El Cant de l’Àngel a Calella

Us presentem un nou article de divulgació de la Col•lecció Local fruit del treball d’investigació del personal de la biblioteca. En aquesta ocasió es tracta del Cant de l’Àngel, un acte litúrgic que escenifica l’anunci a la Verge Maria de la resurrecció de Jesucrist. Calella és l'única població del Maresme, i una de les poques de Catalunya, en què es manté la tradició del Cant de l'Àngel.
Josep Canovas i Gay

El Papa Benedicte XIV va establir l’any 1742 que durant la Pasqua (des del dia de la Resurrecció fins la Pentecosta) s’havia de substituir la pregària de l’Àngelus pel càntic Regina Coeli. Sembla que l’origen es remunta al segle VI, quan el Papa Sant Gregori el Magne, durant una visió, va contemplar els mateixos àngels interpretant el cant.

Calella és l'única població del Maresme en què es manté la tradició del Cant de l'Àngel. A la nostra població el protagonista  és un nen o una nena que des del balcó de l'Ajuntament  interpreta  el cant Regina Coeli amb acompanyament de piano. La pianista Rosa Maria Brunet ha estat l'encarregada d'escollir les veus dels infants que han de fer d'àngel des del 1966. El primer a qui va ensenyar la lletra en llatí i la melodia del cant, va ser el seu fill gran, en Daniel Rangil. Després va animar altres nens de la família i va anar buscant bones veus entre els infants d’altres cases de Calella.

Cant de l’Àngel interpretat per Aleix Bachs Esteban, 2010.

Josep Andreu i Gay ens  explica al seu llibre Calella típica II que Ramona Vilà de Badalló era la mestra de fer palmes per beneir durant la Setmana Santa. Les administradores portaven els palmons beneïts que havien de servir de matèria primera per confeccionar les palmes del Diumenge de Rams,  per les quals pagaven un duro. Les recollien fetes el dimecres al vespre o dijous al matí i elles s’encarregaven de guarnir-les. La darrera palma i més fresca era la que lluïa l’Àngel i era costum que se la quedés la seva família en acabar el cant.

 “A l’Àngel, que després d’actuar anava a fer visites, era tradicional que l’Ajuntament li donés carn, així com l’Obra i també les Monges. Tots li donaven unes carnisseres de carn [1 lliura carnissera de carn = 1200 g]. Quant a això, cal aclarir que l’Ajuntament, segons les possibilitats de cada any i fins la caiguda de la Monarquia, donava una quantitat de carn, amb el mínim d’una carnissera, per a fer a la brasa. Quan els anaven a ensenyar per les cases, els donaven objectes o diners, i la ruta s’acabava anant a fer-los retratar. L’Obra es cuidava  d’anar a buscar l’Àngel a casa seva i tornar-lo al domicili.”

Josep Andreu ressalta que l’Àngel vestia tradicionalment alba, una túnica blanca que cobria tot el cos, i que el primer que va portar ales va ser Josep Cànovas i Gay  a principis dels anys 20. També ens ofereix una  llista d’àngels, amenitzada amb comentaris personals, però sense especificar l’any de participació:
Ramon de Saleta
Llorenç Romaguera Moragas
Quirze Marges Nualart
Bachs, casat a can Gay
El marbrista Segarra que va marxar a Amèrica
Fèlix Llobet Nicolau de Can Llobet-Guri
Camil Crous, caputxí de les Missions
Josep Pera Masó
Joaquim Vilar Bosch
Josep Cànovas Gay, primer que va portar túnica, que avui  és a la presó (1941)
Josep Aparicio Gómez, xicot que tenia aparença de nena, fill d’un excarrabiner
Rafel Garriga Vilar, mort a la guerra
Ramon Gay Xifra, fill d’en Teodoro, mort d’enfermetat
Santiago Nualart Villaret, mort en un bombardeig a Granollers
Ramon Castells, tants anys tenor a la Companyia de Can Salom
Un noi del noi d’en Joan Verdura (Josep Mª) que ara estudia al Seminari (aquest darrer va ser últim abans de la revolta)
Francesc Castells Pica
Bonaventura Piquer Izquierdo
Josep Serras Pla
Juli Mons Nogué
Manel Vila Boadas
Santiago Soteras Fabré

Després de la guerra:
Francesc Verdura Torrent
Tomàs Mallol  Codina
Joan Gil Teixidor
Agustí Llobet Piquer

1942 Joan Gil Teixidó
1943 Joan Gil Teixidó
1944 Joan Gil Teixidó

 A partir de 1947 tenim el llistat complet gràcies a la revista Estela.
1947 Pere Mas Tresserras
1948 Miquel Feliu
1949 Joaquim Gelmà Puigvert
1950 Josep Vilà Medrano
1951 Josep Vilà Medrano
1952 Josep Zurano
1953 Joan Amigó Gisbert
1954 Joan Amigó Gisbert
1955 Francesc Feliu
1956 Joaquim Feliu
1957 Juan Manuel Valero Sala
1958 Josep Ma. Serrano Dausà
1959 Josep Ma. Serrano Dausà
1961 Alfons Serrano Dausà
1960 Alfonso Serrano Dausà
1961 Alfonso Serrano Dausà
1962 Santiago Camps Montaña
1963 Santiago Camps Montaña
1964 Arcadi Lluís Salom
1965 Maria Teresa Lluís Salom
1966 Daniel Rangil Brunet
1967 Daniel Rangil Brunet
1968 Daniel Rangil Brunet
1969 Albert Gras Cabutí
1970 Joaquim Gras Cabutí
1971 Josep Ortet Gallart
1972 Joaquim Gras Cabutí
1973 Joaquim Gras Cabutí
1974 Josep Ramon Rangil Brunet
1975 Josep Ramon Rangil Brunet
1976 Salvador Gras Cabutí
1977 Josep Ma. Gibert Llobet
1978 Francesc Roche Aliva
1979 Francesc Roche Aliva
1980 Francesc Roche Aliva
1981 Francesc Roche Aliva
1982 Jordi Feliu Horta
1983 Jordi Feliu Horta
1984 Ignasi Casas Carbonell
1985 Mireia Gras Cabutí
1986 Sergi Ten Gómez
1987 Jordi Zamora Fernández
1988 Jordi Zamora Fernández
1989 Marc Noheras Llobet
1990 Marta Tarridas Ortet
1991 Robert Gómez  Ten
1992 Oriol Villaret Lloret
1993 Jordi Torrent Ametller
1994 Meritxell Viñas Tió
1995 Laura Molina Molina
1996 Marta Forest Feliu
1997 Àgueda Coll Aguilar
1998 Sergi Ariaca Campeny
1999 Sergi Ariaca Campeny
2000 Sergi Ariaca Campeny
2001 Liliana Rangil Vila
2002 Liliana Rangil Vila
2003 Pau Noheras Tubert
2004 Maria Vives Mas
2005 Maria Vives Mas
2006 Maria Vives Mas
2007 Maria Jiménez  Flores
2008 Maria Jiménez  Flores
2009 Oriol Terricabras Mateu
2010 Aleix Bachs Esteban
2011 Pau Feliu Pruna
2012 Clàudia Mateo Marré
2013 Clàudia Mateo Marré
2014 Eloi Terricabras Mateu
2015 Meritxell Abadia de Barbará Agell
2016 Selena Zapero Guerrero
2017 Júlia Gómez Grima
L’any 2.016 Rosa Maria Brunet ha cedit l’acompanyament amb piano, que feia des de 1966, a Núria Grima. Un reconeixement a la Rosa Maria que durant 50 anys –que es diu aviat- ha realitzat l’acompanyament musical.

2007 Maria Jimenez Flores


Bibliografia consultada:
MASSONS, Josep Maria. Tarifes d’honoraris dels cirurgians de Manresa i Barcelona de 1774. Gimbernat: revista catalana d’història de la medicina i de la ciència Vol. 15 (1991) 
ANDREU I GAY, Josep. Calella típica II: pàgines viscudes calellenques. Ajuntament de Calella, 1985.

Agraïm la informació aportada per Montserrat Esteban Soteras.


Partitura de “Regina Coeli”, anònim. Actualment es canta l’harmonitzada per M. Rosa Brunet.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Comenta!