📖 El boig de Mataró
✍️ Jacint Verdaguer
"A Mataró hi havia un home tocat del cap que feia de les seves amb gran disgust del veïnat i sobretot de la seva família. Aqueixa tractà de tancar-lo a Sant Boi i demanà consell al senyor batlle. El senyor batlle,que era molt determinat,els respongué:
-Això rai!Feu-me´l venir.
L´hi feren anar i l´alcalde li digué si volia anar a donar un tomb amb ell:
-Voleu anar gaire lluny ? -digué el boig.
-A Barcelona, i si allí esteu animat per caminar, potser encara anirem un xic més enllà.
-Prou, prou. Anem -contestà el boig.
I dit i fet,prengueren un carruatge i cap a Barcelona falta gent. Un cop foren allí, com qui va a donar un passeig pel pla de Llobregat, es deixa-ren caure a Sant Boi. El boig, que no ho era bé, olorà alguna cosa de les intencions de sos companys i abans d’arribar al manicomi baixà del carruatge i s’hi encaminà, avançant-se un xic de la comitiva. Trucà i digué que hi duien un boig que tenia la mania que ara era batlle de Mataró. Així que aquest arribà, els porters procuraven tancar-lo a dins, i com més cridava que era el batlle, més fort l’agafaven, fins que el tingueren reclòs a dintre. Prou costà desfer la troca ordida per aquell cap que creien sense cervell, i no es deixà pas engabiar en la bogeria, a on havia engabiat el senyor batlle de Mataró."
-Això rai!Feu-me´l venir.
L´hi feren anar i l´alcalde li digué si volia anar a donar un tomb amb ell:
-Voleu anar gaire lluny ? -digué el boig.
-A Barcelona, i si allí esteu animat per caminar, potser encara anirem un xic més enllà.
-Prou, prou. Anem -contestà el boig.
I dit i fet,prengueren un carruatge i cap a Barcelona falta gent. Un cop foren allí, com qui va a donar un passeig pel pla de Llobregat, es deixa-ren caure a Sant Boi. El boig, que no ho era bé, olorà alguna cosa de les intencions de sos companys i abans d’arribar al manicomi baixà del carruatge i s’hi encaminà, avançant-se un xic de la comitiva. Trucà i digué que hi duien un boig que tenia la mania que ara era batlle de Mataró. Així que aquest arribà, els porters procuraven tancar-lo a dins, i com més cridava que era el batlle, més fort l’agafaven, fins que el tingueren reclòs a dintre. Prou costà desfer la troca ordida per aquell cap que creien sense cervell, i no es deixà pas engabiar en la bogeria, a on havia engabiat el senyor batlle de Mataró."
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta!