Exposició: “Cafè
Ciutat”. Dins dels actes de la Quinzena Solidària 2015. Organitza: Consell
Municipal de la Solidaritat i Ajuntament de Calella. Quinzena solidària.
Exposició de fons: - de l’1 al 15 “Tot, té una
explicació: Aliens!”
Els dijous 7, 14, 21 i 28 a les 10.30h Club de lectura de novel•la històrica amb el llibre
Memorias de Adriano de Marguerite
Yourcenar. Coordina: Josep Lluís Lozano. Inscripcions obertes.
Els divendres 8, 15, 22 i 29 d’11h. a 12h Tertúlies en català a
càrrec de la voluntària lingüística Montse Servat. Organitzen: Oficina
de Català de Calella i Biblioteca.
Dilluns 4, a les 19h Club de lectura Llibre Obert amb
el llibre 14 de Jean Echenoz.
Coordina: Lluís Barri i Vila.
Dissabte 9, a les 11,30h Taller infantil “Temps de Flors”.
Cal inscripció prèvia.
Dijous 14, a les 18h a l’Ajuntament vell sessió del Club de lectura sèniorTardes de Tertúlia entorn del llibre Victus d’Albert Sánchez Piñol. Coordina:
Quima Martínez Codina. Organitzen Ajuntament de Calella i Biblioteca.
Dissabte 16, a les 11,30h Taller infantila
càrrec de Mabi. Cal inscripció prèvia.
Dijous 21, a les 18h Hora del conte amb el títol “El
color de la sorra” (conte sahrauí), a càrrec de l’Associació Solidària Malgrat
amb el Sàhara. Dins dels actes de la
Quinzena solidària.
Dimecres 20, a les 19h. Club de lectura en anglèsLet’s Read! Amb el llibre Tess of the d’Urbervilles de Thomas
Hardy. Coordina: Sîan Mathias.
Dissabte 23, a les 11,30h Hora del conte amb els contes “La
petita caputxeta africana” i “Rafara” (conte popular africà), a càrrec de
l’Associació per l’Agermanament sense fronteres. Dins dels actes de la Quinzena
Solidària.
Dijous 28, a les 18h a l’Ajuntament vell. Taller de
memòria per a la gent gran. Organitza: Ajuntament de Calella. Coordina: Quima
Martínez.
Dissabte 30, a les 11,30h Taller infantil d’scrapbooking
llibreta personalitzada a càrrec de l’Habitació de paper. Cal inscripció
prèvia. Nens entre 5 i 9 anys.
A la biblioteca Can Salvador de la Plaça, vam
fer una lectura-taller del conte La Caputxeta vermellade Roberto Innocenti. Ara les caputxetes inventades, pels lectors i
participants d’aquesta lectura, ja estan publicades al portal Gènius. Mireu i
gaudiu de les obres dels nostres artistes.
El dia de Sant Jordi, la biblioteca Can
Salvador de la Plaça regala un exemplar
de la Guia Balls i danses del Maresme
als usuaris del servei de préstec.
LesBiblioteques
Municipals del Maresmepresenten,
com cada any pels voltants de Sant Jordi, la guia de recursos comarcal que
enguany està dedicada aBalls i
Danses tradicionals. Es tracta
d’un recull inèdit de tota aquella informació sobre balls populars de les
poblacions de la nostra comarca: des de balls genèrics a ocasions de ball; des
de balls socials en què participava tothom al ball restringit a un grup que el
representa.
Esperem que aquestes
pàgines us despertin el desig de conèixer les danses tradicionals de més a
prop.
Us presentem
doncs amb molta il·lusió aquesta guia que esperem que sigui un pas
El dia 22 d'abril, a les 7 de
la tarda celebrem la III Revetlla deSant Jordi, a la Biblioteca Can Salvador
de la Plaça de Calella, la festa i celebració de les biblioteques públiques.
Amb la Lectura pública del conte que recrea la llegenda
de “la llopa de Calella”. Un conte escrit pels alumnes de suficiència de l’Oficina
de Català.
A les darreres adquisicions en Dvd trobareu títols com Begin Again, on la música defineix l’amor, dirigida per John Carney amb
Keira Knightley. Clàssics com La
hija de Ryan, amb Robert Mitchum. Las ventajas de ser un marginado, adaptació del llibre de l’autor-director Stephen Chbosky, que
ha estat tot un bestseller.
Amb Futbolín o Rio 2, trobareu pel·lícules d’animació per a tota la família. I no
oblidem a l’entranyable Mic, que amb la seva bicicleta recorre l’espai màgic que separa la
primavera de l’estiu.
A
la secció de còmics de la biblioteca hi trobareu MOLT MÉS que el Jep i Fidel, Àsterix
o el Massagran.
4
botons de mostra:
Mi amigo Dahmer de Derf Backderf
I
si el teu company de pupitre a l’escola, aquell avorrit Jeffrey Dahmer, acaba
esdevenint un assassí en sèrie, el tristament famós “carnisser de Milwaukee”?
Todas las superadas, de Maitena
Recull
hilarant de les tires còmiques de la genial, irònica i mordaç il·lustradora
Maitena sobre la vida quotidiana de la noia d’avui.
L’onada, d’ Stefani
Kampmann (basat en l’obra de Morton Rhue)
Com
i d’on sorgeix el totalitarisme? Un professor en una aula d’una escola decideix
fer un experiment sociològic pertorbador.
Los surcos del azar, de Paco Roca
Una
novel·la gràfica és una NOVEL·LA que no sols es llegeix amb text sinó també amb
imatge.
“Los surcos del azar” es
una novel·la sobre la guerra civil, sobre la segona guerra mundial, l’alliberament
de París i tot allò que ara es coneix com a “memòria històrica”. Però és, per
damunt de tot plegat, la historia de la vida d’uns homes i unes dones i els temps
convulsos que els van tocar viure.
Us presentem un nou article de divulgació de la Col•lecció Local fruit del treball d’investigació del personal de la biblioteca. En aquesta ocasió es tracta del Cant de l’Àngel, un acte litúrgic que escenifica l’anunci a la Verge Maria de la resurrecció de Jesucrist. Calella és l'única població del Maresme, i una de les poques de Catalunya, en què es manté la tradició del Cant de l'Àngel.
Josep Canovas i Gay
El Papa Benedicte XIV va establir l’any 1742 que durant la Pasqua (des del dia de la Resurrecció fins la Pentecosta) s’havia de substituir la pregària de l’Àngelus pel càntic Regina Coeli. Sembla que l’origen es remunta al segle VI, quan el Papa Sant Gregori el Magne, durant una visió, va contemplar els mateixos àngels interpretant el cant.
Calella és l'única població del Maresme en què es manté la tradició del Cant de l'Àngel. A la nostra població el protagonista és un nen o una nena que des del balcó de l'Ajuntament interpreta el cant Regina Coeli amb acompanyament de piano. La pianista Rosa Maria Brunet ha estat l'encarregada d'escollir les veus dels infants que han de fer d'àngel des del 1966. El primer a qui va ensenyar la lletra en llatí i la melodia del cant, va ser el seu fill gran, en Daniel Rangil. Després va animar altres nens de la família i va anar buscant bones veus entre els infants d’altres cases de Calella.
Cant de l’Àngel interpretat per Aleix Bachs Esteban, 2010.
Josep Andreu i Gay ens explica al seu llibre Calella típica II que Ramona Vilà de Badalló era la mestra de fer palmes per beneir durant la Setmana Santa. Les administradores portaven els palmons beneïts que havien de servir de matèria primera per confeccionar les palmes del Diumenge de Rams, per les quals pagaven un duro. Les recollien fetes el dimecres al vespre o dijous al matí i elles s’encarregaven de guarnir-les. La darrera palma i més fresca era la que lluïa l’Àngel i era costum que se la quedés la seva família en acabar el cant.
“A l’Àngel, que després d’actuar anava a fer visites, era tradicional que l’Ajuntament li donés carn, així com l’Obra i també les Monges. Tots li donaven unes carnisseres de carn [1 lliura carnissera de carn = 1200 g]. Quant a això, cal aclarir que l’Ajuntament, segons les possibilitats de cada any i fins la caiguda de la Monarquia, donava una quantitat de carn, amb el mínim d’una carnissera, per a fer a la brasa. Quan els anaven a ensenyar per les cases, els donaven objectes o diners, i la ruta s’acabava anant a fer-los retratar. L’Obra es cuidava d’anar a buscar l’Àngel a casa seva i tornar-lo al domicili.”
Josep Andreu ressalta que l’Àngel vestia tradicionalment alba, una túnica blanca que cobria tot el cos, i que el primer que va portar ales va ser Josep Cànovas i Gay a principis dels anys 20.També ens ofereix una llista d’àngels, amenitzada amb comentaris personals, però sense especificar l’any de participació:
Ramon de Saleta
Llorenç Romaguera Moragas
Quirze Marges Nualart
Bachs, casat a can Gay
El marbrista Segarra que va marxar a Amèrica
Fèlix Llobet Nicolau de Can Llobet-Guri
Camil Crous, caputxí de les Missions
Josep Pera Masó
Joaquim Vilar Bosch
Josep Cànovas Gay, primer que va portar túnica, que avui és a la presó (1941)
Josep Aparicio Gómez, xicot que tenia aparença de nena, fill d’un excarrabiner
Rafel Garriga Vilar, mort a la guerra
Ramon Gay Xifra, fill d’en Teodoro, mort d’enfermetat
Santiago Nualart Villaret, mort en un bombardeig a Granollers
Ramon Castells, tants anys tenor a la Companyia de Can Salom
Un noi del noi d’en Joan Verdura (Josep Mª) que ara estudia al Seminari (aquest darrer va ser últim abans de la revolta)
Francesc Castells Pica
Bonaventura Piquer Izquierdo
Josep Serras Pla
Juli Mons Nogué
Manel Vila Boadas
Santiago Soteras Fabré
Després de la guerra:
Francesc Verdura Torrent
Tomàs Mallol Codina
Joan Gil Teixidor
Agustí Llobet Piquer
1942 Joan Gil Teixidó
1943 Joan Gil Teixidó
1944 Joan Gil Teixidó
A partir de 1947 tenim el llistat complet gràcies a la revista Estela.
1947 Pere Mas Tresserras
1948 Miquel Feliu
1949 Joaquim Gelmà Puigvert
1950 Josep Vilà Medrano
1951 Josep Vilà Medrano
1952 Josep Zurano
1953 Joan Amigó Gisbert
1954 Joan Amigó Gisbert
1955 Francesc Feliu
1956 Joaquim Feliu
1957 Juan Manuel Valero Sala
1958 Josep Ma. Serrano Dausà
1959 Josep Ma. Serrano Dausà
1961 Alfons Serrano Dausà
1960 Alfonso Serrano Dausà
1961 Alfonso Serrano Dausà
1962 Santiago Camps Montaña
1963 Santiago Camps Montaña
1964 Arcadi Lluís Salom
1965 Maria Teresa Lluís Salom
1966 Daniel Rangil Brunet
1967 Daniel Rangil Brunet
1968 Daniel Rangil Brunet
1969 Albert Gras Cabutí
1970 Joaquim Gras Cabutí
1971 Josep Ortet Gallart
1972 Joaquim Gras Cabutí
1973 Joaquim Gras Cabutí
1974 Josep Ramon Rangil Brunet
1975 Josep Ramon Rangil Brunet
1976 Salvador Gras Cabutí
1977 Josep Ma. Gibert Llobet
1978 Francesc Roche Aliva
1979 Francesc Roche Aliva
1980 Francesc Roche Aliva
1981 Francesc Roche Aliva
1982 Jordi Feliu Horta
1983 Jordi Feliu Horta
1984 Ignasi Casas Carbonell
1985 Mireia Gras Cabutí
1986 Sergi Ten Gómez
1987 Jordi Zamora Fernández
1988 Jordi Zamora Fernández
1989 Marc Noheras Llobet
1990 Marta Tarridas Ortet
1991 Robert Gómez Ten
1992 Oriol Villaret Lloret
1993 Jordi Torrent Ametller
1994 Meritxell Viñas Tió
1995 Laura Molina Molina
1996 Marta Forest Feliu
1997 Àgueda Coll Aguilar
1998 Sergi Ariaca Campeny
1999 Sergi Ariaca Campeny
2000 Sergi Ariaca Campeny
2001 Liliana Rangil Vila
2002 Liliana Rangil Vila
2003 Pau Noheras Tubert
2004 Maria Vives Mas
2005 Maria Vives Mas
2006 Maria Vives Mas
2007 Maria Jiménez Flores
2008 Maria Jiménez Flores
2009 Oriol Terricabras Mateu
2010 Aleix Bachs Esteban
2011 Pau Feliu Pruna
2012 Clàudia Mateo Marré
2013 Clàudia Mateo Marré
2014 Eloi Terricabras Mateu 2015 Meritxell Abadia de Barbará Agell 2016 Selena Zapero Guerrero 2017 Júlia Gómez Grima 2018 Aleix Cardó 2019 Paula Planas Canales 2020 Arnau Miranda
2021 Aina Esqueu Mas
2022 Adrià Gòmez
2023 Daniela Llamazares
2024 Mariona Xandri.
Mariona Xandri (veu) amb direcció musical de Sònia Montañola (2024)
Daniela Llamazares (veu) amb direcció musical de Sònia Montañola (2023)
Adrià Gòmez (2022) des del balcó de l'Ajuntament, amb Núria Grima a la direcció musical.
Aina Esqueu (2021) des del balcó de l'Ajuntament, amb Maria Vives a la direcció musical.
Amb públic, i distància social, a la plaça.
* L'any 2020, l’Arnau va tornar a interpretar el Cant de l’Àngel el dissabte 30 de maig, a les 20 h. i el diumenge 31 de maig, Dia de Pentecosta, a les 12 h. a la Parròquia de Calella. Ja que el confinament de la Covid-19 va impedir una interpretació amb públic el 12 d'abril. * L’any 2.016 Rosa Maria Brunet ha cedit l’acompanyament amb piano, que feia des de 1966, a Núria Grima. Un reconeixement a la Rosa Maria que durant 50 anys –que es diu aviat- ha realitzat l’acompanyament musical.
Paula Planas, acompanyada al piano per Lourdes Bartolí de l'escola de música de Can Llobet
2018 Aleix Cardó
2007 Maria Jimenez Flores
Bibliografia consultada:
MASSONS, Josep Maria. Tarifes d’honoraris dels cirurgians de Manresa i Barcelona de 1774. Gimbernat: revista catalana d’història de la medicina i de la ciènciaVol. 15 (1991)
ANDREU I GAY, Josep. Calella típica II: pàgines viscudes calellenques. Ajuntament de Calella, 1985.
Agraïm la informació aportada per Montserrat Esteban Soteras.
Partitura de “Regina Coeli”, anònim. Actualment es canta l’harmonitzada per M. Rosa Brunet.
