En Patufet a la Festa Major de 1912

1

Alguna vegada us heu preguntat per l’origen de les nostres cercaviles de Festa Major i la presència dels gegants i altres figures com dracs, bous i mulasses? Doncs vet aquí la resposta: els entremesos del Corpus. 
Durant l’Edat Mitjana, en temps d’heretgies i rituals pagans, el Papa Urbà IV va voler crear una festa que reforcés el sagrament de l’Eucaristia i així va instituir el Corpus Christi el 1264. El seu successor, Climent V, va disposar que el Santíssim Sagrament sortís en processó pels carrers per poder ser venerat pel poble, però va ser Joan XXII qui, a partir de 1316, va estendre la celebració per tot el món cristià. Amb la intenció didàctica de representar escenes bíbliques i la lluita entre el bé i el mal s’utilitzaven figures mítiques com dracs, bestiari o gegants. Aquestes representacions es van anomenar entremesos  i precedien la tradicional desfilada d’autoritats, gremis i confraries, que sempre tenien un aire més formal i seriós. Les primeres notícies que es tenen de la participació de gegants als entremesos és del Llibre de les Solemnitats de Barcelona, on apareix l’inventari de la processó de 1424 amb l’anotació: “...lo rey David ab lo jiguant...”.¹
Amb el pas del temps la processó es va anar degradant i alguns entremesos es van prohibir, sobretot a partir del Concili Provincial de Tarragona l’any 1654. El Decret de Nova Planta de 1716 va traslladar l’organització de la festa del Corpus dels gremis als ajuntaments i alguns entremesos passen a les parròquies. Així van acabar desfilant uns metres davant de la processó, o es van traslladar a festes amb menys sentit religiós o més tolerants com ara les festes majors, on els gegants i bestiari prenien una dimensió més lúdica i festiva.

A Calella la primera parella de gegants és de l’any 1935², obra dels escultors olotins Jaume Farrerons i Sadurní Brunet. Es van donar per desapareguts durant la Guerra Civil i es van tornar a reconstruir el 1943, juntament amb el capgròs Mastegamosques. El 1961 van ser reemplaçats per dos gegants nous, rei i reina, adquirits al taller El Ingenio. L’any 2002, durant la Festa Major de la Minerva, es va inaugurar la rèplica de la primera parella construïda per en Toni Mujal basant-se en les fotografies antigues. Se’ls va posar el nom de Quirze i Minerva en honor a les festes majors de la ciutat.
Fa uns mesos van arribar a la Biblioteca unes fotografies de la Festa Major de 1912 on s’hi veu una parella de gegants acompanyats d’un nombrós seguici de capgrossos, possiblement al carrer de la Bruguera (entre Amadeu i Ànimes).




Imatges cedides per Isabel Boix i Junquera. Autor desconegut, 1912.


A Calella hi havia hagut una parella de gegants i capgrossos més antics i no se’n tenia constància? De seguida ens vam posar en contacte amb l’Aniol Noguera i Clofent, que és una de les persones que més en sap sobre els gegants calellencs. 
Ens va fer arribar el programa de Festa Major que es va publicar el 21 de setembre de 1912 a “La Veu de Catalunya” (p. 22), en edició de vespre:
La Veu de Catalunya. ARCA: 

Calella.–Fiesta major. Programa:
Día 22 setembre – Concurs de tret a la platja ab premis. Tritlleig de campanes, tronada y sortida dels gegants. Arribada de la música militar y orfeons d'Arenys de Mar y de Canet de Mar. Concurs pels orfeons al envelat [...]. Cabalcada humorística y arribada d'un “personatge. Ball al envelat.
Día 23 – Cercavila. Almoines als pobres. Tritlleig de campanes, trobada y pasada dels gegants. Solemnial Ofici. Professó. Sardanes a la plaça. Tronada. putxinel·lis. Concert y sardanes. Balls als envelats. Passada. Castell de fochs. Lluminaries. Serenades. Balls als envelats.
Día 24 – Cercavila. Ofici solemnal. Concerts. Putxinel·lis. Sardanes per la “Principal de la Bisbal”. Bombes aerostàtiques y japoneses. Balls als envelats. Lluminaries. Serenades.
Día 25 – Ofici de Requiem. Sardanes. Concerts als envelats. Serenades.
L’any 1912 havia guanyat l’alcaldia l’empresari tèxtil Zenon Nicolau i Moreu.
Qui era aquest personatge “sorpresa” del qual no es dona major detall al programa de festes? Per força havia de ser en Patufet. Protagonista absolut de la revista que porta el seu nom, nascuda l’any 1904 de la mà d’Aureli Capmany, devia ser molt estimat per la canalla de l'època.
Portada de la revista En Patufet núm. 1 

L’Aniol també ens va enviar una foto de l’any 1919 on –oh, sorpresa!– trobem els mateixos gegants i la figura d’en Patufet a la població de Gavà.


La clau del misteri era que els gegants eren llogats. Fent una cerca a Internet vam trobar un interessant article de la historiadora Marta Ibáñez sobre els gegants de Sabadell³, que aportava força informació sobre aquesta pràctica. A les fotografies que apareixen en aquest article es pot apreciar, especialment a la imatge de l’any 1914, que els gegants són exactament els mateixos que els que apareixen a la fotografia de Calella i alguns capgrossos també. I, afortunadament, a l’Arxiu Municipal de Sabadell s’havien conservat els expedients de les festes majors on es consignaven les despeses derivades de la celebració i on figurava El Ingenio com a proveïdor de les figures.


Al Catàleg de Gegants Centenaris de Catalunya de Lluís Ardèvol trobem finalment la història detallada d’aquesta parella de gegants centenaris. Són en Sebastià i la Bàrbara, arribats a Súria el 1972 provinents d’un magatzem de Manresa. La seva construcció s’atribueix a l’escultor Benet Escaler, fundador de la històrica botiga d’articles de festa, capgrossos i joguines El Ingenio del carrer Rauric 6, inaugurada l’any 1838. Adquirida per la família Delfí Homs el 1924, van continuar construint gegants i capgrossos de cartró pedra i encàrrecs diversos per a clients  tan cèlebres com Joan Brossa, Els Comediants o La Fura dels Baus. Després de construir la majoria de gegants i nans que han ballat a les festes majors de tot Catalunya, va tancar l’any 2017, però afortunadament ha tornat a obrir recentment gràcies a l’empresari gironí Lluís Sala.
Prestatgeries de la botiga El Ingenio amb una mostra dels tradicionals capgrossos.
Barcelona Colours, 2013. https://barcelonacolours.com/blog/

La parella de gegants engalanats  com a nobles medievals es va estrenar l’any 1910 i va començar el seu periple: Sabadell, Molins de Rei, Calella, Gavà... Lluís Ardèvol explica que a la trobada de gegants que es va fer a Sabadell l’any 1930 per festejar l’estrena dels gegants nous, “els vells” encara hi eren. Van sobreviure a la Guerra Civil a Casa Closa, una empresa sabadellenca de sastreria teatral i lloguer de disfresses propietat d’Emili Closa que els va cedir més endavant a la casa Envelats de Josep Gener, de Manresa. En aquesta ciutat la parella de gegants va tornar a ser llogada  a les festes majors de la comarca i va participar en cercaviles i anunciant balls i activitats esportives. Als anys seixanta Josep Graells, impulsor de les festes de Súria, els va adquirir juntament amb una partida de cadires i els va fer restaurar per Agustín Arjona. Actualment es poden veure el diumenge de Corpus al Poble Vell de Súria. 

Si esteu interessats a saber-ne més sobre els Gegants Vells de Súria, podeu consultar l’obra d’Albert Rumbo Els Gegants de Migmón: l’odissea centenària dels Gegants Vells de Súria, que tenim al nostre fons gràcies a la generositat del seu autor, que en va fer donació  d’un exemplar a la Biblioteca de Calella.


¹ CARBÓ I MARTORELL, Amadeu. Gegants a Catalunya: la supervivència d’un element festiu. Ponència. ² Colla gegantera de Calella: https://www.gegantscalella.cat/ ³ IBAÑEZ, Marta. Quan Sabadell llogava els gegants.


Bibliografia consultada:
ARDÈVOL i JULIÀ, Lluís. Catàleg de gegants centenaris de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2015.
CARBÓ I MARTORELL, Amadeu. Gegants a Catalunya: la supervivència d’un element festiu. Ponència per a Col·loqui Internacional Géants, Dragons et Animaux Fantastiques en Europe du Moyen Àge à Nous Jours 28, 29 i 30 de Setembre. Ville d’Ath. Bèlgica, 2000.

IBAÑEZ FUENTES, Marta. Quan Sabadell llogava els gegants. Sabadell: Arraona. III època, núm. 17, p. 37-46, 1995. 
RUMBO i SOLER, Albert. Els Gegants de Migmón: l’odissea centenària dels Gegants Vells de Súria. Súria: Ajuntament de Súria, 2019.
Agraïments:
A Isabel Boix per deixar-nos reproduir i així difondre unes fotografies inèdites que ajudaran a completar la història d'aquests gegants transhumants.
A Aniol Noguera pel material aportat a l'article i la informació sobre els gegants calellencs.
A Albert Rumbo per la donació a la Biblioteca de Calella del seu llibre:  Els Gegants de Migmón: l’odissea centenària dels Gegants Vells de Súria.
A Judith Farré de l'Oficina de Català de Calella que ha fet la correcció del text.

1 comentari:

  1. He trobat molt interessant aquest article perquè la informació que aporta era totalment desconeguda per nosaltres. Ens alegra que les fotografies hagin estat útils.

    ResponElimina

Comenta!