La Granja: un espai en el temps


Us presentem un nou article de divulgació de la Col·lecció Local fruit del treball d’investigació del personal de la biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella.
La divulgació de la Col·lecció Local és una tasca orientada a donar a conèixer fragments de la història calellenca que son desconeguts o sobre els quals hi ha poc coneixement. I amb la ferma voluntat de fer-ne difusió més enllà de la pròpia biblioteca us el fem arribar.
En aquesta ocasió, el treball és una llambregada temporal sobre la Granja. Un espai que al llarg del temps ha viscut múltiples vides: un càmping, un hotel, un sanatori... Acompanyeu-nos en aquest petit viatge en el temps.

Inicis
Les primeres noticies que trobem sobre la Granja remunten a finals del segle XVI. Miquel Jon de Roger era el propietari de l‘anomenat “Sot d’en Pujol”, tal com es llegeix al pergamí  conservat al Museu Arxiu de Calella datat a Pineda el 6 de juny de 1590:
“Afronta a Llevant amb Cabreta, al sud amb la Riera de Canovelles, a occident amb la resta de la seva terra igual que a Tramuntana.”
Uns anys més tard la propietat també va ser coneguda com a Granja d’en Buch.

Segle XX
El 1926 Lluís Llobet i Nicolau encarrega realitzar diverses reformes a la teulada i als balcons de la casa.

Factura propietat de Josep Llobet i López (arxiu personal).

L’any 1937, es va constituir a Calella la Junta de Defensa Passiva Local i es van construir tres refugis per protegir la població dels bombardejos aeris: el del Roser, el del Parc i el de La Granja. Aquest últim es va reconvertir, l’any 1966, en local de referència de les nits de Calella: el Night Club Las Cuevas. Un espai a on es celebraven festes flamenques i a on els cambrers lluïen estètica de bandolers de Sierra Morena.
Entrada al refugi antiaeri de La Granja, posteriorment reconvertit en la sala de festes Las Cuevas. Fotografies de Xavier Cáliz


Instituto San Pablo
Durant la dècada dels 50 l’edifici va acollir un centre de psicoteràpia (la seva ubicació inicial era al carrer de Sant Pere, 66). El centre el va dirigir Mossèn Joaquim Redin d’Asurmendi. Volia ser un espai cordial i familiar amb l’objectiu d’evitar que els nens se sentissin estudiats i controlats, fugint de l’ambient de clínica i buscant la seva millora en contacte amb la natura.
Façana de l’Institut San Pablo on s’aprecien la balustrada i els arcs de la galeria.
Postal propietat de Josep Llobet i López (arxiu personal).

“Durante el pasado Diciembre, efectuóse el traslado del Instituto San Pablo para la recuperación mental, desde su primera modesta residencia de la calle de San Pedro a la magnífica finca conocida por “La Granja”, donde sus métodos e instalaciones podrán alcanzar el desarrollo que merece tan benemérita institución, orientada según los más modernos sistemas de la pedagogía terapéutica, bajo la dirección médica del eminente psiquiatra Dr. Ferrer Hombravella y la efectiva vigilancia del Rdo. Dr. Joaquín Redín de Asurmendi, a quien auguramos un magnífico porvenir del Instituto San Pablo.
Estela núm. 110, 6 de gener de 1951, p.7. 

Fulletó publicitari de l’Institut quan encara estava situat a la Capellania de la Companyia de María. Imatge cedida pel Museu - Arxiu Municipal de Calella.

No sembla que el Dr. Joaquín Redín comptés amb les simpaties de mossèn Jou, que va deixar escrits diversos fragments a les seves Memòries tractant-lo amb certa aspror al principi i amb clara animositat en  el moment de la marxa, una mica forçada, de Redin.

1950, p. 268:
“Com a capellà de la Companyia de Maria ha estat nomenat el Dr. Joaquim Redin de Usurmendi que ocuparà la casa destinada al capellà. Diu que és doctor en psiquiatria i no sé què més.
Abans de la guerra era Jesuïta. Va fer la Campanya i figurava entre les tropes que victoriosament entraven a Calella el 31 de gener de 1939.
El record de la Calella d’aquell dia va fer que demanés el càrrec de capellà que estava lliure.
Als pocs dies aquella casa es converteix en un acolliment de nois disminuïts o subnormals, amb el flamant nom de “Instituto San Pablo”.

1950, p. 275:
“El capellà de les Monges Dr. Joaquim Redin d’Asurmendi, per poder ampliar la seva obra “Instituto San Pablo” que té en la casa de la capellania de les monges al carrer de Sant Pere ha llogat al Sr. Lluís Llobet l’edifici anomenat “La Granja”.
És un casal molt gran situat a l’altra banda de la carretera. Sembla voler fer-ho en forma i per això ha posat com a director tècnic al Dr. Ferrer Hombravella, ajudat per un jove, també psiquiatra, Josep Mª Boada.”

Fulletó publicitari destinat a difondre els serveis de l’Institut, els seus objectius i mètodes de treball. La Institució es presenta com l’únic centre d’Espanya especialitzat en el tractament dels trastorns de conducta. Document propietat de Josep Llobet i López (arxiu personal).

1952, p. 292:
“No es pot negar que amb motiu de l’estança del Dr. Redin d’Asurmendi entre nosaltres, com a Director del seu “Instituto San Pablo”, a la “Granja”, hi han anat entrant persones de tota classe, convertint-se allò en una gran casa de gent tarada que fa més mal que bé a la ciutat”.

Durant un temps van ser residents de l’Institut els germans Joan i Jaume Serra Carbonell, fills del mestre d’obres calellenc Joan Serra i Marti. Pagaven 700 pessetes per l’estada a mitja pensió i 50 pessetes per material escolar i  despesa de farmaciola.

Rebuts propietat de Josep Llobet i López (arxiu personal).

1954, p. 303:
“El nostre Alcalde, Sr. Estanislau Janer, està preocupat per la gent que surt de l’Institut Sant Pau i corren pels nostres carrers. I suposo que empipat per això a escrit o parlat amb el Sr. Bisbe manifestant la conveniència de plegar aquest institut.
Deuria ser així quan el Dr. Redin marxa destinat a Arenys de Mar, no sé amb quin càrrec i naturalment ha tancat l’establiment.
Jo em permeto opinar que deuria haver-se enviat a una població més llunyana ja que des d’Arenys de Mar encara pot influir entre nosaltres.
I efectivament, m’assabento que els dies de festa predica a l’Església dels Frares Agustins.
Diu que el Pare Superior li ha demanat que prediqués quan la realitat és que ell s’ha ofert per venir a predicar, i el P. Superior no ha gosat dir-li que no.
Jo sí que he gosat.
L’he cridat dient-li que si no tenia permís escrit del Sr. Bisbe, no prediqués més a Calella.
I així ha acabat la història de Redin a Calella.”


Hotel La Granja
Corre l’any 1954 i Calella viu una frenètica activitat turística provocada per l’increment d’estiuejants i visitants estrangers, ens arriben turistes d’Alemanya, Suïssa, Bèlgica, Holanda, França, Anglaterra o Irlanda. S’habiliten moltes cases particulars per allotjar els hostes i es comencen a construir hotels i establiments de restauració. Un dels principals promotors és Enric Teixidó i Salvà, emprenedor calellenc, constructor entre molts altres, dels hotels Goya i La Granja.

A la cadira de la dreta, Enric Teixidó i Salvá  i assegut a terra el seu germà Joan Teixidó i Salvá.
Foto familiar cedida per Jordi Ten i Figueras (arxiu Publintur).

A la biografia que Àngel Badalló va escriure sobre ell podem llegir:
“Entre 1955 i 1956 explota “la Granja” amb el pare Redin, on hi havia una residència no gaire ben considerada, com el mateix clergue...
No em consta que li anés bé, però ell comptava amb més habitacions per a col·locar-hi turistes.”

L’Hotel La Granja es va inaugurar el dia 2 d’abril de 1956 i l’acte va comptar amb una audició de sardanes a càrrec de la Cobla “Maresma”.

Vista de la façana de l’Hotel La Granja.
Postal propietat de Josep Llobet i López (arxiu personal).

El seu director, Enric Fuentefría Arnijas –entrevistat per Estela- explicava que la majoria dels seus hostes eren francesos que pagaven cent deu pessetes per l’estada i que el que més valoraven de Calella era la seva platja llarga i neta.
Als jardins de l’Hotel s’hi celebraven sopars, balls i vetllades musicals amb molta presència del  flamenc. També s’hi celebrà la inauguració oficial de la Penya Solera que tingué lloc el 6 de juny de 1959.
Desconeixem la data exacta de tancament de l’hotel però a principis de l’any 1961 va aparèixer un anunci a l’Estela oferint l’edifici en lloguer, sense intermediaris.

Anunci aparegut a la Revista Estela núm. 362 d’11 de febrer de 1961.


Càmping La Granja Europ
Díptic promocional del càmping La Granja cedit pel seu propietari Baltasar Casanueva “Choco”.

El càmping va entrar en funcionament l’any 1962 amb capacitat per a 760 places, ocupant una superfície de 22.000 m2. És possible que el càmping fos una "franquícia", ja que hi havia un grup de càmpings amb el mateix nom -Europ-, a Pineda, Malgrat, Lloret...).
Baltasar Casanueva (més conegut com a “Choco”), propietari del càmping, ens ha explicat que l’ambient era molt familiar i permetia un tracte molt estret i cordial amb els clients, que repetien any rere any i el recomanaven a les seves amistats i familiars.
Acte reivindicatiu de la Plataforma el dia de la seva fundació oficial.
Revista Estela núm. 1.036 del 15 de juliol de 1990.

Van tancar l'any 1989 i un any després, l’1 de juliol de 1990 es va crear la Plataforma pro-congelació dels Plans Parcials d’urbanització de Calella amb l’ocupació simbòlica del Càmping La Granja. Proposaven la creació d’un parc municipal per conservar un espai que consideraven d’alt valor ecològic. El Pla Parcial Parc de Calella, declarat Sector d’Urbanització Prioritària per la Generalitat de Catalunya, contemplava l’ampliació del Parc Dalmau amb la ubicació d’una moderna zona esportiva i la construcció de 450 habitatges distribuïts en tres tipus d’edificació.
Finalment, el projecte urbanístic es va dur a terme.

Dues vistes generals de Calella que mostren l’espai que va ocupar el càmping, en diferents èpoques.  Postal propietat de Josep Llobet i López (arxiu personal).

Com a testimoni del que va representar el càmping en el temps d’oci de molts joves dels anys 70 hem trobat a la Xarxa aquest tema escrit i interpretat pel músic J. M. Baule: A Calella, el Paradís


Bibliografia consultada:
· JOU i PARÉS, Esteve. Memòries d’un rector gironí. Calella : [s.n. ], 1990. 393 p.
· BADALLÓ i CABUTÍ, Àngel. Enric Teixidó i Salvà : la història d'un calellenc inquiet. Calella : Publintur, 1996. 127 p.
· TEN I FIGUERAS, Jordi. Calella 50 anys pioners en turisme vacacional 1953-2003. Calella : Ajuntament de Calella, 2004. 352 p.
· Revista Estela. Calella : Parròquia de Calella, 1946-2013.

Volem agrair la col·laboració del Museu Arxiu de Calella, d’en Baltasar Casanueva “Choco”, de  Josefine Teixidó Constans, d’en Jordi Ten i, molt especialment, d’en Josep Llobet i López, que ha aportat gran part del material gràfic de l’article provinent del seu arxiu personal.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Comenta!