La pesca a Calella

Des dels inicis dels temps, l’humà espavilat i pacient ha tirat la canya a mar amb l’esperança de pescar un bon peix. No serà fins el 1770 que apareixen a casa nostra les primeres xarxes. Eren de cotó i calia assecar-les per evitar que es podrissin i tenyir-les regularment (en unes gran olles amb aigua bullent i escorça de pi).

El 1778 s’obre la ruta comercial dels ports catalans amb Amèrica. Això anima els valents a fer-se a la mar. Per aquesta aventura calien vaixells i per construir vaixells calien drassanes. La drassana constava d’una zona on s’apilaven els troncs (alzina, plataner i pi) i una edificació on es treballava en l’embarcació. Fusters, calafats i encarregats de vela, cordam i manyeria, s’hi aplicaven a consciència. Els mestres d’aixa en coordinaven la construcció.

Quimet Cardó Camps, treballant en un nansa (1956)

Les primeres referències a les drassanes de Calella són d’inicis del segle XIX, a càrrec de 4 generacions dels constructors Cassa. En aquelles drassanes, ubicades entre els carrers Sant Josep i de les Creus, el 1820 hi treballaven principalment 13 fusters mestres d’aixà i 6 calafats. La Primera Guerra Carlista (1833-1840) paralitzà aquesta incipient indústria.

Passada la confrontació, es recapten diners entre calellencs que han fet fortuna a les Amèriques per la construcció d’unes noves drassanes. El 1853 dos mestres d’aixa es posen a la feina amb un capital inicial de 300 duros per a la compra de material. En els següents 10 anys, s’arriben a construir fins a 12 vaixells (pollancres i bergantins de diverses mides), un pailebot i 10 barques de tràfec. En el moment àlgid de les drassanes calellenques hi haurà 50 artesans feinejant.

Un salt fins el 1870 ens situa a l’època de l’aparició de les primeres peces o xarxes de ròssec (o d’arrossegament). És la pesca al bou, la vaca o artet. Per pescar al bou calen dues embarcacions, s’anomenen parelles de bou, que estiren i arrosseguen la xarxa pel fons marí.  El peix és abundant, la mà d’obra barata i des de l’arribada del ferrocarril el peix de la nostra costa es pot transportar fins a Barcelona amb rapidesa (també les poblacions de l’interior rebien peix, gràcies a la incipient infraestructura de carreteres i camins).

Una barca mitjana de cabotatge, dedicada al transport (inicis del segle XX)

La pesca de final del XIX ja es podria qualificar d’intensa. Augmenten els pescadors que es fan a la mar, augmenten el nombre d’embarcacions i les dimensions de les xarxes, es diversifiquen el mètodes de pesca, i les drassanes de Calella treballen en bergantins, pollancres o pailebots i la reparació de múltiples petites embarcacions.

Apart dels pescadors i l’artesana indústria de fabricació i reparació d’embarcacions, hi ha tot un reguitzell de feines, avui ja desaparegudes, com ara els palers. Gent que ajudava a treure les barques del mar mitjançant unes biguetes o pals enseuats que estenien a la sorra per on “pujava” la barca.  L’estirament de l’embarcació es feia primer a força de bèsties de tir (bous) i més endavant a força de motor. Els primers palers cobraven per la seva feina una llesca de pa i peix fresc.

Esforç col·lectiu amb l’arga per treure una barca de cabotatge (1915 aprox)

El 1904 s’edifica la Casa dels Pescadors: és el tercer intent d’establir un edifici del gremi de pescadors de la nostra població. El primer, datat de 1828, va ser desplaçat, com ho serà el de 1860, per la construcció de l’estació de tren i les progressives ampliacions de les línies del ferrocarril. Una marginació per part del progrés que també afectarà les drassanes i les seves extingides arts.

Joaquim Cardó Bolivar, en una barca de llum, per pescar calamar o com a bot auxiliar d’un sardinal

Cap el 1911/1912 té força èxit la pesca de teranyina (del traíña cantàbric), unes embarcacions equipades amb uns focus de gas acetilè per atraure els peixos. També apareixen els trawlers o vapors pesquers, que ja no necessiten la força del vent per desplaçar-se. Això suposà un canvi radical en l’explotació pesquera: abans, si el mar estava en calma, les barques havien d’anar a calar a força de rems. O quan hi havia mal temps, els pescadors es quedaven a terra. Ara, les embarcacions són més grans, i van equipades amb potents motors capaços d’aixecar xarxes més grosses i més resistents que “pentinen” sense miraments tot el fons marí. 

Llaüts de pesca (inicis del segle XX)

Un fet que exemplifica l’evolució de les embarcacions és el datat el dia de Sant Esteve del 1918. Aquell matí d’hivern, a Calella, hi hagué l’avarada de l’embarcació més emblemàtica construïda a les drassanes de la població: el pailebot “Vila de Calella”. Una comparativa històrica (i odiosa) ens mostra que quan a Calella es feia a la mar un vigorós i enorme pailebot de 21,2 metres d’eslora, 6,36 d’amplada i 140 tones de pes, propulsat a vela, ja feia sis llargs anys que el Titànic (269,09 metres d’eslora, 28,19 d’amplada, i més de 46.000 tones) jeia sota el mar.

El “Vila de Calella” fou pagat per un armador de Barcelona i construït pels germans mestres d’aixa Jaume i Lluís Turró. Durant 24 anys es dedicarà al servei de cabotatge, transport de mercaderies i persones entre ports propers,  per la costa catalana, fins que una via d’aigua propicià el seu enfonsament a la desembocadura del Llobregat (els cinc tripulants varen ser rescatats).

El Vila de Calella (1918)

Les embarcacions a motor i la pesca d’arrossegament van suposar una gran victòria sobre la natura, però van obligar, per primer cop a la història, a una reglamentació que instaurés períodes de veda per a la pesca.  Una trista gran victòria que ens ha dut a la sobreexplotació d’un mar maltractat i amb les minses pesques de l’actualitat.

Agraïm la col·laboració de: Vicenç Tenas, Josep Montmany (fotos 2, 3 i 5 ) i Sara Vicens Cardó (fotos 1 i 4).

Fonts consultades:

· BOIX, Lurdes. Pescadors de Catalunya: converses amb gent de la mar. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia  i Pesca, 2003. 245 p.

· Calella. Barcelona: Viena Edicions, 2001.60 p. (Col.lecció Imatges i records ; 109). ISBN  8483301105.

· LLEONART, Jordi , Josep M. Camarasa. . La Pesca a Catalunya el 1722 segons un manuscrit de Joan Salvador i Riera. Barcelona: Museu Marítim, 1987. ISBN 8450565456.

· MAS I GIBERT, Xavier. Memorial dels pescadors i els peixos: converses amb Francesc Isern: Tres-cents anys de tradició marinera al litoral del Maresme. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1994. 286 p. (Caixa d'Estalvis Laietana Mataró; v51).

 ISBN  8492001534

· MIR I MORAGAS, Domènec. Compilació històrica de Calella. Barcelona: Ediciones Cedro. 1982, 311 p. ISBN 8470421239

· Els Pescadors. En MIR I MORAGAS, Domènec Qui t’ha vist i qui et veu. Calella: Edicions Marrè, 2002. ISBN 8485060652. p.61-71.

· ROIG, Emerencià. La Pesca a Catalunya. Barcelona: Editorial Noray, 1996. 122 p. ( Col.lecció el nostre mar). ISBN 847486092X.