquel Cuní.
Pel que es pot
deduir de molts articles i comentaris, segons els cercles moralistes i
eclesiàstics, el cinema s’estava convertint en un perillós element
propagandístic de l’anarquia, les esquerres i la república.
Aquestes revistes
també solien publicar recomanacions de la Secció Femenina d'Acció Catòlica que
exhortaven el públic perquè no anés a veure determinades pel·lícules
qualificades d’immorals, especialment les que passaven altres sales més liberals
o progressistes.
JM Colomer Mir –
abril 2019
Bibliografia
consultada:
MIR I MORAGAS,
DOMÈNEC (1982): Compilació històrica de
Calella. Barcelona: Edicions Cedro. p. 253
Capaspre / full informatiu
de l'Associació Cívica Capaspre-Agrupació de Veïns de Calella
Canet de Mar :
Associació Cívica Capaspre, cop. 2000-
Recull : setmanari d'informació comarcal
Blanes ; Calella :
[Blandonia], 1931-1932
