Us presentem un nou article de divulgació de la Col·lecció
Local fruit del treball d’investigació del personal de la biblioteca Can
Salvador de la Plaça de Calella.
La divulgació de la Col·lecció Local és una tasca orientada
a donar a conèixer fragments de la història calellenca que son desconeguts o
sobre els quals hi ha poc coneixement. I amb la ferma voluntat de fer-ne
difusió més enllà de la pròpia biblioteca us el fem arribar.
En aquesta ocasió, el treball és una llambregada temporal
sobre la Granja. Un espai que al llarg del temps ha viscut múltiples vides: un
càmping, un hotel, un sanatori... Acompanyeu-nos en aquest petit viatge en el
temps.
Inicis
Les primeres noticies que
trobem sobre la Granja remunten a
finals del segle XVI. Miquel Jon de Roger era el propietari de l‘anomenat “Sot
d’en Pujol”, tal com es llegeix al pergamí
conservat al Museu Arxiu de Calella datat a Pineda el 6 de juny de 1590:
“Afronta a Llevant amb Cabreta, al sud amb la Riera de Canovelles, a
occident amb la resta de la seva terra igual que a Tramuntana.”
Uns anys més tard la propietat
també va ser coneguda com a Granja d’en Buch.
Segle XX
El 1926 Lluís Llobet i Nicolau
encarrega realitzar diverses reformes a la teulada i als balcons de la casa.
Factura
propietat de Josep Llobet i López (arxiu personal).
L’any 1937, es va constituir a
Calella la Junta
de Defensa Passiva Local i es van construir tres refugis per protegir la població dels bombardejos aeris: el del
Roser, el del Parc i el de La Granja. Aquest
Entrada
al refugi antiaeri de La Granja ,
posteriorment reconvertit en la sala de festes Las Cuevas. Fotografies de
Xavier Cáliz
Instituto San Pablo
Durant la dècada dels 50 l’edifici
va acollir un centre de psicoteràpia
(la seva ubicació inicial era al carrer de Sant Pere, 66). El centre el va
dirigir Mossèn Joaquim Redin d’Asurmendi. Volia ser un espai cordial i familiar
amb l’objectiu d’evitar que els nens se sentissin estudiats i controlats, fugint
de l’ambient de clínica i buscant la seva millora en contacte amb la natura.
Façana
de l’Institut San Pablo on s’aprecien la balustrada i els arcs de la galeria.
Postal propietat
de Josep Llobet i López (arxiu personal).
“Durante el pasado Diciembre, efectuóse el traslado del Instituto San
Pablo para la recuperación mental, desde su primera modesta residencia de la
calle de San Pedro a la magnífica finca conocida por “La Granja ”, donde sus métodos
e instalaciones podrán alcanzar el desarrollo que merece tan benemérita
institución, orientada según los más modernos sistemas de la pedagogía
terapéutica, bajo la dirección médica del eminente psiquiatra Dr. Ferrer
Hombravella y la efectiva vigilancia del Rdo. Dr. Joaquín Redín de Asurmendi, a
quien auguramos un magnífico porvenir del Instituto San Pablo.
Estela núm. 110, 6 de gener de 1951, p.7.
Fulletó
publicitari de l’Institut quan encara estava situat a la Capellania de la Companyia de María.
Imatge cedida pel Museu - Arxiu Municipal de Calella.
No sembla que el Dr. Joaquín
Redín comptés amb les simpaties de mossèn Jou, que va deixar escrits diversos
fragments a les seves Memòries tractant-lo
amb certa aspror al principi i amb clara animositat en el moment de la marxa, una mica forçada, de
Redin.
1950, p. 268:
“Com a capellà de la
Companyia de Maria ha estat nomenat el Dr. Joaquim Redin de
Usurmendi que ocuparà la casa destinada al capellà. Diu que és doctor en
psiquiatria i no sé què més.
Abans de la guerra era Jesuïta. Va fer la Campanya i figurava entre
les tropes que victoriosament entraven a Calella el 31 de gener de 1939.
El record de la Calella
d’aquell dia va fer que demanés el càrrec de capellà que estava lliure.
Als pocs dies aquella casa es converteix en un acolliment de nois
disminuïts o subnormals, amb el flamant nom de “Instituto San Pablo”.
1950, p. 275:
“El capellà de les Monges Dr. Joaquim Redin d’Asurmendi, per poder
ampliar la seva obra “Instituto San Pablo” que té en la casa de la capellania
de les monges al carrer de Sant Pere ha llogat al Sr. Lluís Llobet l’edifici
anomenat “La Granja ”.
És un casal molt gran situat a l’altra banda de la carretera. Sembla
voler fer-ho en forma i per això ha posat com a director tècnic al Dr. Ferrer
Hombravella, ajudat per un jove, també psiquiatra, Josep Mª Boada.”
Fulletó
publicitari destinat a difondre els serveis de l’Institut, els seus objectius i
mètodes de treball. La
Institució es presenta com l’únic centre d’Espanya especialitzat
en el tractament dels trastorns de conducta. Document propietat de Josep Llobet
i López (arxiu personal).
1952, p. 292:
“No es pot negar que amb motiu de l’estança del Dr. Redin d’Asurmendi
entre nosaltres, com a Director del seu “Instituto San Pablo”, a la “Granja”,
hi han anat entrant persones de tota classe, convertint-se allò en una gran
casa de gent tarada que fa més mal que bé a la ciutat”.
Durant un temps van ser
residents de l’Institut els germans
Joan i Jaume Serra Carbonell, fills del mestre d’obres calellenc Joan Serra i Marti.
Pagaven 700 pessetes per l’estada a mitja pensió i 50 pessetes per material escolar
i despesa de farmaciola.
Rebuts
propietat de Josep Llobet i López (arxiu personal).
1954, p. 303:
“El nostre Alcalde, Sr. Estanislau Janer, està preocupat per la gent que
surt de l’Institut Sant Pau i corren pels nostres carrers. I suposo que empipat
per això a escrit o parlat amb el Sr. Bisbe manifestant la conveniència de
plegar aquest institut.
Deuria ser així quan el Dr. Redin marxa destinat a Arenys de Mar, no sé
amb quin càrrec i naturalment ha tancat l’establiment.
Jo em permeto opinar que deuria haver-se enviat a una població més
llunyana ja que des d’Arenys de Mar encara pot influir entre nosaltres.
I efectivament, m’assabento que els dies de festa predica a l’Església
dels Frares Agustins.
Diu que el Pare Superior li ha demanat que prediqués quan la realitat és
que ell s’ha ofert per venir a predicar, i el P. Superior no ha gosat dir-li
que no.
Jo sí que he gosat.
L’he cridat dient-li que si no tenia permís escrit del Sr. Bisbe, no prediqués
més a Calella.
I així ha acabat la història de Redin a Calella.”
Hotel La Granja
Corre l’any 1954 i Calella viu
una frenètica activitat turística provocada per l’increment d’estiuejants i visitants
estrangers, ens arriben turistes d’Alemanya, Suïssa, Bèlgica, Holanda, França,
Anglaterra o Irlanda. S’habiliten moltes cases particulars per allotjar els
hostes i es comencen a construir hotels i establiments de restauració. Un dels
principals promotors és Enric Teixidó i Salvà, emprenedor calellenc, constructor
entre molts altres, dels hotels Goya
i La Granja.
A la cadira de la dreta, Enric Teixidó i Salvá i assegut a terra el seu germà Joan Teixidó i
Salvá.
Foto familiar cedida per Jordi Ten i Figueras
(arxiu Publintur).
A la biografia que Àngel
Badalló va escriure sobre ell podem llegir:
“Entre 1955 i 1956 explota “la
Granja ” amb el pare Redin, on hi havia una residència no
gaire ben considerada, com el mateix clergue...
No em consta que li anés bé, però ell comptava amb més habitacions per a
col·locar-hi turistes.”
L’Hotel La Granja
es va inaugurar el dia 2 d’abril de 1956 i l’acte va comptar amb una audició de
sardanes a càrrec de la Cobla
“Maresma”.
Vista de
la façana de l’Hotel La
Granja.
Postal
propietat de Josep Llobet i López (arxiu personal).
El seu director, Enric Fuentefría
Arnijas –entrevistat per Estela-
explicava que la majoria dels seus hostes eren francesos que pagaven cent deu
pessetes per l’estada i que el que més valoraven de Calella era la seva platja
llarga i neta.
Als jardins de l’Hotel s’hi
celebraven sopars, balls i vetllades musicals amb molta presència del flamenc. També s’hi celebrà la inauguració
oficial de la Penya Solera
Desconeixem la data exacta de
tancament de l’hotel però a principis de l’any 1961 va aparèixer un anunci a l’Estela oferint l’edifici en lloguer,
sense intermediaris.
Anunci
aparegut a la Revista Estela
Càmping La Granja Europ
Díptic
promocional del càmping La
Granja cedit pel seu propietari Baltasar Casanueva “Choco”.
El càmping va entrar en funcionament l’any 1962 amb capacitat per a
760 places, ocupant una superfície de 22.000 m2 . És possible que el càmping fos una
"franquícia", ja que hi havia un grup de càmpings amb el mateix nom -Europ-, a Pineda, Malgrat, Lloret...).
Baltasar Casanueva (més conegut
com a “Choco”), propietari del càmping,
ens ha explicat que l’ambient era molt familiar i permetia un tracte molt
estret i cordial amb els clients, que repetien any rere any i el recomanaven a
les seves amistats i familiars.
Acte
reivindicatiu de la
Plataforma el dia de la seva fundació oficial.
Revista Estela núm. 1.036 del 15 de juliol de
1990.
Van tancar l'any 1989 i un any
després, l’1 de juliol de 1990 es va crear la Plataforma
pro-congelació dels Plans Parcials d’urbanització de Calella amb l’ocupació
simbòlica del Càmping La Granja. Proposaven
la creació d’un parc municipal per conservar un espai que consideraven d’alt
valor ecològic. El Pla Parcial Parc de Calella, declarat Sector d’Urbanització
Prioritària per la
Generalitat de Catalunya, contemplava l’ampliació del Parc
Dalmau amb la ubicació d’una moderna zona esportiva i la construcció de 450
habitatges distribuïts en tres tipus d’edificació.
Finalment, el projecte
urbanístic es va dur a terme.
Dues
vistes generals de Calella que mostren l’espai que va ocupar el càmping, en
diferents èpoques. Postal propietat de
Josep Llobet i López (arxiu personal).
Com a testimoni del que va
representar el càmping en el temps d’oci de molts joves dels anys 70 hem trobat
a la Xarxa
aquest tema escrit i interpretat pel músic J. M. Baule: A Calella, el Paradís
Bibliografia consultada:
· JOU i PARÉS, Esteve. Memòries d’un rector gironí. Calella :
[s.n. ], 1990. 393 p.
· BADALLÓ i CABUTÍ, Àngel. Enric Teixidó i Salvà : la història d'un
calellenc inquiet. Calella : Publintur, 1996. 127 p.
· TEN I FIGUERAS, Jordi. Calella 50 anys pioners en turisme
vacacional 1953-2003. Calella : Ajuntament de Calella, 2004. 352 p.
· Revista Estela. Calella : Parròquia de Calella, 1946-2013.
Volem agrair la col·laboració del
Museu Arxiu de Calella, d’en Baltasar Casanueva “Choco”, de Josefine Teixidó Constans, d’en Jordi Ten i,
molt especialment, d’en Josep Llobet i López, que ha aportat gran part del
material gràfic de l’article provinent del seu arxiu personal.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
