Les
Biblioteques del Maresme presenten la guia de recursos del 2018, Singularitats naturals del Maresme, on es recullen aquelles curiositats o peculiaritats
naturals presents a tots els municipis de la comarca. Al Maresme hi ha una gran riquesa natural per
descobrir. Amb aquesta guia, les biblioteques volen despertar la curiositat i
l’interès per conèixer espais naturals, així com la flora, la fauna, els boscos
i el mar.
El Corb marí a la Roca Grossa de Calella
Feu un recorregut vora mar cap a
les roques. Hi veureu uns ocells marins, instal·lats a la Roca Grossa i més
enllà, cada vegada més nombrosos entre Calella i Sant Pol. Formen part del
nostre paisatge. La ruta del corb marí és
una ruta recomanada per l’Ajuntament als turistes.
El corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), és un ocell
de color fosc de l'ordre dels pelecaniformes. D’alçada fa uns 80 centímetres i,
obertes, les ales fan un metre. Pot pesar
dos quilos. Té el
cap petit, amb un plomall. El bec llarg i corbat, el coll flexible, i presenta
membranes a les potes, per nedar.
Habita
als penya-segats, fa vida sedentària i
gregària. Deixamolts
excrements, que es veuen
de lluny pel seu
color blanquinós.
La població ibèrica de corb marí emplomallat
més nombrosa es troba a les Illes Balears, principal àrea de cria. La
nidificació a Catalunya es dóna a la Costa Brava. Al Maresme apareixen cites
a partir dels anys 80. Però ara, en els darrers anys han augmentat molt al nord
de la comarca: Roques Blanques a Canet, Roques de la Murtra a Sant Pol, Roca
Grossa a Calella.
Mengen
fàcilment peixos, ja que tenen gran habilitat per capbussar-se fins a uns 10 metres
de profunditat. Prefereixen els sonsos, ara que també ha prosperat aquí aquesta
població marina.
Durant
tot l’any són a les nostres costes els joves, reconeguts pel seu pit blanc. A
l’ hivern, els adults marxen a criar a les Balears. Amb algues i branques fan el niu i, entre el març i el maig, fan la posta de tres ous de color blau pàl·lid. Els
coven durant 31 dies i en 48 o 58 dies més, els polls ja poden volar.
El biòleg Enric Badosa, des de l’any 1997 fa un seguiment d’aquesta població,
en especial a la Roca Grossa.
Anna
Maria Tudurí Gibeli
Biòloga
Bibliografia
Atles dels ocells nidificants del Maresme. Barcelona : Fundació
Territori i Paisatge, 2005. 184 p.
BASSA
I VILA, Oriol; FARELL I GARRIGÓS, David; PUJOL I COLLET,Joan. Els
Boscos delMaresme. Argentona
: Natura, 1997. 158 p. ISBN 8492089237
BASSA
I VILA, Orio; NAVARRO I BONAMUSA, Oriol. Guia
bàsica delsMamífers del
Maresme. Argentona : Natura, 1993. 52 p.
CORDERO-TAPIA,
Pedro Javier. Las Aves del Maresme : catálogo, status y fenologia.
Barcelona : Universitat de Barcelona, 1984. 372 p. ISBN 8475281125.
CUNÍ
Y MARTORELL, MiguelCatálogo
metódico y razonado de los lepidópteros que se encuentran en los alrededores de
Barcelona de los pueblos cercanos y otros lugares de Cataluña ... Barcelona
: Impr. Tomás Gorchs, 1874. 232 p.
CUNÍ
Y MARTORELL, Miguel. Datos para una
flora de los insectos deCataluña.
Madrid : Fortanet, 1898. 29 p.
CUNÍ
Y MARTORELL, Miguel. Fauna
entomológica de la villa de CalellaMadrid
: Fortanet, 1898. 63 p.
LLOBET
I FRANÇOIS, Toni. Flora i fauna dels
Parcs Montnegre, Corredor, Serralada Litoral i Serralada de Marina / Toni
Llobet i François. Figueres : Brau, 2010. [127] p. ISBN 9788496905405.
I el dissabte 28: Taller de dansa en família a càrrec d'Eva Turró i "Remors de Sant Jordi", lectura pública dels textos escrits pels alumnes dels cursos de català.
Escriure tumultuosament, viure
intensament, posar-hi ordre. El calellenc Joan Rebagliato (1969) s’hi esforça
de sempre sense tenir gaire clara la diferència entre vida, literatura i
llengua.
Són fruit d’aquesta tensió els contes
poètics de Camins en el temps (Premi
Joan Castelló, 2004) i Temps de llops
(Premi Francesc Grau dels Jocs Florals de Calella, 2017); la narració
existencialista El parany (menció en
el Premi mossèn Romà Comamala, 2005), i les novel·les Amb la pell estripada (Premi JoEscric, 2006) i Embarcats (Premi literari Vila d’Ascó, 2011). I aquest llibre
d’ara.
Passada la boira, per un mar de vidre,
la canoa avança a rem. En George, en Frank, l’Urso, en Carlo, el Català i
l’Alexandros es miren en silenci l’illa enigmàtica del tresor.
Al llarg de dos anys escrupolosament
anotats en un dietari, el Revenge, ara fondejat, els portarà pel mar de les
Antilles entre batalles guanyades i cames perdudes, en companyia d’éssers
fantàstics i de John Silver, entre els vius i els morts, en un intent de
resoldre l’enigma de l’illa, que no és altre que l’enigma de la vida. Perquè a
l’inici del segle xviii els pirates es debaten —com tots nosaltres— entre la
set de llibertat i el desig de llançar l’àncora.
