Sóc fill de la Gran Depressió, una època a la que molts
nord-americans no tenien feina i eren molt i molt pobres. La vida era molt
gris, i els llibres era l'única cosa que li donava color
La meva germana Dorothy va ser la que em va dur per primer cop a
la biblioteca. I respecte als meus autors favorits, la biblioteca de la zona on
vivia estava dividida en dos, la meitat l'ocupaven llibres infantils i l'altra,
llibres d'adults. No vaig trigar res en acabar-me tota la col·lecció de llibres
infantils, així que, abans de que fos legal, vaig començar a llegir llibres
d'adults, gràcies a la col·laboració dels bibliotecaris, que em deixaven
treure'ls.
Sempre m'he estimat les biblioteques. Fins i tot he estat
l'encarregat d'algunes. Fa cinc anys, quan la meva dona Lorraine i jo ens vam
mudar a la colònia de jubilats on vivim, ens van deixar una sala meravellosa i
ens van animar a convertir-la en una biblioteca. Vam muntar un comitè i avui la
biblioteca té 4.000 llibres. Tenim el suport de la comunitat i comprem llibres
nous cada mes. Ha estat una experiència realment meravellosa.
Noah Gordon va
néixer l'11 de novembre de 1926 a Worcester, Massachusetts, als Estats Units.
Les seves novel·les, llegides per milers de lectors a tot el món, acostumen a
tractar sobre la història de la medicina, l'ètica mèdica, la Inquisició i la
història cultural del poble jueu. Entre les més conegudes figuren El metge, El
rabí, La Doctora Cole i L'últim jueu.
Gordon va estudiar
Periodisme a la Universitat de Boston, on també obtingué un màster en
Literatura i Redacció Creativa. Durant molts anys va treballar com a periodista
especialitzat en ciències al The Boston Herald alhora que col·laborava en
altres publicacions científiques. Abans d'iniciar la seva carrera com a
escriptor, va dirigir dues revistes mèdiques, Psychiatric Opinion i The Journal
of Human Stress.
La seva primera
novel·la, El rabí, no es va moure de la llista dels llibres més venuts de The
New York Times durant més de sis mesos. La seva obra literària ha estat
reconeguda amb nombrosos premis, com ara el Premi James Fenimore Cooper de la
Societat d'Historiadors Americans; el guardó del Club del Llibre de Bertelsmann
a Alemanya, i Premi Boccaccio a Itàlia.
La seva última
novel·la, El celler, és un tribut a Catalunya i el seu vi. Protagonitzada pel
jove viticultor Josep Álvarez, la novel·la és alhora la història d'un somni, el
d'Álvarez a la recerca del millor vi del món, i un mirall social de l'època on
hi apareixen fets històrics com ara la plaga de la fil·loxera, l'assassinat del
general Joan Prim i les guerres carlistes.
