Comencem aquest 2026 amb dues Hores del Conte per als més petits, recomanades ambdues per a infants entre 1 i 3 anys, i una Hora del Conte especial al Campament Reial.
.jpg)
Adaptació del conte L'avellana d'Éric Battut.
El petit ratolí vol trencar una avellana que ha trobat, però no té prou força.
Aleshores demana ajuda a la tortuga, al conill, a la zebra, al lleó i a l'elefant.
.jpg)
L'acordió ens donarà la benvinguda i saludarem al cargolet amb ell recorrerem aventures musicals on nosaltres serem els protagonistes.
Del 13 de desembre al 24 de gener, la biblioteca exposarà un treball fotogràfic de J. M. Colomer Mir , amb la col·laboració de Foto-Film Calella.
Dilluns 12 de gener, a les 18:30 hores, trobada del Club de Lectura Llibre Obert. Es comentarà Les cendres a la piscina, de Laura Gost.
Laura Gost (1993) és una escriptora mallorquina nascuda a sa Pobla. Ha guanyat diversos premis, incloent-hi el premi Art Jove de Literatura (2016) i el Goya com a guionista per al millor curtmetratge d'animació (2018). La seva primera novel·la va ser La cosina gran, i la seva última, Les cendres a la piscina, va guanyar el Premi Proa de Novel·la 2023 i el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada del 2024.
Les cendres a la piscina és un llibre amb evidents tocs autobiogràfics, una exploració de l'ascens i caiguda d'una família mallorquina, centrant-se especialment en la figura del patriarca de la família, Sebastià, inspirat en l'avi patern de l'autora.
La novel·la mostra els canvis extrems i accelerats que va viure Mallorca i els seus habitants, seguint en Sebastià i la seva família, des d'uns orígens rurals fins a l'actual explosió turística de la illa. L'ambició, la imatge d'un mateix i els canvis d'estatus esdevenen protagonistes d'aquesta narració on els aspectes més crus es compensen amb moments de dolçor i d'una fina ironia present de principi a fi.
Selecció de webs:
Laura Gost al catàleg de la XBM
Dilluns 15 de desembre a les 18:30h., trobada del Club de Lectura Tardes de Tertúlia. Comentarem El festí de Babette, de Isak Dinesen.
Isak Dinesen (1885-1962) és el pseudònim de l'escriptora danesa Karen Blixen. Van néixer en una família aristocràtica, i es casà amb un cosí llunyà, el baró Bixen-Finecke, amb qui va marxar a viure a Kènia el 1914. Allà ella continuà regentant el negoci fins i tot després del trencament del matrimoni el 1925, però el 1931 es va veure forçada a vendre la plantació i va tornar al seu país natal. A Dinamarca, va començar a escriure contes sota el pseudònim d'Isak Dinesen, així com les memòries de la seva estada a Kènia, que serien recollides en la seva obra més coneguda: Lluny de l'Àfrica (1937). Va néixer així l'enigmàtica Isak Dinesen, una narradora de qui Hemingway va dir que es mereixia el Nobel més que no pas ell.
El Festí de Babette (1950): en un poblet de pescador de de noruega, una petita comunitat de luterans viu aïllada del món. Un dia, poc després de la mort del seu pastor i guia espiritual, les seves dues filles reben una carta en la que un amic de la família els demana que acullin la jove francesa Babette, que ho ha perdut tot i està sola al món, i que per no resultar una càrrega, podria ocupar-se de les feines de casa, incloent-hi cuinar.
Isak Dinesen al catàleg de la XBM
Tessa Hadley (1956) és una autora britànica que va publicar la seva primera novel·la al 2002, amb 46 anys. Actualment és professora d'escriptura creativa a la universitat de Bath Spa, i la seva carrera acadèmica i docent es centra en els escriptors Henry James i Jane Austen.
Ha publica nou novel·les, quatre col·leccions de relats curts per adults i, juntament amb el seu marit (Eric Hadley), dues per infants. Les seves novel·les són d'estil realista, habitualment ambientades en la Gran Bretanya moderna, i amb protagonistes generalment femenins i de mitjana edat. El realisme psicològic i sociològic, amb gran atenció a les relacions familiars i interpersonals més properes, són una constant en l'obra de Hadley.
El passat és la sisena novel·la de Tessa Hadley. En aquesta, quadre germans de mitjana edat (Alice, Harriet, Fran i Roland) tornen a la casa d'estiu dels seus avis, ara amb els fills i parelles (d'antigues i de noves) per passar-hi tres llargues setmanes on els records del passat, de la mara que ja no hi és, i de la infantesa ressorgeixen.
La novel·la dóna veu i mostra el punt de vista dels quatre protagonistes, a més de fer un salt al passat, trenta-cinc anys abans, quan a casa encara hi vivien tots ells. Aquestes dues èpoques s'entrellacen, mostrant la complexa psicologia dels personatges i les seves dificultats, jerarquies, i tensions.
Selecció de webs:
Tessa Hadley al catàleg de la XBM
"El passat, refugi i trampa" (crítica literària, al Núvol.cat)
Dilluns 17 de novembre a les 18:30h., trobada del Club de Lectura Tardes de Tertúlia. Comentarem Diré que m'ho he inventat, de Marta Marín-Dòmine.
Marta Marín-Dòmine (Barcelona, 1959) és una escriptora catalana i canadenca, professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Wilfrid Laurier University de Canadà, on ha dirigit el Center for Memory and Testimony Studies. La seva investigació i creació literària i audiovisual giren al voltant dels exilis i la memòria, les herències i l'oblit.
Diré que m'ho he inventat, premi BBVA Sant Joan "per la manera brillant i punyent de tractar les relacions mare-filla, defugint els tòpics".
Dilluns 3 d'octubre, a les 18:30 hores, trobada del Club de Lectura Llibre Obert. Es comentarà Les lleialtats, de Delphine de Vigan.
Delphine de Vigan (1966) és una important novel·lista, actriu i també directora francesa. La novel·la que la va fer famosa va ser No i jo (No et moi), publicada el 2007, que va guanyar el Prix des libraires i el Rotary International Prize, i més tard va ser adaptada al cinema.
Un tema constant a la seva obra és l'experiència vital dels infants, especialment el dolor que els adults poden infligir a aquests.
Les lleialtats (2018) segueix els llaços invisibles que uneixen diversos personatges, les lleialtats que, tant en el seu costat més positiu com el més destructiu, guien el comportament de les persones. Els dos protagonistes principals són en Théo i en Mathys, dos adolescents de famílies desestructurades que troben un consol autodestructiu al seus problemes en l'alcohol. Mentrestant, l'Hélène, professora d'ambdós, i també amb un passat fosc i abusiu, percep la situació dels joves i intenta ajudar-los.
Selecció de webs:
Delphine de Vigan al catàleg de la XBM
Xerrada oferida pel servei RULA, el Servei Intermunicipal d'atenció i prevenció d'usos de drogues i pantalles.
Aquest llibre ofereix una visió de conjunt de l'obra de l'escriptor Manuel de Pedrolo. Després d'una aproximació biogràfica, n'aborda la narrativa, la dramatúrgia, la poesia, l'articulisme, el dietarisme i la traducció. L'anàlisi de les múltiples facetes i la vigència de l'obra pedroliana vol convidar el lector a descobrir un dels projectes més sòlids, coherents i audaços de les lletres catalanes contemporànies.
La presentació/diàleg es farà amb la presència de l'autor Josep Camps i dels professors de la UB Noemí Montetes-Mairal i Joan Santanach.
Dilluns 20 d'octubre a les 18:30h., trobada del Club de Lectura Tardes de Tertúlia. Comentarem La classe de grec, de Han Kang.
Han Kang (Gwangju, Corea del Sud, 1970), guardonada amb el Premi Nobel de Literatura 2024, va començar la seva carrera com a novel·lista en guanyar el concurs literari de primavera del diari Seül Shinmun en 1993. És autora de les novel·les La vegetariana, La classe de grec, Actes humans, Blanco i els Adéus impossibles, així com el poemari Vaig guardar el vespre en el calaix.
Fins el 2018 va treballar com a professora en el departament d'escriptura creativa de l'Institut de les Arts de Seül, i en l'actualitat es dedica per complet a l'escriptura. La seva obra ha estat publicada en més de trenta idiomes.
La classe de grec. Quan el professor li demana que llegeixi en veu alta, ella roman en silenci. Tenia l'esperança de recuperar la parla apuntant-se a classes de grec antic, però continua sense poder articular paraula. A cada lliçó el professor sent una intriga renovada per aquesta dona silenciosa. A ell també el sufoca ola seva pròpia degradació, ja que aviat esdevindrà cec del tot.
Lentament, les dues ànimes dels dos protagonistes s'acosten fins que els seus dolors es toquen. Amb el seu estil tant oníric com mesurat, amb una narrativa marcada per l'al·legoria, Han Kang explica una història sobre la intimitat i els vincles humans.
Una novel·la amb un ritme més aviat assossegat i que avança molt paulatinament (no en va, va trigar uns deu anys en completar-se.) Aquesta lentitud, que cada cop s'accentua més, ajuda a l'autora a expressar la solitud que patim els éssers humans quan no som capaços de connectar amb els altres. Ho fa a partir de dos personatges fràgils i que passen desapercebuts. Tots dos es veuen cada cop més aïllats en una societat que els és agressiva d'una forma cada vegada més subtil i d'altres més evident.
Carles Bueno Llasat, Núvol
No vull que el català acabi desapareixent com el grec clàssic de la novel·la
Han Kang, Ara Llegim
Altres webs d'interès:
Kang Han al catàleg de Bibliteques
Comença nou curs i a la biblioteca continuem amb les nostres activitats.
Coordinat per en Lluís Barri, aquest club clàssic va començar el 1 de setembre amb Cavall, atleta, ocell, de Manuel Baixauli.
Horari: 1er dilluns de cada mes, a les 18:30 h.
Disponibilitat: complet
Coordinat per Mercè Pujadas, la primera trobada serà el 29 de setembre, i es comentarà Fortuna, d'Hernán Díaz.
Horari: 3er dilluns de cada mes, a les 18:30 h.
Disponibilitat: places obertes
Coordinat per Laura Garcia, aquest club pretén ser un lloc segur per trobar-se i parlar de temes que afecten especialment a les dones i de la literatura que els reflecteix. La primera trobada serà el 27 d'octubre i es comentarà Casada i callada, d'Emma Zafon.
Horari: El darrer dilluns de cada mes, a les 18:30 h.
Disponibilitat: places obertes
A càrrec d'Imma Zapata i Roser Soms. Aquestes trobades són un espai obert a formes de conversa des del present, des del silenci i el compartir joiós de la consciència dins d'un espai segur i de confiança. Si estàs interessat/da en formar part d'un espai obert a la mirada, observació i investigació de la consciència, has arribat al lloc perfecte. Es podrà servir té i infusions; porteu tassa.
Horari: El tercer dijous de cada mes, a les 11:00 h.
Disponibilitat: places obertes.
Grup de conversa en anglès per adults. Coordinat per Magalí Madariaga. La primera trobada serà el dijous 9.
Horari: Els dijous a les 18:30 h.
Disponibilitat: places obertes.
Al setembre s'acaba l'estiu i comença nou curs, i a Calella tenim dues festes importants que modificaran els dies oberts de la biblioteca. Primer, la setmana de l'11 de setembre la biblioteca tancarà dijous 11 i divendres 12. La setmana del 22 serà la Festa de la Minerva, Festa Major de Calella, i la biblioteca estarà tancada els dies 22 i 23.
A més d'això, us recordem que l'últim dissabte de setembre, el dia 27, la biblioteca fa el canvi a horari d'hivern i ja obrirem els dissabtes de 10:00 a 13:30 h. fins a l'estiu següent, .
Dilluns 6 d'octubre a les 18:30h., trobada del Club de Lectura Llibre Obert. Comentarem Casa de trobades, de Martin Amis.
Martin Amis (1949-2023) va ser un famós novel·lista, assagista i crític britànic, considerat per The Times com un dels 50 escriptors britànics més importants des de 1945. Fills del també escriptor Kingsley Amis, Martin Amis s'ha especialitzat en retratar les absurditats i extrems de la vida moderna dins de múltiples gèneres, des de la novel·la autobiogràfica (El llibre de Rachel) a la comèdia negra (London Fields).
A més de novel·la, Amis també ha publicat obres de no ficció, incloent-hi múltiples col·leccions de textos periodístics i literaris, estudis sobre l'estalinisme (Koba el terrible), i fins i tot un llibre sobre les màquines recreatives dels anys 80 (Invasion of the Space Invaders). L'autoritarisme i la tirania han estat temes comuns en la seva obra, i són especialment presents en la novel·la escollida per aquest mes.
Casa de trobades (House of meetings) és una novel·la de Martin Amis publicada el 2006. Amis la va escriure mentre vivia a l'Uruguai (país d'on era la família de la seva dona, l'escriptora Isabel Fonseca) i és la seva segona obra centrada en l'estalinisme, després de la seva obra d'assaig Koba el terrible.
En Casa de Trobades, Amis ens mostra un dels episodis més foscos de la història moderna a través de les memòries d'un supervivent del gulag siberià. Aquestes memòries es centren especialment en el seu germà Lev, un poeta sensible i pacifista que també serà enviat al mateix gulag, i el seu desafortunat triangle amorós amb Zoia, una noia jueva que tots dos estimen. La "Casa de trobades" del títol fa referència a la cabana de visites conjugals entre els barracons del gulag, un llocs al voltant del qual giren les memòries del germà, i la gelosia, la violència, la brutalitat, i el perdó.
Selecció de webs:
de Marie France Lemonche
18:00 hores
Gràcies als petits i grans animalons que viuen en els contes, els infants s'aproparan a noves i divertides històries mentre que la biblioteca s'omple de contes i cançonetes.
Activitat recomanada per infants de 4 o més anys.
Hora del conte a càrrec de Mercè Martínez.
Aquest mes tenim el següent material com a fons exposat.
Biografies (planta baixa)
Dels Borgia a Picasso, passant per una novetat sobre Irène Némirovsky.
Canvi climàtic i ecologia (1ª planta)
Del 4 al 24 de setembre
Descobreix una col·lecció única de jocs infantils elaborats artesanalment, pensats per estimular la creativitat, la imaginació i l'aprenentatge dels més petits. Cada peça, feta amb cura i materials naturals, combina educació i diversió, convidant a explorar, experimentar i créixer a través del joc.
Exposició elaborada per Calella Artesana
Dilluns 29 de setembre a les 18:30h., trobada del Club de Lectura Tardes de Tertúlia. Comentarem Fortuna, de Hernán Díaz.
Hernán Díaz, escriptor i editor, va néixer el 1973 a Buenos Aires. Va créixer a Suècia i després va estuadiar a Londres. Actuament viu a Brooklyn, Nova York. Ha escrit, Borges, between history and eternity, i és l'editor de la Revista Hispánica Moderna i el director adjunt de l'Institut Hispànic de la Universitat de Columbia. Ha publicat en capçaleres com Cabinet, The New York Times, The Kenyon Review, Playboy, Granta i The Paris Review. La seva primera novel·la, A l'horitzó, ha estat traduïda a dotze llengües i va guanyar el Premi Internacional William Saroyan, a més de ser finalista dels premis Pulitzer i PEN/Faulkner. Fortuna ha estat un dels cinc millors llibres del 2022 segons The New York Times.
Fortuna. A la Nova York de principis del segles XX, tothom coneix en Benjamin i la Helen Rask, el magnat llegendari de Wall Street i la filla brillant d'uns aristòcrates excèntric. Però aquesta fortuna i influència estan envoltades de rumors sobre l'origen d'aquesta riquesa i de la seva relació personal. Fortuna ens parla de capitalisme, classes socials, de cobdícia, i de la història al voltant del crash del 29. La novel·la ens mostra com el poder manipula i refà els fets.
Fortuna és una novel·la d' Hernán Díaz que esdevé un trencaclosques literari sobre les classes socials, el capitalisme i la recerca de la veritat.
Salvador Rich, Llegir.cat
Dilluns 1 de setembre a les 18:30h., trobada del Club de Lectura Llibre Obert. Comentarem Cavall, atleta, ocell, de Manuel Baixauli.
Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és un escriptor i pintor valencià que es dedica professionalment a l'ensenyament de les belles arts. La seva primera obra, Espiral, és un recull de relats i microrrelats publicada l'any 1998. L'any 2010 publica quatre novel·les: Verso, L'home manuscrit, La cinquena planta i Ignot. El 2024 publica la seva cinquena novel·la Cavall, atleta, ocell, guanyadora del Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any.
Cavall, atleta, ocell. En aquesta novel·la Baixauli s'apropa a la fractura generacional entre un pare i un fill que se submergeix en l'apatia al entrar en l'adolescència. L'Alapont, fuster de professió, veu com el seu fill, Aristides, es per en el moment d'ebullició que és l'adolescència, en un caso on trobar sentit es converteix en essencial.
Com en totes les altres novel·les de Baixauli, l'estètica visual i els jocs metaliteraris i referencials són comuns. En aquest cas, el medi artístic triat és el cinema, que és també la vocació del fill rebel i, segons percep el seu pare, descarrilat.
Selecció de webs:
Manuel Baixauli a les Biblioteques
Manuel Baixauli a la Viquipèdia:
‘Cavall, atleta, ocell,” a Ara.cat
Cuentos al oído
de Marie France Lemonche
divendres 5 de setembre
18:30 h.
Per motius tècnics, la biblioteca romandrà tancada aquest matí de dimarts. La biblioteca obrirà per la tarda amb l'horari habitual, de 15:30 a 20:00.
Disculpeu les molèsties.Petites històries de Calella i el mar
Dijous 28 d'agost a les 21:00 hores.
Duració: 1 hora
Entrada lliure
El dijous 28 Foto-film Calella projectarà a la biblioteca Petites Històries de Calella i el Mar, una col·lecció de curts que apropen les històries, drames i somriures de la gent de mar, de les seves famílies, feines i oficis. Amb això s'intenta retrata les vides de gent que sabia engrapar els rems, estendre les xarxes i enfilar un palangre, de qui portava el peix a casa i el menjar a taula. Donarem un cop d'ull a la Calella que mirava i encara mira al mar.
De l'1 al 29 d'agost
No haver-te conegut seria terrible... és una recopilació de micropoemes, frases i petits textos de diferents autors catalans contemporanis, il·lustrats per Lluís Cadafalch.
A causa de l'alerta de pluges d'aquest dimecres, l'actuació de FildeGospel ha estat cancel·lada.
Disculpeu les molèsties.
Com ja és costum cada any, el grup coral de música FildeGospel, dirigit per Rubén Espinosa, farà un assaig obert a la plaça de l'ajuntament de Calella, amb música, cants i un bon ritme on el públic també podrà participar-hi.
Més informació:
Pàgina de l'associació FildeGospel
Oh!
Dimecres 9 de juliol, a les 18:00 h.
Silvia Serra ens porta una hora del conte familiar basada en l'àlbum il·lustrat ¡Oh! de Josse Goffin, per fer una sessió per jugar amb les paraules, i fer cançons i rodolins.
Us convidem a una sessió tranquil·la i familiar que convida tothom a participar.
Espectacle per adults d'humor i drama, parcialment interactiu, sobre les nostres històries. De nord a sud, d'est a oest, des del Pirineu i Ebre avall, des de les terres de ponent fins les costes del Garraf, si mirem a tort i a dret, no veurem enlloc un pam de net. Que de bruixes, malcarats, espavilats i bandolers arreu en tenim i sinó, només cal mirar al voltat. Això sí, tot de casa.
A càrrec de Jordina Biosca.
El peix irisat
Dimecres 27 d'agost, a les 18:00 h.
Sílvia Serra ens explicarà el Peix Irisat, un conte sobre el peix més bonic de tots, l’únic que tenia tot el cos cobert d’unes precioses escates platejades i brillants que se les podia treure i posar com volia. Tots els peixos i animals marins li tenien un mica d’enveja, ja que volien tenir unes escates com aquelles.
Dijous 26 de juny a les 18:30h
Auditori Josep Maria Terricabres
Carrer Sant Jaume, 229
[Aquesta sessió no es va poder oferir el 31 de gener per problemes tècnics i ha estat reprogramada pel 26 de juny.]
Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti, és una de les estrelles i paradigma del Bel canto. Es va estrenar al Teatro San Carlos de Nàpols el 1835. Basada en una novel·la de Sir Walter Scott retrata plenament l’atmosfera romàntica de la història i destaca per las seva famosa ària de la bogeria, una ària conegudíssima i de gran dificultat per la soprano que dura més de 10 minuts.
Que ve el llop!
04 de juny a les 18:00 h
Tot i la seva mala fama, els llops no sempre són els dolents. Mercè Martínez, de Un Conte al Sac, ens explicarà aquest conte d'Emile Jadoul, on el llop és bo i ell i d'altres tindran moltes aventures.
L'amor és de colors
25 de juny a les 18:00 h
Conte especial dins del mes LGBTI, a càrrec de Mercè Palay.
Ja s'han obert les inscripcions de la desena edició del "Llegir té premi" que organitza la Direcció General de Promoció Cultural i Biblioteques en col·laboració amb la plataforma escolar de foment de la lectura Legiland.
Podran participar-hi joves entre 8 i 16 anys, i hi ha 2.500 places disponibles. La inscripció romandrà oberta fins que s'acabin les places disponibles. El concurs començarà el 25 de juny i acabarà el 31 d'agost.
Els participants podran seleccionar lectures entre més de 1.100 títols en català, castellà, anglès i títols de lectura fàcil. Després els participants respondran una sèrie de preguntes sobre els que han llegit, i amb els encerts, aconseguiran punts que permeten pujar de nivell, desbloquejar peces de l'avatar digital, i pujar en les classificacions per optar a més premis.
Per més informació, podeu visitar la web de Llegir té Premi, on també us podeu inscriure.
El 9 de juny, a les 18:30 hores, acabarem aquesta temporada de Tardes de Tertúlia amb Les nostres mares, de Gemma Ruiz Palà.
Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975) és periodista i escriptora. Des dels vint-i-un anys treballa als Serveis Informatius de Televisió de Catalunya, com a cronista cultural dels Telenotícies i ara com a redactora en cap. El 2016 va publicar Argelagues, que va esdevenir un èxit literari. Amb Les nostres mares ha rebut el 62è premi Sant Jordi de novel·la. La seva obra ha estat traduïda a l'anglès, el castellà, el francès i l'italià.
Les nostres mares (Premi Santo Jordi 2022) és una celebració literària d'una generació de dones que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin aconseguir els seus. Les deus dones protagonistes d'aquest llibre, nascudes durant la dictadura, plantes cara i no s'acoquinen davant de res ni ningú: defugen la gàbia domèstica, mantenen la seva passió artística i s'atreveixen al més impensable per l'amor d'un fill.
Recursos web:
Conversa amb Gemma Ruiz sobre Les nostres mares (El Club del Quader, El País, YouTube)
.jpg)
