Estimada vida

 

Cada nou llibre d’Alice Munro és un esdeveniment i una sorpresa. En aquest que acaba de publiar, l’escriptora adverteix: “Les quatre peces finals d’aquest llibre no són ben bé contes. Formen una unitat a part, autobiogràfica, en el fons, per bé que no sempre del tot fidel als fets. Em penso que són les primeres i les darreres paraules -i les més íntimes- que he de dir sobre la meva vida”. ¿I les altres peces? Les altres avancen de dret cap al misteri contingut en el més petit fragment de qualsevol vida. Cap als corrents irracionals que determinen les accions dels personatges més sensats. Cap a la perplexitat -i l’excitació- que significa formar part de la vida: tot això, Alice Munro ho diu com si fossin “les primeres i les darreres paraules” -les que sospesa, amb tot el seu talent i des d’una maduresa prodigiosa, una de les escriptores gegants de la nostra època.

Alice Munro nascuda el 1931 en una zona rural de la província d’Ontàrio, va publicar el seu primer conte l’any 1950 i, al cap de divuit anys, el seu primer volum, Dance of the Happy Shades. Casada dues vegades i mare de quatre filles, ha experimentat i escrit tot el que significa constrènyer la vida pròpia dins la vida familiar.

La seva obra, construïda gairebé tota en forma de relats (“Veig la vida com peces separades que no acaben d’encaixar mai”), ha estat guardonada el 2013 amb el Nobel de Literatura.

 

“Alice Munro dóna a cada un dels seus contes la fondària, la intel·ligència i la precisió que molts novel·listes aboquen en l’obra de tota una vida.” 

                                               Jurat del premi Man Booker International 2009

“Alice Munro construyó la base del realismo moderno canadiense, que en el país vecino, Estados Unidos, se había cimentado mucho antes; pero, además, la penuria de una niñez rural en la provincia de Ontario hace que su propio recorrido vital y el que cuenta en sus historias se hayan convertido, con el tiempo, en un espejo que agranda la vida de las personas humildes. Munro ha escrito en alguna ocasión que no necesita elaborar ni embellecer a sus personajes: "La vida de la gente es suficientemente interesante si tú consigues captarla tal cual es, monótona, sencilla, increíble, insondable". Sólo quien no tiene perspicacia para ahondar en el alma humana hace una distinción entre personajes fascinantes, con brillo social, y aquellos que parecen destinados a caer en el olvido.”

                                                                                                                      Elvira Lindo

 

“Els contes d’Alice Munro (Wingham, 1931) tenen entre vint i trenta pàgines. En aquest espai, l’autora canadenca hi sap construir un petit món i hi sap convocar una petita constel·lació de vides, sempre fràgils, sempre diferents. La seva obra compleix l’objectiu que marca Richard Ford als contes: explicar alguna cosa que no sabem i que, no obstant, és important. Afegim-hi que aquesta cosa important, familiar i no obstant desconeguda, Alice Munro ens l’ofereix de manera el·líptica, amb la delicadesa d’un haiku. En altres paraules, el que ens fascina dels seus contes és que per assolir aquesta intensitat altres autors haurien necessitat una novel·la.”

                                                                                               Vicenç Pagès Jordà

Fitxa del llibre:

Estimada vida, Alice Munro
Pàgines 352
Tradutor: Dolors Udina
Club Editor