Us presentem un nou article de divulgació
de la Col·lecció Local fruit del treball d’investigació del personal de la
biblioteca. En aquesta ocasió es tracta d’un esbós biogràfic de Tomàs Gener
encapçalat per un carta, una carta escrita a Nova York. ¿Qui era Tomàs Gener?
¿Què hi feia a Nova York el 1824?
Tomàs Gener i Bohigas fou un calellenc dels que avui
anomenaríem emprenedor. Va fer les Amèriques de ben jove i va arribar a ser un
prohom de la política a la Cuba colonial.
La seva vida transcorre durant els anys de la invasió napoleònica, la
Constitució de 1812 i la restauració absolutista. Fou aquest retorn al ranci
domini borbònic que el va obligar a exiliar-se als Estats Units. I és des
d’allí, des de Washington, Filadèlfia o la Nova York de principis del segle
XIX, que escriu a la seva família. Són
aquestes missives, personals i alhora àmpliament descriptives, les que ens
aporten el collage d’un món que ja començava a ser frenètic; un món “modern” al
qual Tomàs Gener es va veure abocat.
Volem agrair la generositat d’un familiar que ens ha
permès tenir accés al contingut d’aquesta carta.
Tomàs Gener i Bohigas Foto: EcuRed
Tomàs Gener va néixer a Calella el 13 de març de 1787,
però com que Calella forma part del Bisbat de Girona, en alguns estudis
biogràfics se situa el seu naixement a la veïna Calella de Palafrugell.
Partida baptismal Font: Tomàs Gener: del hispanismo ingenuo a
la cubanía pràctica de José Conangla
Molt jove, amb només 13 anys, Tomàs Gener va ingressar
com a alumne a l’Escola Nàutica de Barcelona (1) i va continuar els seus estudis a l’Escola de
Pilots d’Arenys de Mar. Se li va assignar una plaça a la fragata Nuestra Señora
de los Dolores del patró Pedro Guash, de la matrícula de Barcelona, que feia la
ruta a Veracruz (el port més important del golf de Mèxic).
La invasió napoleònica (Guerra del Francès, 1808),
l’abdicació dels Borbons a favor de José Bonaparte (abril de 1808) i la
situació bèl·lica i de greu inestabilitat política que es viu amb la creació de
les Juntes Provincials van motivar que Tomàs Gener s’embarqués amb el seu germà
amb destinació al territori espanyol d’ultramar, concretament a l’illa de Cuba.
Van arribar a la ciutat de Matanzas un 3 d’octubre de 1808 i allà Gener es va
implicar de ple en els negocis naviliers iniciats pel seu avi, també pilot. (3)
Tomàs Gener no sols va prosperar en el negoci familiar
sinó que decidí implicar-se en els afers
públics de la ciutat, i es guanyà l’amistat i estima dels seus veïns. L’any
1817 va ser escollit regidor síndic de l’Ajuntament i va presentar un nou pla
d’Ordenança Municipal. Va fer amistat amb el tinent coronel O’Farrill, un dels
fundadors de la Sociedad Económica Amigos del País (2), dedicada al
desenvolupament econòmic i social de l’Illa. A instàncies de la societat i amb
la col·laboració del governador Juan Tirry, Tomàs Gener va inaugurar la primera
escola pública de Matanzas i va designar com a director Ambrosio José González
uns dels professors amb més prestigi de Cuba.
Aquell 1817, també va contraure matrimoni amb Guadalupe
del Junco y Noriega, membre d’una de les famílies més riques i amb renom de
l’illa, i aviat varen tenir el seu primogènit: Benigne.
Guadalupe del Junco i Noriega i el
seu primer fill Benigne Gener Foto:
Dolores Aguirre
Entretant a Espanya, Ferran VII es veu obligat a
restablir la Constitució de 1812. Durant el Trienni constitucional
(1820-1823) Leonardo Santos Suárez, el
pare Fèlix Varela i el nostre protagonista, Tomàs Gener, són escollits diputats
a les Corts espanyoles en representació de Cuba: Gener va presidir les Corts la
legislatura de 1823.
Llistat de presidents del Congres
dels Diputats. Fitxa de Tomàs Gener
Gener i altres diputats varen votar a favor de la
destitució, per incapacitat, del monarca espanyol. Quan va ser restituït
l’absolutisme, tots els que havien votat en contra del rei Ferran VII varen ser
perseguits i condemnats a mort. Tomàs Gener, que en aquella època es trobava a
Cadis, va aconseguir fugir a Gibraltar i d’allí embarcar-se cap a Nova York.
L’any 1825 Tomàs Gener va poder reunir la seva muller
Guadalupe i el seu fill Benigne a Nova York. Instal•lats ja en territori
estadounidenc, és allí on naixerien els fills Plàcid, Just, Mercedes i
Prudència.
Plàcid Gener i el seu germà
Justo Foto: Dolores Aguirre
Durant aquells anys, Tomàs Gener va seguir compromès
amb els seus compatriotes exiliats, com ell, i
pendent del que anava succeint a Matanzas.
Durant la Regència de Maria Cristina (1833-1840) es va
aprovar una amnistia general amb els exiliats, que Tomàs Gener va aprofitar per
tornar a Cuba l’any 1835. Abans de la seva marxa el Claustre de la Universitat
de Columbia el va investir doctor Honoris Causa en Lleis i moltes publicacions
neoyorquines se´n van fer ressò. A Cuba va ser rebut efusivament pels seus conciutadans, amb
salves, banda militar, obsequis i un banquet que durà diversos dies.
Un cop instal·lat no va trigar gaire a iniciar les
seves activitats, entre elles, la inspecció de les escoles gratuïtes. Gener
sempre va defensar la necessitat de millorar la qualitat de l’educació així com
reformar les institucions colonials per evitar la corrupció entre els
funcionaris.
La renovació de la directiva de la Diputació Patriótica
va suposar la seva elecció com a president i la seva primera tasca va ser
impulsar la creació de la Biblioteca Pública de Matanzas.
Biblioteca Gener y Del Monte
inaugurada el 8 de febrer de 1835. El seu fons més valuós es el diari “La
Aurora” degà dels diaris cubans al segle XIX, editat a Matanzas entre els anys
1829 i 1899, quan aquesta ciutat va destacar com a un important centre
cultural.
Pocs mesos després del seu retorn a l’illa, Tomàs Gener
va emmalaltir i es va recloure a la finca que posseïen a la Vall del Yumurí.
Quan ja semblava recuperat, el carruatge amb el qual viatjava va patir un
accident de trànsit. Tomàs Gener es va trencar el turmell. Va morir al cap de
pocs dies (el 15 d’agost de 1835), possiblement del tètanus. Tenia 48 anys.
Valle Yumuri, Matanzas, Cuba
Licensed under Public Domain via Wikimedia
Commons
Notes:
(1) L’any 1755 s’havia creat la Real
Junta Particular de Comercio de Barcelona per vetllar pel foment de l’activitat
econòmica de la ciutat i l’expansió del comerç amb Amèrica. Aquest
desenvolupament requeria disposar d’un bon nombre de mariners, ben formats, per
pilotar la creixent flota de naus que
comerciaven a ultramar i per aquest motiu es va fundar l’any 1769 l’Escola Nàutica per a l’ensenyament de
les Arts de la Navegació.
(2) La Sociedad Económica Amigos del
Pais fou una institució creada a l’Habana l’any 1792 durant el regnat de Carles
IV similar a altres que ja funcionaven a Espanya, Irlanda o Suïssa. El seu
principal objectiu era recolzar el creixement de la economia -l’agricultura,
l’indústria i el comerç- i el desenvolupament
de la cultura.
(3) Al Museu Arxiu Municipal de
Calella Josep Maria Codina i Bagué es conserva documentació a l’arxiu Moreu que
ens dóna pistes sobre els negocis naviliers d’ultramar del pare de Tomàs Gener
des de l’illa de Mallorca.
Bibliografia:
Conangla Fontanilles, José. Tomás
Gener: del hispanismo ingenuo a la cubanía pràctica. La Habana, 1950.
Martí, Carlos. Los catalanes en
América: Cuba. Barcelona: Minerva, 1922.
Piñera Hernández, Oscar A. La
Diputación Patriótica de Matanzas. La contribución al desarrollo sociocultural
de la Sociedad matancera. Disponible a:
EcuRed: conocimiento con todos y
para todos. Disponible a:
Agraïments:
A Isabel Buscató i Costa
bibliotecària del Port de la Selva i a Dolores Aguirre Echevarria per les fotos
de la família de Tomàs Gener.
A Maria Janer Ballester per la
informació facilitada sobre Tomàs Gener i Bohigas.
