Els bibliotecaris recomanen: Vidas rebeldes (John Huston, 1961)
La pel·lícula ens mostra uns personatges
que anhelen ser lliures. Lliures de matrimonis sense afecte o de feines que els
esclavitzen:
-Qualsevol
cosa és millor que un sou.
Els vaquers representen aquesta llibertat:
no tenen horaris, ni obligacions.
-¿No
té llar vostè? -pregunta Roslyn.
-Mai
no n’hi ha hagut una de millor -respon ell abastant amb la mirada l'erm
muntanyós.
Roslyn (Marilyn Monroe) acaba de
divorciar-se. Coneix Guido i el seu amic Gay Langland (Clark Gable), un vell
vaquer, que la conviden a passar uns dies a una casa a la muntanya. A la pau
del camp sembla que la felicitat i la llibertat són possibles. Gay, Guido i un
vaquer de “rodeos”, decideixen anar a les muntanyes a caçar cavalls salvatges. En
els erms de les muntanyes de Reno, la realitat es tornarà dramàtica.
El títol original és The misfits (Els inadaptats), i aquest sentit d'impossibilitat ja
s'albira en els crèdits inicials: mentre apareixen els noms dels protagonistes,
peces de trencaclosques es creuen intentant, inútilment, encaixar.
-Jo
faig el mateix que he fet sempre, però ara el món ha canviat. -diu el
personatge de Clark Gable en una dramàtica sentència que ens recorda que la
vida no espera i que canvia al nostre pesar. Com li ha passat a Perce (Montgomery
Clifft), un patètic personatge amb l'ànima gairebé tan masegada com el cos
després d'anys de pujar, i caure, de cavalls i bous.
O Guido, el mecànic-pilot d'avió, que
gairebé va tocar la felicitat amb la seva dona i la caseta al camp que
construïen:
-
Ella l'ajudava a pastar el ciment amb les mans.
Una felicitat que es va trencar una nit
perquè Guido no tenia un neumàtic i no va poder socórrer la seva dona quan es
va posar de part. I la seva vida des de llavors va quedar com la casa: a mig
construir.
Aquesta aclaparadora solitud fa que els
tres homes de la història posin les seves esperances de canvi en Roslyn, la
bellesa, lluminositat i l’escalfor de la qual no són sinó l'aspecte exterior
d'un ésser profundament ferit i sol.
Una façana, en definitiva, com ho va ser
Marilyn Monroe per a una noia anomenada Norma Jean que sempre es va sentir sola
i abandonada. Molt lluny del tòpic de la rossa ximple, Marilyn és aquí, potser
per exigència tirànica d'un guió escrit per algú que la coneixia massa bé (el
seu marit, l'escriptor Arthur Miller), un ésser devastat.
La llum i la tristesa de Marilyn poques
vegades són tan contrastades com en el paisatge lunar del desert de Reno, la
fotografia en blanc i negre va ser responsabilitat de Rusell Metty (Sed de Mal, Espartaco). El prestigiós Alex North (2001: una odisea del espacio)va compondre la banda sonora.
La riquesa de The Misfits també està en el
text, és una obra plena de diàlegs i cites memorables.
-Quan
et quedes sense somnis, l'únic que pots fer és buscar una feina.
El responsable va ser el dramaturg Arthur
Miller (Mort d'un viatjant, Les bruixes de Salem) demiürg expert en
posar en escena dramàtiques relacions personals i familiars.
Al guió també hi va aportar la seva visió
"westerniana" i crepuscular el director de la pel·lícula, John Huston
(El Halcón maltés, La Reina de África, La jungla de asfalto, El tresor de Sierra Madre).
En el seu moment, el 1961, The Misfits va
ser un fracàs. Tres dies després d'acabar el rodatge va morir Clark Gable (males
llengües diuen que a causa de l’obstinació per rodar les escenes de caça del
cavall ell mateix ). I uns mesos més tard, Marilyn Monroe va ser trobada morta.
La nit abans de la cacera de cavalls, els
protagonistes són lliures sota les estrelles del desert:
-
Aquesta estrella està tan lluny de nosaltres que quan la seva llum ens arriba
aquí, a la Terra, és possible que faci temps que no existeixi.
-
Caram, si que sabeu coses els pilots.
-
Els llibres d'astronomia estan a qualsevol biblioteca. Només has de llegir-los.
Vidas rebeldes (John Huston, 1961)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta!