(Cliqueu al damunt de la imatge per fer-la més gran)
Receptes de la Quimeta: Llobarro rostit
(Cliqueu al damunt de la imatge per fer-la més gran)
(Cliqueu al damunt de la imatge per fer-la més gran)
Club de lectura - Llibre Obert
Trobada primaveral del Club de lectura Llibre Obert
de la biblioteca
Can Salvador de la Plaça. El llibre que es comentava era Laura a la ciutat dels sants, de Miquel
Llor.
Fem pinya!
Última trobada del Tronxariures abans de la pausa
de la Setmana Santa.
Hem enllestit el conte l’Antivampir de l’autora Gudrun Pausewang. Per cert, a la pàgina 86 hi hem
detectat una errada tipogràfica: enlloc d’espinacs, posava espicacs
(¡comproveu-ho incrèduls!).
Els Tronxariures es conjuren per retrobar-se el
divendres 13 (¡Quina por!)
Receptes de la Quimeta: Bunyols de vent
-->
-->
-->
A partir d’avui i durant les properes setmanes,
cada dijous trobareu una deliciosa recepta de la Quimeta de la Roda al nostre bloc. Les anirem recollint a l’apartat
“La llibreta de
la Quimeta”.
Si us animeu a provar-les, passeu a deixar-nos un
comentari!
(Cliqueu al damunt de la imatge per fer-la més gran)
Activitats Abril
Dilluns 2, 19.00 h, Club de lectura Llibre obert amb el comentari del llibre Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor. Coordina: Lluís Barri.
Dimarts 3, 19.00 h, Club de lectura d’anglès fàcil Easy Readers in English. Come and join us, once a month for an hour and enjoy reading in english!. Coordina: Sian Mathias.
Dimecres 4, 19.00 h, Club de lectura d’anglès fàcil Easy Readers in English 2. Come and join us, once a month for an hour and enjoy reading in english!. Coordina: Sian Mathias.
Dijous 12, 18.00h, al Museu-Arxiu Municipal, Tardes de tertúlia, amb el comentari de l’Esclava de Blau de Joaquim Borrell. Organitza: l’Àrea de Política Social de l’Ajuntament de Calella i la Biblioteca Can Salvador de la Plaça. Coordina: Quima Martínez.
Divendres 13, 18.00 h, Club de Lectura infantil Tronxariures, llegim: "La Meravellosa medecina d'en Jordi " de Roald Dahl.
Dissabte 14, 11.30 h, Taller infantil, Cuac, cuac ... Pio, pio! a càrrec de Mabi. Cal inscripció prèvia
11.00h, a 20.00 h, a la Plaça de l’Ajuntament, V Fira de llibres de segona mà. Organitza: Voluntaris de Càritas i Amics de la Biblioteca de Calella.Col.labora: Biblioteca Can Salvador de la Plaça, Agrupament Escolta Montnegre , Escola de Múdsica Victòria Geli, Foto Film Calella.
17.00 h, a la Plaça de l'Ajuntament, Actuació del Cor Infantil de l'Escola de Música Victòria Geli.
17.30 h, a la Plaça de l'Ajuntament. VIII Lectura Pública de Sant Jordi. Centenaris del naixement d'Avel.lí Artís-Gener"Tísner" i Pere Calders. Organitza: Amics de la Biblioteca de Calella.
20.00 h, a la Biblioteca Can Salvador de la Plaça, Projecció dels curtmetratges: Tè i fantasia de Cinto Amat i El disfraz del cielo de Javier Moro. A càrrec de FotoFilm Calella. dins del programa Festimatge 2012.
20.00 h, a la Biblioteca Can Salvador de la Plaça, Projecció dels curtmetratges: Tè i fantasia de Cinto Amat i El disfraz del cielo de Javier Moro. A càrrec de FotoFilm Calella. dins del programa Festimatge 2012.
Divendres 20, 18.00 h, Club de Lectura infantil Tronxariures, llegim: "La Meravellosa medecina d'en Jordi" de Roald Dahl.
Divendres 20, 19.00 h, Presentació del llibre Embarcats de Joan Rebagliato Nadal, editat per Cossetània Edicions, que ha rebut el XXIII Premi Literari Vila d’Ascó. La relació de l’autor amb Calella, l’escriu ell mateix: “Visc entre Calella i Barcelona, immers en la llengua catalana (perquè no sabria guanyar-me la vida d’una altra manera) i en la literatura (perquè no concebo la vida sense llegir ni escriure”).Presentació a càrrec de Mar Arenaza, Historiadora. Organitza: Llibreria la Llopa i Biblioteca Can Salvador de la Plaça
Dissabte 21, De 10 a 12 h, Taller TIC: Treu-li suc al catàleg i aprèn a buscar els llibres que t’interessen, a càrrec de’n Jordi .
Dijous 26, 18.00, al Museu-Arxiu Municipal, Taller de memòria per a la gent gran. Organitza: l’Àrea de Política Social de l’Ajuntament de Calella. Coordina: Quima Martínez.
Divendres 27, 18.00 h, Club de Lectura infantil Tronxariures, llegim: "La Meravellosa medecina d'en Jordi " de Roald Dahl.
Dissabte 28, 11.30 h, Hora del conte Que valent que era Sant Jordi ! a càrrec de Kalathos.
Quimeta de la Roda a la biblioteca
Gran
expectativa per l’arribada de la Quima.
Uns
instants abans de començar la xerrada.
A
primera fila, el boli i la llibreta ja estan apunt per anotar els trucs de la
cuinera.
El
públic ben atent (i encara no sabien que al final els esperaven uns bunyols ben
dolços).
L’espai
habilitat per la Biblioteca de Calella es va quedar petit.
Els
Amics
de la Biblioteca agraeixen la presència de la Quima i que la afable
cuinera comparteixi amb tots nosaltres la seva saviesa culinària.
La noticia a Ràdio Calella (amb vídeo).
La noticia a Ràdio Calella (amb vídeo).
Recordeu
que a partir d’aquest dijous, podreu trobar algunes de les receptes de la
Quimeta al nostre bloc. Un nou espai per llepar-se’n els dits.
Amunt, amunt
La lectura és com una escala, com més t’hi enfiles
més perspectiva tens del que t’envolta. Els
lectors del Tronxariures, el Club de Lectura més imprevisible de la Biblioteca
de Calella s’enfilen escales amunt.
Hora del Conte
Vine a escoltar el
conte d’aquest dissabte, 24 de març de 2012 a les 11.30 h. a la Biblioteca Can
Salvador de la Plaça, amb “La Pallassa
Priska” i les seves divertides històries sobre pops, cavallets de mar, i
altres animalons que de ben segur agradaran a petits i grans!
No t’ho perdis,
t’esperem!
Xerrada sobre cuina amb la Quimeta de la Roda
Aquest proper divendres, 23 de març, a les 19 h,
gaudirem de la presència a la nostra biblioteca d’una gran cuinera, la nostra
estimada Quimeta de la Roda.
Joaquima Puigvert Roca volia ser modista i, de fet,
va estudiar, es va preparar i durant un temps s’hi va dedicar.
Però les circumstàncies de la vida, la tradició
familiar, l’amor i la passió pel bon menjar l’han portat a dedicar-se i a destacar en un
art tan variat, infinit i apreciat avui en dia com és la bona cuina.
En paraules de la mateixa Quimeta, trobem
l’explicació de la seva cuina: “La cuina és rica, extensa i variada, i mereix
ser degustada, assaborida i reiterada, perquè és segur que ens ho exigirà el
nostre paladar. (...) Però no puc estar-me de recordar que la nostra cuina, si no
la millor, sí que és una de les més antigues i més elaborades, amb plats
oblidats o perduts. (...) No oblideu que la cuina, tot i participar de la
curiositat per les novetats, és també una llarga, misteriosa i inconscient
memòria de tot el que la nostra cuina ha anat adoptant, pausadament.”
L’any 1989 va
editar el llibre La cuina per a les mestresses de casa.
La pesca a Calella
Des dels inicis dels temps, l’humà espavilat i pacient
ha tirat la canya a mar amb l’esperança de pescar un bon peix. No serà fins el
1770 que apareixen a casa nostra les primeres xarxes. Eren de cotó i calia
assecar-les per evitar que es podrissin i tenyir-les regularment (en unes gran
olles amb aigua bullent i escorça de pi).
El 1778 s’obre la ruta comercial dels ports
catalans amb Amèrica. Això anima els valents a fer-se a la mar. Per aquesta
aventura calien vaixells i per construir vaixells calien drassanes. La drassana
constava d’una zona on s’apilaven els troncs (alzina, plataner i pi) i una edificació
on es treballava en l’embarcació. Fusters, calafats i encarregats de vela,
cordam i manyeria, s’hi aplicaven a consciència. Els mestres d’aixa en
coordinaven la construcció.
Quimet Cardó
Camps, treballant en un nansa (1956)
Les primeres referències a les drassanes de Calella
són d’inicis del segle XIX, a càrrec de 4 generacions dels constructors Cassa. En
aquelles drassanes, ubicades entre els carrers Sant Josep i de les Creus, el
1820 hi treballaven principalment 13 fusters mestres d’aixà i 6 calafats. La
Primera Guerra Carlista (1833-1840) paralitzà aquesta incipient indústria.
Passada la confrontació, es recapten diners entre
calellencs que han fet fortuna a les Amèriques per la construcció d’unes noves
drassanes. El 1853 dos mestres d’aixa es posen a la feina amb un capital
inicial de 300 duros per a la compra de material. En els següents 10 anys,
s’arriben a construir fins a 12 vaixells (pollancres i bergantins de diverses
mides), un pailebot i 10 barques de tràfec. En el moment àlgid de les drassanes
calellenques hi haurà 50 artesans feinejant.
Un salt fins el 1870 ens situa a l’època de
l’aparició de les primeres peces o xarxes de ròssec (o d’arrossegament). És la
pesca al bou, la vaca o artet. Per pescar al bou calen dues embarcacions,
s’anomenen parelles de bou, que estiren i arrosseguen la xarxa pel fons marí. El peix és abundant, la mà d’obra barata i
des de l’arribada del ferrocarril el peix de la nostra costa es pot transportar
fins a Barcelona amb rapidesa (també les poblacions de l’interior rebien peix,
gràcies a la incipient infraestructura de carreteres i camins).
Una barca
mitjana de cabotatge, dedicada al transport (inicis del segle XX)
La pesca de final del XIX ja es podria qualificar
d’intensa. Augmenten els pescadors que es fan a la mar, augmenten el nombre
d’embarcacions i les dimensions de les xarxes, es diversifiquen el mètodes de
pesca, i les drassanes de Calella treballen en bergantins, pollancres o
pailebots i la reparació de múltiples petites embarcacions.
Apart dels pescadors i l’artesana indústria de
fabricació i reparació d’embarcacions, hi ha tot un reguitzell de feines, avui ja
desaparegudes, com ara els palers. Gent que ajudava a treure les barques del
mar mitjançant unes biguetes o pals enseuats que estenien a la sorra per on
“pujava” la barca. L’estirament de
l’embarcació es feia primer a força de bèsties de tir (bous) i més endavant a
força de motor. Els primers palers cobraven per la seva feina una llesca de pa
i peix fresc.
Esforç
col·lectiu amb l’arga per treure una barca de cabotatge (1915 aprox)
El 1904 s’edifica la Casa dels Pescadors: és el
tercer intent d’establir un edifici del gremi de pescadors de la nostra
població. El primer, datat de 1828, va ser desplaçat, com ho serà el de 1860,
per la construcció de l’estació de tren i les progressives ampliacions de les
línies del ferrocarril. Una marginació per part del progrés que també afectarà
les drassanes i les seves extingides arts.
Joaquim
Cardó Bolivar, en una barca de llum, per pescar calamar o com a bot auxiliar
d’un sardinal
Cap el 1911/1912 té força èxit la pesca de teranyina
(del traíña cantàbric), unes
embarcacions equipades amb uns focus de gas acetilè per atraure els peixos. També
apareixen els trawlers o vapors
pesquers, que ja no necessiten la força del vent per desplaçar-se. Això suposà un
canvi radical en l’explotació pesquera: abans, si el mar estava en calma, les
barques havien d’anar a calar a força de rems. O quan hi havia mal temps, els
pescadors es quedaven a terra. Ara, les embarcacions són més grans, i van equipades
amb potents motors capaços d’aixecar xarxes més grosses i més resistents que
“pentinen” sense miraments tot el fons marí.
Llaüts de
pesca (inicis del segle XX)
Un fet que exemplifica l’evolució de les
embarcacions és el datat el dia de Sant Esteve del 1918. Aquell matí d’hivern,
a Calella, hi hagué l’avarada de l’embarcació més emblemàtica construïda a les
drassanes de la població: el pailebot “Vila de Calella”. Una comparativa històrica
(i odiosa) ens mostra que quan a Calella es feia a la mar un vigorós i enorme
pailebot de 21,2 metres d’eslora, 6,36 d’amplada i 140 tones de pes, propulsat
a vela, ja feia sis llargs anys que el Titànic (269,09 metres d’eslora, 28,19
d’amplada, i més de 46.000 tones) jeia sota el mar.
El “Vila de Calella” fou pagat per un armador de
Barcelona i construït pels germans mestres d’aixa Jaume i Lluís Turró. Durant
24 anys es dedicarà al servei de cabotatge, transport de mercaderies i persones
entre ports propers, per la costa
catalana, fins que una via d’aigua propicià el seu enfonsament a la
desembocadura del Llobregat (els cinc tripulants varen ser rescatats).
El Vila de
Calella (1918)
Les embarcacions a motor i la pesca d’arrossegament
van suposar una gran victòria sobre la natura, però van obligar, per primer cop
a la història, a una reglamentació que instaurés períodes de veda per a la
pesca. Una trista gran victòria que ens
ha dut a la sobreexplotació d’un mar maltractat i amb les minses pesques de
l’actualitat.
Agraïm la col·laboració de: Vicenç Tenas, Josep Montmany (fotos 2, 3 i 5 ) i Sara Vicens Cardó (fotos 1 i 4).
Fonts consultades:
· BOIX, Lurdes. Pescadors de Catalunya: converses
amb gent de la mar. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, 2003.
245 p.
· Calella. Barcelona: Viena Edicions,
2001.60 p. (Col.lecció Imatges i records ; 109). ISBN 8483301105.
· LLEONART, Jordi , Josep M. Camarasa. . La
Pesca a Catalunya el 1722 segons un manuscrit de Joan Salvador i
Riera. Barcelona: Museu Marítim, 1987. ISBN 8450565456.
· MAS I GIBERT, Xavier. Memorial dels pescadors i els
peixos: converses amb Francesc Isern: Tres-cents anys de tradició
marinera al litoral del Maresme. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1994. 286
p. (Caixa d'Estalvis Laietana Mataró; v51).
ISBN 8492001534
· MIR I MORAGAS, Domènec. Compilació històrica de Calella.
Barcelona: Ediciones Cedro. 1982, 311 p. ISBN 8470421239
· Els Pescadors. En MIR I MORAGAS, Domènec Qui
t’ha vist i qui et veu. Calella: Edicions Marrè, 2002.
ISBN 8485060652. p.61-71.
· ROIG, Emerencià. La Pesca a Catalunya. Barcelona:
Editorial Noray, 1996. 122 p. ( Col.lecció el nostre mar). ISBN 847486092X.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
