Francesc Costa Oller acaba de
publicar El camí Real de França un
recull de relats de diversos viatgers al seu pas pel Camí Ral i com són
acollits a les viles i hostals que voregen el camí.
Però quina opinió despertava en els
viatgers de l’època el seu pas per Calella?
“Vila sota roques i obrint la plana
que duu a la Tordera. Cuelbis diu que Calella es buen pueblo (1600). Per
Borsano: “Este lugar es grande de mucho comercio. A la orilla de la mar, donde
son las barracas de los pescadores, tiene una torre muy buena con su
artilleria” (1685). Però és el segle divuit quan tot es fa més gran amb
l’empenta dels negocis, i els viatgers fan notar que Calella no és poca cosa.
Ponz diu que la vila: es de las mejores de toda esta costa, con bastante
propiedad en calles y caserío” (1767).
Per Young és un poble: ple
d’indústria (1787). Maldà diu que: “ la gent són la més mariners y pescadors (1790).
Zamora escriu que: “es el pueblo más gracioso que hemos visto en nuestro viaje
, por la rectitud y anchura de sus calles, regularidad de sus edificios,
limpieza y aseo de las casa y calles (1790). Bourgoing fa notar que: “ es
treballa bé el cotó, la seda i les puntes” (1793). Per Beramendi: “es el major
pueblo de toda la costa, y sus habitadores muy industriosos y comerciantes”
(1793).
El segle dinou continuen els elogis.
Laborde parla de les: “fábricas de aguardiente, de áncoras y astillero, y las
mugeres y ninos hacen encaxes y redes de pescar” (c1800). I Boada detalla que:
“tiene varias fábricas de medias de algodón de punto de telar” (1802). Cuynat
parla de: “la petita vila de Calella en un lloc ben construït i molt bonic i té
2.400 habitants. S’hi fan blondes i encaixos”. (1824)Bourgoing parla d’una
vila: “de renom per les seves aigües minerals, situada al costat del mar i sota
un rocar elevat. És un bonic llogaret voltat de llimoners i adornat de cases a
la italiana” (1833).
Un segle de progrés: “Calella es hoy
una población moderna, no conservando apenas restos de sus primitives
pobladores; su población pasa de 3.000 habitantes; la circundan belles colines
cubiertas de Huertas y viñedos, y sus calles son limpias, rectes, espaciosas, y
llenas de construcciones modernes, contándose muchos edificios de verdadera
magnificiencia. Por su posición topogràfica y la poesia de sus contornos, así
como por la bondad y caràcter apacible de sus moradores, á ella acuden durante
el verano muchas famílies de Barcelona, Gerona y de diferentes ciudades de
Cataluña, a tomar baños de mar y á respirar las frescas brisas marinas” (1880).
Bibliografia consultada:
Costa Oller, Francesc. El Camí Real de França. I. Història. Col·lecció: Per camins
històrics. Mataró, 2016
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta!