Torre dels Anglesos

Us presentem un nou article de divulgació de la Col·lecció Local fruit del treball d’investigació del personal de la biblioteca. En aquesta ocasió dedicat a la desapareguda edificació coneguda com la Torre dels anglesos.

Temps era temps calellencs i visitants de la nostra vila restaven embadalits davant d’un edifici singular amb aspecte de palau de fades que mirava al mar. Era conegut com la Torre dels Anglesos i era un tret distintiu de la ciutat que aportava bellesa enmig del que començava a ser una trista catifa de blocs de pisos. Malauradament desconeixem qui va ser el genial arquitecte però gràcies a la revista local Estela hem pogut esbrinar-ne alguns altres detalls. 

Segons ens explica J. C. Sans, cronista de l’Estela, va ser un distribuïdor de maquinària tèxtil de nacionalitat britànica, Isidor Diezlin, qui es va fer construir la Torre l’any 1898. Sembla que el propietari va anar comprant diverses cases de pescadors i va anar edificant en diverses fases, ja que es podien distingir estils diferents entre la façana del carrer de Jovara, el cos central amb les esveltes torretes i el pavelló neo-arabesc amb balconades modernistes sobre el jardí que donava al carrer d’Anselm Clavé. La finca donava a dos carrers paral·lels: Jovara, 235-238, i Anselm Clavé, 125.

A finals del segle XIX Calella estava en plena efervescència de la indústria tèxtil. Llobet i Guri havien inaugurat l’any 1891 la fàbrica Vapor Nou al carrer de Bruguera amb telers sistema Cotton portats d’Alemanya i de ben segur es necessitaven especialistes en la nova tecnologia a vapor. Possiblement Diezlin, com a representant de maquinària, va trobar fàcilment ocupació a la comarca. Va viure a la torre amb la seva família fins que la va posar en venda cap al 1926. Sembla que unes quantes persones s’hi van interessar i que entre els principals empresaris tèxtils del municipi, Zenon Nicolau i Josep Llobet, va haver-hi certa pugna per avançar-se en la compra. Finalment va ser Nicolau qui la va adquirir completament moblada i diuen que a bon preu.

Sans va tenir la sort de poder visitar l’edifici a finals dels anys 60 i ens el descriu així:

“Vàrem seguir per el menjador que, juntament amb una grandiosa sala, un fumador, un despatx i la cuina, componen la planta baixa. Pujant, per una escala, per anar als pisos i mirant cap a dalt, es veia una vidriera que feia de sostre al final.

La primera planta està formada per tres habitacions grans i dues de petites. L’emoció que sentia era immensa; tan sols lamento no conèixer els estils dels mobles i de la decoració, per poder-los-hi donar una idea de lo formós que era tot. El mobiliari, amb els seus complicats dibuixos i ornaments, i les pintures del sostre i l’empapelat de les parets, malgrat els anys que han passat, estan intactes com si fos nou.

El segon pis, ja els mateixos anglesos el varen deixar sense acabar i es compon de set dormitoris petits. Des de una finestra, es domina el grandiós jardí amb el xalet d’estil morisc al fons. Després vàrem pujar a la terrassa, on les torres estaven ben a prop, i malgrat l’alçària dels edificis del voltant, es dominava una gran vista del Passeig de Mar i de tota la ciutat. Finalment, i guiat sempre per l’amable senyoreta Pilar Martí i Nicolau, vaig poder veure el xalet de decoració mora”.

A finals dels anys 70 els fills de Zenon Nicolau­ (Lluís, Teresa i Francesc) van decidir despendre’s de la propietat i exploren la possibilitat que l’ajuntament l’adquireixi, sense èxit. L’alcalde de la ciutat és en aquell moment Lluis Mayà i Casadevall. Finalment, el 31 de gener de 1979 el consistori va donar permís per construir edificis destinats a habitatge i es produeix l'enderroc de la Torre, dos mesos abans de les primeres eleccions municipals democràtiques. Aquest fet va provocar nombroses mostres d’indignació i tristesa per la pèrdua d’un dels edificis més estimats i admirats a Calella.

A la pàgina web de Ràdio Calella Televisió es pot veure la demolició de la Torre dels Anglesos a la sèrie Enderrocs, produïda per Foto-Film Calella, que ha esdevingut un valuós testimoni dels enderrocaments històrics de la ciutat. 

Veure Enderrocs

Bibliografia consultada:

SANS, J. C. La Torre dels Anglesos. Revista Estela núm. 523 de 2 de desembre de 1967, p. 5. [en línia] Disponible a: trencadís.diba.cat