La desaparició de la revista local Estela, amb més de 66 anys d’història, ha
suposat una petita gran pèrdua dins els mitjans d’informació.
Fotografia: Saül Gordillo
Nascuda el setembre de 1946, com a suplement del
full parroquial, l’Estela ha estat
testimoni de l’evolució de Calella i la seva gent. Al número 277, de l’1 de
juny de 1957, es modifica la capçalera: se substitueix: “Suplemento de hoja parroquial” per “Portavoz de la parroquia y ciudad de Calella”. La capçalera
original es recupera al número 435 de la revista, del 25 de gener de 1964. I a
partir d’aleshores, es mantenen les dues capçaleres.
Amb els anys, la revista pren color i s’hi
afegeixen fotografies. Les novetats tecnològiques també arriben a l’Estela: pas de la composició manual als
primers ordinadors Macintosh, de la tipografia a l’offset, dels fotolits a la impressió digital...
Dos importants salts endavant foren els dels anys 1987,
en què la revista modifica la seva periodicitat a mensual, i el del 2008, any en
què la revista Estela arriba a una tirada
de 500 exemplars a tot color.
Empremtes tecnològiques: l’evolució de la revista Estela a través de les impremtes.
A la revista Estela
número 27, del 4 d’octubre de 1947, i fins al número 49, del 7 d’agost de 1948,
apareix a la capçalera de la portada Gráficas
Calella. El 21 de desembre de 1967, número 524 de la revista, apareix per
primer cop Artes Gráficas Atlas, que
continuarà imprimint l’Estela fins
el 1987. Multicopy en prendrà el
relleu fins al 1999. Després se n’ocupen Gràfiques
Ponent, fins al 2008, JNP Arts
Gràfiques, fins al maig de 2010. I a la darrera etapa, la revista Estela s’imprimeix a Arts Gràfiques Palahí (Girona).
Hem parlat amb Santiago
Marrè, vinculat a la revista Estela
durant més de vint-i-cinc anys.
Santiago Marrè
i Burcet
és president honorari de Foto-Film
Calella, entitat de la qual ha estat president durant vint-i-cinc anys, i organitzador
de les Trobades Internacionals
de Cinema 9,5 i del Mercat del Col·leccionista.
L’interès de Marrè pel cinema amateur ve de lluny,
d’un antic projector Pathé Baby que
el seu pare tenia per visionar pel·lícules familiars.
El març d’enguany, Santiago Marrè rebrà la medalla de la UNICA (Unión Internationale de Cinema Non Professionel), en reconeixement
a la seva tasca en favor del cinema amateur.
Santiago Marrè
ha estat un implicat col·laborador de la revista impulsada per Lluís Campeny,
Àngel Badalló i Jaume Marxuach amb la direcció de mossèn Jou Parés. Amb
l’edició del número 1.001 de la revista, l’any 1987, es renova el consell de
redacció (hi accedeixen Manuel Bagunyà, Dolors Camarasa, Xavier Casanovas,
Francesc Feliu, Miquel Feliu, Josep Ferrer, M. Dolors Llavall, Joan Mollerusa,
Jordi Sitjà i Francesc Ten) i l’impremta Multicopy
(de la família del mateix Santiago Marrè)
s’ocupa de la impressió.
Santiago Marrè
ens explica que la renovació del consell va portar aires nous que van
arrossegar “l’olor d’espelma”, però potser d’una forma massa accelerada. A l’Estela s’hi van introduir noves
seccions i s’utilitzava un vocabulari que va incomodar alguns subscriptors.
Anys més tard, ja jubilat
i amb la impremta tancada, Santiago Marrè
va continuar col·laborant molt activament en el projecte juntament amb Joaquim
Costa, Manuel Bagunyà, Marc Vergés, Jaume Busquets i Jordi Amat.
L’equip es reunia un cop
al mes per decidir l’editorial i l’entrevista central, sempre sobre algun tema
d’actualitat. En tots aquests anys, ens explica Marrè, mai es van sentir coaccionats ni víctimes de cap tipus de
censura. I ens confirma que el motiu del tancament definitiu de la revista ha
estat purament econòmic per manca de subscriptors i per l’endarreriment de
l’aportació, en forma de subvenció, que rebien del Departament de Cultura de la Generalitat.
Empremtes personals: l’evolució de
la revista Estela a través dels seus
directors
Després de 25 anys al
nostre poble, Mn. Esteban Jou Parés
deixa la parròquia el febrer de 1967. Mn.
Luis Feixas Mercader el substitueix fins el maig de 1979. Mn. Joan Mollerusa i Costa es farà
càrrec de la direcció de la revista fins el 1994, any en què serà substituït
per Mn. Narcís Costabella. El
desembre de 1998 figura com a director Mn.
Ramon Pijuan. Mn. Josep Puig
pren el relleu com a director de l’Estela
el setembre de l’any 2003 i ho serà fins al seu tancament definitiu fa uns
mesos.
La revista Estela
ha desaparegut en aquests temps de penúries econòmiques en els quals la
informació sovint és més veloç que la nostra capacitat per comprendre-la. Perquè
no es perdi aquesta petita gran història, una porció de la nostra història
calellenca, la biblioteca Can Salvador
de la Plaça manté i preservarà els
exemplars de la revista Estela. Un
humil reconeixement a la titànica tasca d’aquells que la van posar en marxa i a
tots els que, al llarg d’aquests 66 anys, hi han abocat il·lusió, treball,
temps i ganes.
La revista Estela, des dels primers números fins
el darrer, està disponible per ser consultada a la biblioteca per tothom qui ho
sol·liciti.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
