Avui dia està considerat
com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
En el Flamenc es mescla el
cant, el ball i la guitarra, i és el ball el que fa d’unió entre els tres
elements. El Bailaor interpreta els sentiments que el Cantaor expressa a través
del cant i també es converteix en músic, aportant la percussió amb les palmes i
el moviment dels peus sobre la tarima.
En el món musical del
flamenc, trobem un art que sempre es va mantenir en moviment. Amb Paco de Lucía i Camarón de la Isla, sota
la batuta de Pulpón el flamenc viu un dels moments de major acceleració
creativa, establint nous cànons interpretatius, nous instruments (el calaix, la
flauta travessera ...), trencant barreres estilístiques i dotant de sentit a
les experiències de fusió posteriors.
Al llarg dels dècada del
1980 sorgeix una nova generació d'artistes que fan avançar la fusió un pas més.
És el cas de Pata Negra (que fusionen flamenc amb blues i rock), Ketama (que
busquen inspiracions afrocaribenya) o Ray Heredia (creador d'un univers musical
propi on el flamenc ocupa un lloc central).
