La
documentació més antiga sobre els balls de bastons calellencs és de principis
del segle XX, però aquesta tradicional expressió popular es remunta força més
enrere en el temps.
Antigament,
les colles de bastoners eren formades només per nois. Cada grup tenia un
flabiolaire que era, a més, qui acostumava a ensenyar el ball. Normalment, en
el seu uniforme, no hi faltaven les espardenyes de set vetes amb cascavells i
una faixa.
En
Joan Roig i Carbó, més conegut com Nan del Flabiol(1), fou qui va ensenyar a
ballar bastons durant la primera meitat del segle XX. Les peces que es ballaven
eren molt semblants a les d'altres formacions de bastoners de la comarca, com a
Sant Iscle de Vallalta. Es té notícia que durant els anys vint el grup de
bastoners, que portava per nom “Asociació Bastonil Calellense”, també va actuar
a poblacions com Santa Coloma de Farners o Premià de Mar.
Passada
la guerra, el grup de bastoners continuà emparat sota el paraigua d'Acció
Catòlica. Quan els nens sortien de l’escola hi anaven per jugar i fer els
assaigs dels balls: la parròquia solia fer-se càrrec del vestuari.
A
la mort del Nan del Flabiol, el flabiolaire Quirze Perich va continuar la seva
tasca, fent ballar els nois bastoners, que acostumaven a sortir en cercavila
tot precedint els gegants durant les festes majors.
En
Joan Rocafort recorda què, a Calella, les espardenyes amb vetes llargues les
feien a Can Roig (carrer de l’Església/Romaní) i que el més petit de la colla
solia encarregar-se de passar la barretina, un cop acabat el ball, per recollir
alguna “rubia” de propina. Als Pastorets els bastoners feien de dimonis i
ballaven una peça que anomenaven Els
caçadors i la serp.
Joan Roig va néixer a
Tordera l’any 1872 o 1873. Abans de 1919 es traslladà a Calella on va treballar a una fàbrica de capses de
cartró. Els darrers anys els va passar a Arenys de Munt on va morir el 23
d’abril de 1950.
Quirze Perich va
néixer el 1896 a Can Badia de Sant Segimon a Sant Feliu de Buixalleu. L’any
1923 es va traslladar a viure a Calella amb la seva dona i allà col·laborà amb
la formació La Llevantina. Passada la guerra marxà a viure a Mataró i allà morí
l’any 1985.
Pere Mas vestit de bastoner el
dia de Sant Quirze (16 de juny de 1953).
Davant de l’Ajuntament Vell
(1955)
Carrer Jovara cantonada carrer
Batlle (anys 50).
Pati d’Acció Catòlica al
carrer Bartrina (antic quarter de carabiners cedit pel propietari Llobet
Castellà a l’entitat) (1955).
Ball al carrer de Romaní.
Volem
agrair especialment la col·laboració de Pere Mas i Joan Rocafort que han
aportat les imatges que acompanyen aquest article i algunes anècdotes dels
inicis del grup de bastoners i a l’Aniol Noguera que ha enriquit el text amb
referències als flabiolaires Joan Roig i Quirze Perich.
(1) Extret de: NOGUERA, Aniol / BADALLÓ, Pere. Nan el flabiol, de flabiolaire a gegantó. Maresme Gegant número 28, Octubre de 2015.
(1) Extret de: NOGUERA, Aniol / BADALLÓ, Pere. Nan el flabiol, de flabiolaire a gegantó. Maresme Gegant número 28, Octubre de 2015.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta!