La poetessa calellenca Concepció Organ
i Valverde (1920-2018) va escriure versos des de la seva joventut, tants, que
en va perdre el compte. Ja des de jove va presentar-se a diversos certàmens
literaris, guanyant-ne alguns, i al 1977 va obtenir el títol de Mestre el Gai
Saber després de guanyar les tres flors dels Jocs Florals de Muntanya: natural,
englantina i viola. Durant molts anys va estar vinculada amb l’Associació Amics
de la Poesia de Calella com a presidenta de l’entitat.
Gent de Calella. Josep Maria Colomer,
1991
Revista Estela núm. 1185 febrer 2004
Concepció definia la seva poesia com a
clàssica i considerava que tenia una gran facilitat, “com si les poesies
sortissin soles del bolígraf”. Recordava que de ben petita li agradava molt
jugar amb el seu pare a fer rodolins i, més tard, a les joventuts d’acció
catòlica mossèn Esteve Jou la va nomenar cronista oficial i va començar a
conrear la poesia humorística.
Ràdio Calella Televisió, 17 de juny de
2009. Presentació del llibre “Des del meu capvespre”
Sempre va estar disposada a escriure
sonets quan li demanaven i pel seu caràcter alegre i obert ha sigut una persona
molt estimada. L’any 2003 per decisió del ple de l’Ajuntament va rebre la distinció de filla predilecta de
la ciutat de Calella. L’any 2011 va rebre un nou homenatge dins dels actes de
la Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita: la inauguració de l’espai poètic
Concepció Organ als jardins del petit estany del Parc Dalmau amb la presentació
de la partitura per a violí i veu escrita per Jordi Feliu i interpretada per
Núria Grima.
Ràdio Calella Televisió, 17 de juny de 2011
L’any 2019 l’Associació Amics de la
Poesia de Calella va crear el Premi Concepció Organ al millor poema inspirat en
el mar. Un emotiu elogi a la trajectòria
d’aquesta poetessa orgullosa dels seus orígens pekinaires tan mariners.
El vent de Garbí
Els forans solen
dir vent de la costa,
nosaltres en diem
vent de garbí
i tot sovint a mig
matí s’acosta
i quan és el
captard se’n va adormir.
La ciutat acarona i
despentina
amb manyaga carícia
i besos fins,
ella entreobre la
closca de petxina
i li mostra la
perla que duu dins.
Ell arrissa les
ones quan són calmes
tot explicant
secrets d’altres reialmes
que troba anant
fent via sobre el mar
i li parla de fades
i sirenes
que juguen sobre
onades i carenes
mentre ell dorm i
s’acotxa sota el far.
Obra poètica publicada:
De la meva collita (1988)
Verema tardoral (1993)
Auques i espurnes (1994)
Des del meu capvespre (2009)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta!