Sortida del sol davant del far
Font: Biblioteca
"Cada etapa de la vida té el seu far."
Francesc Miralles
Qui es pot resistir al magnetisme de la llum intermitent d'un far enmig de la foscor? La seva llum ha reconfortat i guiat els desorientats i vulnerables pescadors i navegants des de l'antiguitat. L'origen de la paraula far prové del llatí "pharus" i del grec "φαρος" (pharos), illa propera al port d'Alexandria. En aquesta ciutat egípcia van conviure, sota el regnat de Ptolomeu I al segle III a. de C., dues construccions que van ser un referent: la cèlebre biblioteca i el far, que va esdevenir una de les set meravelles del Món Antic fins que un terratrèmol el va derruir l'any 1323.
Far d'Alexandria
Font: Sergey Kamshylin/ Britannica
El far de Calella té un aire idíl·lic i calmat, envoltat d'atzavares i brolles, mancat de l'atmosfera romàntica dels seus germans bretons o escocesos destinats a lluitar contra l'embat d'un mar més irós; com Bell Rock (1), construït per Robert Stevenson –avi del famós autor de l'illa del tresor, Robert Louis Stevenson–, després d'una tempesta que va fer naufragar 70 vaixells a l'escull d'Inchcape a la costa est d'Escòcia. Els fars mantenen l'aura d'indrets silenciosos que conviden a la introspecció i de ser llocs aïllats i una mica inquietants. Però no és aquest el cas de Calella: el far es troba escassament a un quilòmetre del municipi i accedir-hi és ben senzill. Actualment es troba plenament actiu i és un centre d'interpretació molt visitat a banda d'acollir concerts i altres celebracions, sobretot durant l'estiu.
Detall de la torre i la llanterna
Font: Biblioteca
El nostre far s'alça imponent a les Roques, i substitueix el que havia estat una vella torre de guaita medieval utilitzada per controlar l'arribada de pirates berebers a la costa. Des dels seus 50 metres d'altura sobre el mar ofereix una de les millors vistes de la ciutat i s'ha convertit en la seva icona principal, juntament amb les Torretes de telegrafia òptica, que van quedar en desús amb l'arribada del tren de vapor el 1861. Aquests projectes són fruit de l'impuls modernitzador que es va produir durant el bienni progressista (1854-1856) sota el regnat d'Isabel II. El far de Calella es va construir sota la supervisió de l'enginyer Mariano Parellada, amb un cost de 127.000 rals, i va ser inaugurat el 25 de desembre de 1859. Inicialment va funcionar amb una làmpada d'una única metxa que anava amb oli d'oliva com a combustible i que al llarg del temps va ser substituït per parafina d'Escòcia, petroli, gas acetilè i finalment electricitat a partir de 1916. Podem presumir de tenir el primer far electrificat de Catalunya! La llanterna era de tercer ordre gran model, això vol dir que presentava deu costats i un diàmetre de 2'50 metres amb llum blanca que il·luminava fins a les 18 milles amb intermitències de 3+2 llampades cada 20 segons. El 1954 es va afegir una cúpula aeromarítima envidriada per orientar la navegació aèria. Una rosa dels vents i un parallamps coronen la llanterna.
El far de Calella va estar habitat fins el mes de febrer de 2006, quan el seu darrer faroner, Victor Aguayo de Hoyos, va canviar de destinació. La darrera baula d'una cadena de faroners, una cinquantena, iniciada pel tècnic Buenaventura Pérez i els auxiliars Simón Miranda Ortiz i Francesc Casanova Serra.
Malgrat el progrés tecnològic que ha provocat la desaparició de l'ofici de faroner i tots els canvis que han sofert les poblacions costaneres del Maresme, el far continua majestuós i ben viu il·luminant l'horitzó perquè des de la seva talaia gaudim de les vistes...
“El far és lluny, en un paratge agrest
d’una bellesa abrupta, colpidora.
Resulta molt difícil arribar-hi;
Però compensa de l’esforç poder
contemplar el mar, immens, acollidor,
i l’horitzó incitant, sempre assequible,
i escoltar el vent i l’aigua que compassen,
sense malmetre’l gens, el gran silenci.”
Miquel Martí i Pol
(1) Bell Rock - "Records of a Family of Engineers" by Robert Louis Stevenson. En aquesta obra explica com el seu avi Robert i el seu padrastre Thomas Smith van ajudar a construir diversos fars a la costa de l' illa de May a Escòcia amb la Board of Northern Lights.
Bibliografia consultada:
MORÉ i AGUIRRE, David; RODRIGUEZ BLANCO, Jesús. El Far: 150 anys del far de Calella. Calella: Fotofilm, 2009.
SOLER, Marc. Els fars de Catalunya: un viatge sentimental per la costa. Barcelona: La Magrana, 2007
