Avui 5 de gener, per la vigília del Reis d'Orient, la biblioteca estarà oberta de matí i no pas per la tarda. L'horari serà de les 10 a les 14 hores.
Els preguem que disculpin les molèsties que això pugui ocasionar.
Exposició: Silencis que parlen
Del 28 de gener al 18 de febrer
Des del 28 de gener, es podrà veure a la biblioteca el projecte del col·lectiu artístic Art-en-tres, format per Dominika Bras, Rosa de los Santos i Roser Soms. Les obres estan inspirades en el llibre Reflexos de la lluna a l'aigua, de Roser Soms, i presenten el silenci com un espai interior que pot ser alhora una font d'inspiració.
Presentacions de llibre (gener 2026)
Una història que contar
Ikram Zaytouni
Divendres 16 de gener
18:30 hores
Aquest llibre, basat en la vida de l'autora, representa una conversa entorn la identitat, migració, els xocs culturals, l'educació, espiritualitat, salut mental i les històries que transformen.
Implacable
Carla Benito Egea
Dissabte 31 de gener
12:00 hores
Implacable és un viatge cap endins, escrit des de l'honestedat. Parla de l'amor, ansietat, la pèrdua, la família, la culpa i la curació. Aquest llibre és per aquells que es creuen trencats, per a qui sent massa, per aquells que lluiten sense que ho notin els demés.
Hores del conte (gener 2026)
Comencem aquest 2026 amb dues Hores del Conte per als més petits, recomanades ambdues per a infants entre 1 i 3 anys, i una Hora del Conte especial al Campament Reial.
El tió dormilega, a càrrec de Piruleta Contes
Divendres 2 a les 18:00 hores.
Aquesta activitat es farà al Campament Reial, al Parc Dalmau de Calella.
.jpg)
L'avellana, amb Silvia Serra
Dimecres 7 a les 18:00 hores.
Adaptació del conte L'avellana d'Éric Battut.
El petit ratolí vol trencar una avellana que ha trobat, però no té prou força.
Aleshores demana ajuda a la tortuga, al conill, a la zebra, al lleó i a l'elefant.
Quan aconsegueix trencar l'avellana, s'emporten una petita gran sorpresa!
.jpg)
Bosquim Boscam, amb Marta Catalan
Dimecres 21 a les 18:00 hores.
L'acordió ens donarà la benvinguda i saludarem al cargolet amb ell recorrerem aventures musicals on nosaltres serem els protagonistes.
Tardes de Tertúlia: Germà
Exposició fotogràfica: Gent del poble
Del 13 de desembre al 24 de gener, la biblioteca exposarà un treball fotogràfic de J. M. Colomer Mir , amb la col·laboració de Foto-Film Calella.
Llibre Obert: Les cendres a la piscina
Dilluns 12 de gener, a les 18:30 hores, trobada del Club de Lectura Llibre Obert. Es comentarà Les cendres a la piscina, de Laura Gost.
Laura Gost (1993) és una escriptora mallorquina nascuda a sa Pobla. Ha guanyat diversos premis, incloent-hi el premi Art Jove de Literatura (2016) i el Goya com a guionista per al millor curtmetratge d'animació (2018). La seva primera novel·la va ser La cosina gran, i la seva última, Les cendres a la piscina, va guanyar el Premi Proa de Novel·la 2023 i el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada del 2024.
Les cendres a la piscina és un llibre amb evidents tocs autobiogràfics, una exploració de l'ascens i caiguda d'una família mallorquina, centrant-se especialment en la figura del patriarca de la família, Sebastià, inspirat en l'avi patern de l'autora.
La novel·la mostra els canvis extrems i accelerats que va viure Mallorca i els seus habitants, seguint en Sebastià i la seva família, des d'uns orígens rurals fins a l'actual explosió turística de la illa. L'ambició, la imatge d'un mateix i els canvis d'estatus esdevenen protagonistes d'aquesta narració on els aspectes més crus es compensen amb moments de dolçor i d'una fina ironia present de principi a fi.
Selecció de webs:
Laura Gost al catàleg de la XBM
Tardes de Tertúlia: El festí de Babette
Dilluns 15 de desembre a les 18:30h., trobada del Club de Lectura Tardes de Tertúlia. Comentarem El festí de Babette, de Isak Dinesen.
Isak Dinesen (1885-1962) és el pseudònim de l'escriptora danesa Karen Blixen. Van néixer en una família aristocràtica, i es casà amb un cosí llunyà, el baró Bixen-Finecke, amb qui va marxar a viure a Kènia el 1914. Allà ella continuà regentant el negoci fins i tot després del trencament del matrimoni el 1925, però el 1931 es va veure forçada a vendre la plantació i va tornar al seu país natal. A Dinamarca, va començar a escriure contes sota el pseudònim d'Isak Dinesen, així com les memòries de la seva estada a Kènia, que serien recollides en la seva obra més coneguda: Lluny de l'Àfrica (1937). Va néixer així l'enigmàtica Isak Dinesen, una narradora de qui Hemingway va dir que es mereixia el Nobel més que no pas ell.
El Festí de Babette (1950): en un poblet de pescador de de noruega, una petita comunitat de luterans viu aïllada del món. Un dia, poc després de la mort del seu pastor i guia espiritual, les seves dues filles reben una carta en la que un amic de la família els demana que acullin la jove francesa Babette, que ho ha perdut tot i està sola al món, i que per no resultar una càrrega, podria ocupar-se de les feines de casa, incloent-hi cuinar.
Isak Dinesen al catàleg de la XBM
Llibre Obert: El passat
Dilluns 1 de desembre, a les 18:30 hores, trobada del Club de Lectura Llibre Obert. Es comentarà El passat, de Tessa Hadley.
Tessa Hadley (1956) és una autora britànica que va publicar la seva primera novel·la al 2002, amb 46 anys. Actualment és professora d'escriptura creativa a la universitat de Bath Spa, i la seva carrera acadèmica i docent es centra en els escriptors Henry James i Jane Austen.
Ha publica nou novel·les, quatre col·leccions de relats curts per adults i, juntament amb el seu marit (Eric Hadley), dues per infants. Les seves novel·les són d'estil realista, habitualment ambientades en la Gran Bretanya moderna, i amb protagonistes generalment femenins i de mitjana edat. El realisme psicològic i sociològic, amb gran atenció a les relacions familiars i interpersonals més properes, són una constant en l'obra de Hadley.
El passat és la sisena novel·la de Tessa Hadley. En aquesta, quadre germans de mitjana edat (Alice, Harriet, Fran i Roland) tornen a la casa d'estiu dels seus avis, ara amb els fills i parelles (d'antigues i de noves) per passar-hi tres llargues setmanes on els records del passat, de la mara que ja no hi és, i de la infantesa ressorgeixen.
La novel·la dóna veu i mostra el punt de vista dels quatre protagonistes, a més de fer un salt al passat, trenta-cinc anys abans, quan a casa encara hi vivien tots ells. Aquestes dues èpoques s'entrellacen, mostrant la complexa psicologia dels personatges i les seves dificultats, jerarquies, i tensions.
Selecció de webs:
Tessa Hadley al catàleg de la XBM
"El passat, refugi i trampa" (crítica literària, al Núvol.cat)
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
.jpg)
